cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

La Cleopatra de Reni (1640)

El pintor italià Guido Reni, també conegut com a Guido Bolonyès, a causa del seu origen, una de les figures més representatives del corrent classicista de la seva època, enllestia un dels seus llenços més singulars, un oli de 122 per 96 que es conserva a Florència, al Palazzo Pitti. Amb un cromatisme certament hermós, interior però ple de llum, la model, pentinada a la moda renaixentista, mira el cel, com cercant-hi una solució al seu neguit. És una al·lota hermosa, de cara un poc rodonenca, ulls grans, boca petita i nas grec. Mostra la gargamella, les espatlles i quasi tot el pit. N'és visible un mugró rosat. No se li marquen els ossos, ben al contrari, el seu cos és carnós, suau i presenta una epidermis blanca amb insinuacions rogenques.


El vestit blanc, un pèplum de seda per a l'alcova es troba obert i arrugat. Hi ha també una capa de color taronja. Recolza el braç dret sobre unes coixineres amb borles, estil oriental, i porta en aquesta mà un escurçó verinós que li ha de donar mort. La mar és també grassoneta i acurada, sense relleu de nervis o ossos. Els cortinatges morats semblen simbolitzar l'hora fatídica i al mateix temps suprema. Amb l'altra mà sosté la vestimenta per tal de no destapar el ventre i mostrar-se totalment nua. Vora d'ella hi ha un cistell amb una dotzena de figues. Són figues negres, amb blancs clivells, de revengut peduncle i que fan realment mengera. Però el drama és a punt de fer-se realitat. La serp és molt petita. Un serpentó. Més petita que la mar de la reina d'Egipte. Es com si el pintor ens volgués dir que la mort no és ferotge ni voluminosa sinó calmada i fràgil.

Amant dels mites de la història llatina, mediterrània, d'alliçonadora antigor, Guido Reni ens parla amb els seus pinzells d'aquella Cleopatra VII (Alexandria, 69-30 aC), estimada per César i després per Antoni, que regnà a la Mediterrània oriental. La derrota patida a Actium significà la fi del seu poder. Es va suïcidar fent-se mossegar per un àspid. Amb ella acabà la dinastia dels Làgides i la independència de l'Egipte hel·lenístic. Guido Reni (1575-1642) es va formar a l'escola dels Carracci i quan anà a Roma el 1602 va conèixer Caravaggio i en algunes de les seves obres en veim aquesta influència, però no és el cas de la que comentam, amb tonalitats clares, suaus difuminats i figures elegants, una tècnica que fuig dels extremismes barrocs i del clarobscur. La Vipera aspis, espècie d'escurçó europeu que viu als Pirineus, sud de França, Alps i Europa central, té una perillosa picada que causa la mort en un vint per cent dels casos. La majoria dels historiadors creuen que es tractava de la Naja Haie, també dita àspid, mena de cobra pròpia del nord de l'Àfrica i que evidentment no és l'exemplar del quadre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris