nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
19°

La confusió

Amb raó deien a Mallorca l'Illa de la calma, un lema com qualsevol altre per atreure turistes. Ara que ja som una destinació "madura", amb ciment i amb totes les servituds del boom turístic, sembla que aquest eslògan ha quedat una mica desfasat. Ens hem adaptat al nou visitant i per això volem oferir qualque cosa més que la gallina dels ous d'or del "sol i platja". És precisament en aquesta recerca de l'altra Mallorca en la qual es perden molts publicistes i llicenciats amb postgraduats caríssims. Cercam paisatges i valors que ens facin diferents de la competència i, molt sovint, no ens adonam que el paisatge humà, és a dir nosaltres, som el que fa Mallorca realment diferent.

I és que al nostre planeta, regne de Taifes, llentia o illa, tant fa, les coses succeeixen amb una lentitud exagerada que, quasi sempre, pensam que no està passant res. Així, fa quasi tres anys de legislatura que comprovam l'expoli que, aquesta vegada, ens han fet els de casa pròpia i pensàvem que, com sempre, la cosa s'aniria desinflant. Havia de ser el mes de març quan Matas i la seva princesa compareguessin davant un jutge per explicar el seu miracle dels pans i els peixos. Han passat tres anys de la seva fugida i ara torna per sofrir en carn pròpia la indignació de la majoria i el menyspreu dels propis.

I és que de Matas ja fa estona que ningú no té opinió al Partit Popular, el seu nom s'ha convertit, com a les pel·lícules de por, en una espècie de porta oberta a la desgràcia. Per qualque cosa serà que la seva compareixença davant el jutge coincideixi amb els "seus" de viatge. Per fer front a la situació, Matas ha contractat un misser especialista en drets humans, cosa que no deixa de ser una trista ironia. L'amo del palau necessitarà molts arguments per justificar la multiplicació dels bitllets de 500 i els comptes de les seves obres faraòniques. Res del que va fer no ha resistit la prova del cotó. Sota la premissa del caríssim i dolent, s'erigeixen el metro pisicina, la maqueta milionària de l'òpera, els centres inaugurats i inacabats, el Palma Arena i l'ascensor que no va enlloc...

Darrere cada inauguració i, ja ens atrevim a dir, darrera cada Consorci o empresa pública hi ha hagut la foto de rigor i uns comptes de pel·lícula de Hollywood. De tot això i molt més s'espera que demà Matas, la seva princesa i el cunyat en parlin. Mentrestant, al carrer ja fa temps que el judici popular, aquests que tan temen els polítics, ha començat. Basta una ullada per les pancartes de la manifestació de dissabte per advertir que a l'Illa de la calma i de la passivitat sembla que qualque cosa comença a vessar. Hi vessa el cinisme, la falta d'ètica, les mentides i l'absència d'escrúpols de determinada classe política que un dia es va confondre i va creure que un poble pacífic i passiu també era beneit.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per anselm, fa mes de 10 anys
hola
Valoració:0menosmas
Per Tomeu, fa mes de 10 anys
Els mallorquins som una gent que en general no anam de plets. No solem cercar "lios". Aquesta actitud prudent és interpretada per tots els que venen d'altres llocs com a submissió. Tal volta ha arribat el moment d'anar de plets de cercar "lios" i de treure del cap dels que ens foten aquesta imatge de submissió.
Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris