cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

L'honorable sunya d'aquest hivern

El nostre amable sol mediterrani, el mateix que enguany s'ha mostrat tan vandàlicament inhòspit, ha començat d'esbrellar-se esplendent, tebi, dalt la volta. Rere les últimes escorrialles dels temporals desfets, ja hi insinuen les galtes ígnies que jo tant enyor, que tant de batec congelat ens recupera. Diria, i esper no pecar ara d'innocent i beneit, que s'acaba, a la fi, el mal hivern, l'hivern duríssim, malfat. Sembla ja anunciar-s'hi, al nostre depauperat pèlag balear, el bon temps, la calma, la transparència atmosfèrica, l'aire hialí que acabarà amb tanta fosca -pútrida bonibé. Ja es dibuixa a l'horitzó aquella amable conjunció astronòmica que promet que, ben aviat, oblidarem el malson de les fortes nevades que ofeguen, del gebre matinal reincident gelat, de les tramuntanades folles i, en general, les caigudes del termòmetre que, ara i adés, ens han deixat momificats llargament i perplexos, de punta a punta de la Comunitat.

Tant de bo que la benigna variació climàtica que s'apunta aquests dies suposi, també, terminantment, el final de les tempestes gèlides, horroroses, vergonyants, de la corrupció enquistada i orgànica que han practicat un falcat de polítics de l'estovada escena autonòmica: nius de corbs torbs, de coll i corbata i abrics de pèl. La sunya moral, la indecència horripilant dels capteniments de tantes i tantes autoritats que durant anys han reclamat per a si, impàvides i superbes, el títol d'honorables (i fins el superlatiu de molt honorables), hauria de quedar extirpada de la biografia política. Per sempre més. Amb Raimon, diguem no, diguem prou! Quins danys a l'honor social d'un poble inerme i traït! Quanta farsa de servei que ara es demostra egoisme, suborn, negociació prohibida, pagament de comissions il·lícites, falsedat documental, estafa, lladronici, conxorxa, i no sé quina tirallonga de figures penals més!

Quantes mentides d'amor al país, de falsos sacrificis per Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera! Quina volior de coloms de la pau i la concòrdia estrangulats a mans d'egregis mandataris públics, ara posats als peus d'una justícia que emana del poble! Amant com som de les escalfors primaverals, i més encara d'una qualsevol expressió de vida renovellada (catàrtica si cal), deman que cessin les conductes escandaloses que mal fiten la fama pública de les illes -i, no ens enganyem, que ens saquegen les butxaques. No, mai més hiverns infernals, hiverns que ens glateixen. Que parin de dar-nos el pitjor hivern de les nostres vides; que escampi la boira. Marxin de les institucions tots els culpables: que se'n vagin d'aquí o que els recloguin allí. Per un camí o altre, alliberats d'aquesta fauna imputada, se'ns hauran acabat, a la fi, la neu, el fred, el vent, els diluvis iracunds inútils i simplement danyins sobre les nostres malmenades vides ciutadanes.

Jo, encara que em reconec un no-res, un cronista insignificant que ningú no escolta, us confessaré que no en puc dur més. L'aflicció em té baldat. Entretant, les hores de llum, amb l'equinocci de març emergent, s'han notòriament allargat sobre el compàs del dia. Ja començam de veure-hi diàfanament, i els rostres dels qui han provocat tantíssima tempesta (el fortunal que no oblidarem), ja formen una galeria tètrica a punt de ser severament castigada. És d'aquesta manera que hom gosaria espetegar, cofoi, algun crit de "prou n'hi ha". Prou n'hi ha, de l'honorable sunya d'aquest hivern.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris