cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

Cuervo

Primera consideració: alguns escriptors en espanyol (no molts, emperò) beuen del Cuervo com alguns escriptors catalans (tampoc no res de l'altre món) beuen de l'Alcover-Moll. El Cuervo és una manera com una altra d'anomenar el Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana. Es tracta d'una obra monumental, escrita entre finals del segle XIX i principis dels anys cinquantes del segle XX, i que combinaria el diccionari exhaustiu de la llengua que feren Alcover i Moll amb el diccionari etimològic de Coromines. No només hi apareixen dialectalismes, arcaismes i formes ja desaparegudes (amb les corresponents referències a les obres literàries o als documents on apareixen els termes en qüestió), sinó que també hi apareix l'etimologia (sempre que això és possible). Els acadèmics, deu ser normal davant una obra d'aquest abast no se n'acaben de fiar. Per tant, o bé no en fan cas o bé es dediquen a parlar-ne amb displicència. Bé, com ha fet una certa catalanística en relació amb l'Alcover-Moll... Res de nou sota la capa del sol.

Segona consideració: durant la segona meitat del segle XIX es va començar a elaborar a la ciutat de Bogotà, capital de Colòmbia, una cervesa que s'havia de fer famosa. La cervesa es deia, per cert, Cuervo. Em va fer gràcia veure'n l'etiqueta, la setmana passada, a la ciutat d'origen de l'esmentada birra. L'etiqueta diu, textualment, CERVEZA DE CUERVO. Com que tot està escrit amb lletres majúscules no hi ha manera humana ni divina de saber si es tracta d'una cervesa feta per un tipus que tenia un llinatge tan curiós o si s'han dedicat a fermentar l'au de negre plomatge amb aigua andina.

Tercera consideració: els catalanoparlants, catalanopensants i catalanoescrivents havíem considerat, en alguna etapa de la nostra història, que la llum ens venia del nord. Comptam amb diversos episodis destacables que vénen a certificar que l'autèntica capital espiritual dels catalans, durant determinades temporades de la nostra història, va ser París. Al cap i a la fi, París és una ciutat més gran i, segons com es miri, també més glamurosa que no pas Perpinyà. Idò bé, als vastos territoris de parla espanyola, París els ha fet, en certes etapes històriques, exactament el mateix efecte. Deu ser perquè, com molt bé deia en Lluís V. Aracil, Espanya no és més que una regió de França. I, per tant, la capital d'Espanya, en un sentit tan extens que també vendria a incloure Colòmbia (a punt de celebrar el segon centenari de la seua independència nacional), seria París.

Tot allò més espanyol apunta cap a no creure's la diversitat, cap al jacobinisme estatista i cap a la negació de la pluralitat interna. L'Espagne c'est, bien entendu, une région de la France. I tant! Per tot plegat, no ens ha de sorprendre que el doctor Rufino José Cuervo, nascut a Bogotà l'any 1844, morís a París (tal com certifica una esquela mortuòria en un francès perfecte), on havia aconseguit posar en marxa el que havia de resultar el seu neguit més fructífer. Quan l'any 1911, Cuervo va deixar aquesta vall de llàgrimes, havia aconseguit publicar, en una editorial francesa, els dos primers volums del Cuervo, o, el que vendria a ser el mateix, fins a la F del Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana. El publicava a París perquè era allà on li feien cas, lluny de l'acadèmia de províncies que feia dos segles que covava a Madrid i de l'encara més provinciana asfíxia de la capital de Colòmbia, on només es feia amb el seu amic Caro, il·lustre llatinista que seria president de la República gairebé tant de temps com ho ha estat fins ara Uribe.

Allò que resulta més sorprenent és que, per finançar aquesta magna obra, el senyor Cuervo havia muntat una fàbrica de cervesa, en ple centre de Bogotà, que proveïa les principals tavernes de la ciutat i que n'exportava munts de barrils a l'estranger. La "cerveza de Cuervo" va servir perquè els espanyols (i, per extensió la Humanitat sencera, en tant que totes les llengües són patrimoni de la Humanitat) puguin tenir un diccionari alhora exhaustiu i etimològic a costa de les milotxes de molts bevedors de cervesa, que benèficament feren d'espònsors, i del sentit pragmàtic d'un filòleg andí que va pensar que, si no es muntava una fàbrica de cervesa, el seu somni de fer el diccionari mai no arribaria enlloc. Alcover, investit d'una altra mena de pragmatisme, va anar directament a pegar un 'sablasso' a Alfons XIII.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Tendríem algú fix d'Eivissa
Valoració:0menosmas
Per Antoni Martiáñez, fa mes de 10 anys
Pas un guster, de llegir en Bernat Joan. Posau-lo en nòmina!
Valoració:0menosmas
Per ignorant, fa mes de 10 anys
Que vol dir que va pegar un "sablassso" a Alfons XIII? El va enganar o què?
Valoració:1menosmas
Per miquel perelló, fa mes de 10 anys
Sí que ho és interessant aquest article! dBalears, mem si posau més vegades en Bernat Joan a la contra!
Valoració:5menosmas
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
Tothom sol creure que els qui duen curolles tan doiudes com les filològiques no valen per als negocis. Idò ja ho veis! Un home pot tenir aficions científiques o literàries i al mateix temps saber guanyar-se bé la vida. Què us pensàveu?
Valoració:4menosmas
Per joan, fa mes de 10 anys
Gràcies epr la informació. Super interessant l'article.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris