nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Crisis seves, solucions nostres

Crisis seves, solucions nostres es dirà el nou llibre de Susan George, presidenta d'honor d'ATTAC, el moviment internacional que promou el control democràtic dels mercats financers, autora de nombrosos estudis sobre globalització, on s'analitza cap a on es podria encaminar el món en els propers anys si continua regit pel neoliberalisme.

La senyora George va intervenir a les XII Jornades del Fons Menorquí de Cooperació, que va inaugurar Federico Mayor Zaragoza al Teatre Principal de Maó el vespre del divendres 12 de març i van continuar a la població des Mercadal tot el matí del dissabte amb les intervencions d'Arcadi Oliveres (La crisi de les solucions), la sociòloga Antònia Rosselló i l'esmentada Susan George.

Els ponents van fer palès que, amb visió planetària, la crisi mediambiental i la dels aliments són objectivament molt més letals que no la crisi financera. En canvi, sembla que només actuem a cops de desastres naturals (terratrèmols, tsunamis, grans inundacions, etc.). Que 60.000 persones morin de fam al món cada dia aboca a uns resultats setmanals, mensuals, anuals pitjors que les pitjors bombes o que les pitjors catàstrofes. Les xifres són esgarrifoses.

Que els governs es gastin 54 vegades més de dòlars a 'salvar' les fallides bancàries que en el que caldria gastar-se en un any per eradicar la fam del planeta, o que en tres mesos el pressupost nord-americà a la guerra de l'Iraq sumi tant com l'equivalent a la previsió anual de la FAO, vol dir fins on arriba la follia. El doctor Oliveres va presentar els fets i va explicar el fil que els guia: un panorama desolador, on les imbricacions del poder polític amb el poder financer i militar formen l'entrellat del món més enllà de les històries que els mitjans de comunicació de masses servicialment ens conten.

Cap president dels Estats Units gosa nomenar els seus responsables del Tresor i Pressuposts i el de Defensa si no compten amb el vistiplau de la gran Banca i del Pentàgon respectivament. Sembla que J.F. Kennedy ho va intentar i sabem el final que va tenir. Que el ministre de Defensa amb George Bush, Bob Gates, hagi continuat amb Obama és un detall que no pot passar desapercebut. O que l'Estat espanyol sortís amb 9.000 milions d'euros al socors de la Caja de Castilla-La Mancha (responsables màxims de la qual eren el senador socialista Hernández Moltó i el cònjuge de María Dolores de Cospedal), quan el Pla E d'obres municipals 'per lluitar contra la crisi' compta amb 8.000 milions per a tot Espanya, és prou eloqüent.

Oliveres, però, parlà també d'alternatives: taxa Tobin, persecució del frau fiscal, nacionalització de la banca intervinguda (si més no, imposar-li obligacions respecte a la política de préstecs), repartiment del treball, etc. I una altra veritat del porquer: no es pot sortir de la crisi recuperant el creixement. Ara que la bombolla ha rebentat per mor de la follia d'uns banquers, ens volen mentalitzar que 'tots' hem d'assumir els sacrificis. Deuen ser aquestes les ulleres de mirar la justícia global al ritme de la cançó: "Las penas son de nosotros, las alegrías ajenas". Hem de tornar, intuïm espantats, a les mateixes empastes? Se'n surt ningú d'una cirrosi hepàtica a base de beure més alcohol?

Per la seva part, Susan George, perspicaç observadora del contrast entre poder i misèria al món d'avui, fa deu anys que va preveure amb una precisió visionària el que succeiria al món si la lògica del curt termini continuava imposant-se. Ho va escriure al seu famós Informe Lugano (2000) -llibre que, segons Chomsky, hauria de ser damunt la tauleta de nit dels polítics d'Occident-: una colla de banquers poderosíssims farien la proesa de dinamitar la banca mundial, amb un cop bo i mortal per a l'economia productiva. Ho han perpetrat!, cosa que hauria fet feliç el banquer anarquista, segons va imaginar Fernando Pessoa, en la novel·leta titulada així, lectura recomanable en els temps que corren.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris