algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

Una bona correguda

Dissabte passat parlava d'ocellets. Deia que n'hi havia uns de més afortunats, que eren objecte de la mirada dels poetes i dels badocs refinats i uns altres que, sense ser més infortunats que altres en les formes o amb el cant, són víctimes com a d'escarni. O els hem convertits en símbols de coses pejoratives. Parlava de les sól·leres i dels tords com a representants del segon grup i de les mèrleres, del primer. Agraesc la puntualització del lector Pere Llufriu quan m'assenyalava, subtilment, el meu error de considerar que eren dues parelles quan ell em va fer veure ben clar que es tractava de quatre mascles. Eren negres, lluents i de bec acolorit. Bé, però com diuen els italians, si non è vero, è bene... Encara que no som d'aquells que fan de la ignorància una bandera. De totes maneres, si ho hagués reparat bé, potser la imatge bucòlica que vaig descriure se m'hauria esborrat una mica, ja que aquests quatre mascles allò que devien fer era mirar de marcar territori. Vaja, de veure qui imposava la seva llei per quedar-se el trosset més avinent per criar o, qui sap, si qui era qui imposava la seva llei a l'hora d'aparellar-se. Val a dir que la natura té aquest doble vessant, el bucòlic i el, amb permís dels darwinistes reconsagrats, més sanguinari. Com la vida mateixa.

De la mateixa manera que hi ha persones i animalons caiguts en desgràcia, també hi trobam una sèrie de paraules que dites fa trenta anys sonaven bé i ara sonen malament. I no em referesc a aquelles paraules que ben bé podrien ser un indicatiu que som una mica més cultes o una mica més respectuosos amb el germà proïsme; em referesc a paraules que poden tenir, tretes de context evidentment i agafades pel cap que crema, connotacions racistes del tipus "berenar de negres", "moro", etc. No, em referesc a altres paraules que, sense haver-ho merescut, han passat a engreixar el sarró de les dites malsonants. I no per alguna cosa que ens faci més desvetlats, cultes, lliures i feliços, sinó com a símptoma que som, de cada dia, una mica més esclaus o més colonitzats.

Una d'aquests mots és la paraula "polla". Dita d'una manera aïllada o dita en un context més ampli: "mestre, vós teniu una bona polla" o bé " quina polla que passeja!". Aquestes dues frases, que fa una vintena llarga d'anys eren tot un elogi ara, malauradament, pronunciades una mica en veu alta a un supermercat et catapultarien directament a la consulta del doctor Planells que, no sé si ho saben, és un expert psiquiatre; abans en dèiem en Mestres. Altre temps, no tan llunyà, volien dir, respectivament, que aquesta persona tenia una filla fadrineta ben curra i eixerida o que passejava una senyora d'aquestes que només surten a les publicitats de cotxes d'alta gamma.

De la mateixa manera passa amb la paraula correguda. Quan era petit i habitava a Son Ferriol per davant ca la padrina, de tant en tant, hi passaven corregudes de bicicletes; també m'enviaven a la botiga, amb una correguda, a cercar-hi safrà o qualsevol descuit. I si la padrina em deia "a la correguda", volia bé dir que havia de volar. O em renyaven perquè havia fet la feina de l'escola a la correguda i la lletra no me sortia gaire condreta. Al final de curs, fèiem corregudes de cintes i, encara, quan era més infantó, record que a Pòrtol jo i el meu germà participàvem a les corregudes de joies, nosaltres dos sols, i el premi era una canya amb un floc. I érem feliços, amb les corregudes i amb el floc.

No cal ser cap expert per dir que la mutació semàntica d'aquests mots, i de ben segur que d'altres, en segons quines persones és deguda al fet de la interferència del castellà, on aquests mots, homòfons o via traducció directa, tenen les accepcions que avui la gent del carrer, erròniament, els sol donar. Esperem, ja que parlam de corregudes, que el meu batle, si mai arriba a ser el meu president, no faci segons quines coses a la correguda. Ell potser hi passarà gust, però nosaltres en patirem l'esguerro.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per les boges, fa mes de 10 anys
sí, una bona correguda al dimecres a última hora.I acaves rebentat

de part de les boges
Valoració:-1menosmas
Per antonia, fa mes de 10 anys
jo no se opinar, fa estona que no ho faig però m agrada aquest punt ironic que li dones ( no hi pensava amb aquestes paraules polla/polla,)
pero correguda encara li deim nosaltres quan vas a fer gimnasi
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris