cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
24°

Les energies renovables i l'autonomia energètica

Tot el debat sobre la crisi s'ha convertit en un no-debat, en la pura negació d'un debat d'idees. La forma amb la qual ens recuperarem de la desfeta i reconstruirem les bases econòmiques del futur és un misteri. Es pot entreveure que l'esperança és en una repuntada de la construcció, però tampoc no se sap cert. L'episodi de Son Bosc seria un episodi més de la desorientació sobre el futur i de la permanència de falsos esquemes sobre la desestacionalització i el foment de l'economia que, vista l'experiència, haurien d'haver estat abandonats fa anys. En canvi temes importants com el model alimentari o energètic que necessitam són obviats, com si no anassin per nosaltres.

La manca d'anàlisi del model de creixement econòmic du a la impossibilitat d'obrir noves perspectives. El dia a dia no permet pensar en la possibilitat de més opcions que les vigents. La imaginació, la innovació, el dret a pensar en llibertat, són aspectes proscrits en els debats polítics i socials sobre el futur energètic. Fa almenys un segle que els problemes derivats de l'ús massiu dels combustibles fòssils varen ser advertits. Herman Scheer esmenta al seu llibre Autonomia energètica (Icària, 2009) que va ser el 1909 quan el premi Nobel de química Wilhelm Ostwald va assenyalar amb tota precisió la insostenibilitat del model basat en els combustibles fòssils i va establir la conclusió lògica que una "economia duradora" necessitava basar-se "de manera exclusiva en l'influx regular d'energia obtenguda dels raigs del sol". Però ens costa seguir el que la lògica i el sentit comú assenyalen.

D'ençà que es parla del "canvi climàtic" i que els estats del món fan cimeres i trobades per resoldre el problema, el consum d'energia fòssil ha augmentat més que en qualsevol altra època de la història. Entre 1990 i el 2002, segons dades de l'Agència Internacional de l'Energia, l'increment del consum de recursos d'energia fòssil va ser del 44 %. El cèlebre Protocol de Kyoto és paper banyat. I les grans corporacions energètiques fa anys que s'estan mobilitzant a escala internacional per provocar el que Scheer anomena el "renaixement" de l'energia nuclear. No debades, el negoci de l'energia és, al cap i a la fi, el major i amb més influència política dins l'economia mundial. Scheer esmenta, en el seu documentadíssim tractat, l'estratègia de la indústria energètica nordamericana de comprar de manera sistemàtica les petites companyies solars per després tancar-les. La tècnica és coneguda: fingir que s'abandera un moviment per paralitzar-lo.

És clar que les energies renovables tenen capacitat suficient per abastir d'energia les necessitats de la humanitat, tan clar com que la Terra pot proporcionar aliments, de manera sostenible, per alimentar-ne tota la població. El sol i els seus derivats (vent, ones, aigua i biomassa) "subministren", diu Scheer, una dosi diària d'energia 15.000 vegades superior que el nostre consum actual d'energia fòssil i nuclear. I pel que fa als costos, si quantificam la despesa social i ecològica a mig i llarg termini, els costos de les renovables són menors que els de la l'energia convencional. Els problemes de caràcter administratiu, tecnològic o econòmic es poden superar: la principal dificultat és a la ment de les persones. Sols així es pot explicar el lentíssim creixement de l'ús de les energies renovables arreu del món quan existeixen les tecnologies per implantar-les d'acord amb les necessitats de cada país.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Alexandre Duran i Grant, fa mes de 10 anys
Efectivament, aquí pareix com si el problema energètic no anés amb nosaltres. Sentim per totes bandes que hem de canviar a les energies renovables però no es presenten alternatives, especialment a les Illes. L'energia eòlica, la més rendible financerament, es deixa de banda per massa impactant. Les plantes d'energia solar, ídem. La biomassa, no és suficient. El biogas, igual. Hidràulica, ni pensar-ne si no tenim ni rierols. Enguany és una excepció. No tenim gaires corrents marins ni marees, així que per ara, res. Què ens queda? Fer el cable submarí amb la Península, perquè allà sí que tenen més renovables, però el cable perd almenys un 5% de l'electricitat pel camí. Així que continuam contribuïnt amb la ineficiència.

Naturalment, necessitam un mix energètic renovable, no només potenciar-ne una. Però ara per ara no podem engegar projectes locals per culpa de la manca d'iniciativa pública que frena la privada. I així ens deixam anar, per inèrcia. Només alguns agosarats o per necessitat instal·len uns panells solars als sostres de ca seva però, és clar, això no ho podem fer a tots els edificis de Palma... No té sentit.

A altres bandes, on s'ha vist que tant la iniciativa pública com la privada obstaculitzen la transició cap a les renovables, i donada l'evidència que no es pot basar el canvi en simples instal·lacions individuals (encara que són importants), han donat el pas al cooperativisme elèctric. Els consumidors s'uneixen en cooperatives per adquirir electricitat a productors de renovables, malgrat el sobrecost, com a forma d'incentivar-la. A més, solen ser iniciatives locals. La liberalització del mercat de l'electricitat és una oportunitat immillorable per crear aquest tipus d'estructures cooperatives. A França o a Alemanya, aquests models creixen.

Nosaltres que vivim a unes illes sense gaires possibilitats de connectar-nos a l'exterior sense incòrrer en ineficiències, hauríem de ser conscients d'això i donar el pas a iniciatives locals. Jo, com a consumidor, no puc esperar a que GESA faci el canvi en la seva producció del carbó, el petroli o el gas a una renovable. I les altres empreses del mercat lliure, tampoc m'ho poden oferir. Així que en tant que ciutadà-consumidor, vull ser part activa i formar part d'una estructura empresarial i democràtica que reculli les meves demandes energètiques però també socials. N'estic segur que hi ha molta més gent, entitats i empreses que estarien decidides a donar el pas. Seguirem deixant-ho en mans de les grans empreses elèctriques i dels plans macro dels polítics? O la societat civil canviarà les coses? Les possibilitats de canvi ara són més obertes que mai. Qui s'hi apunta?
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris