nubes rotas
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
17°

El to general del país

Quins elements són decisius a l'hora de definir o d'etiquetar el caràcter d'un país, d'una comarca, d'una ciutat? Des dels seus conjunts monumentals fins a la corrupció política, des dels seus paisatges a la seva gastronomia, normalment ens servim de les coses extraordinàries per bastir aquesta definició i/o etiqueta.

Hi ha casos molt lamentables, a casa nostra mateix. Tots els assumptes tèrbols que contribueixen a mantenir la nit com a tret diferenciador de la veïna Eivissa obscureixen una realitat de riqueses naturals i de domèstiques meravelles arquitectòniques que sovint no serà advertida pel visitant. El visitant d'un país sol ser d'una docilitat que es confon pràcticament amb la beneitura. Renuncia a la vivència del país que visita i la substitueix per allò que alguns ciutadans -empresaris i governants- han construït per representar el país.

Ara, a Barcelona ha causat un cert desassossec el diagnòstic d'una revista nord-americana que anuncia la decadència del sector de la restauració, darrerament convertit en un cel ple d'estrelles Michelin. L'alta cuina ha esdevingut una crida per a turistes d'hedonisme obsessiu, envejables ciutadans en la vida dels quals els plaers de la gastronomia juguen un paper cabdal. Però no faran com, en altre temps, feien adesiara Néstor Luján, Luis Bettonica i C. Martí Farreras: partir de Barcelona en un Seat 600 amb l'objectiu d'assaborir una truita de patates en un hostalet abandonat en un replec del Pirineu andorrà.

Aquell plaer costava temps i arrossegava tota casta de penalitats -l'escalfament recalcitrant del motor del 600-, però el preu del sopar era insignificant. Ara, per moure's de casa, el gurmet ha de ser temptat per un programa que, a part d'altres qüestions no menors, sigui car.

D'això es queixa la revista nord-americana: els grans restaurants de Barcelona, diu, són cars. Sembla que, en relació als preus dels establiments de la mateixa categoria, l'acusació seria falsa, però, mira, el missatge ja circula i ha començat a fer mal.

És el que passa quan una ciutat es projecta al món per mitjà d'alguns trets extremats del seu caràcter. Molts de factors, entre ells la competència d'altres ciutats, poden erosionar-ne el prestigi. La ciutat, així, en la seva imatge planetària, esdevé molt fràgil. A Barcelona li queden encara moltes coses per enriquir els somnis dels possibles visitants. Però servidor seria partidari que els països, les ciutats, els pobles, treballassin amb més entusiasme i cura la seva quotidianitat, la seva habitabilitat, atenent tots aquells aspectes -des del silenci fins a la neteja, passant per la dignificació dels seus museus, dels seus monuments, dels seus barris populars- que contribueixen a crear això que en deim qualitat de vida.

La qualitat de vida no habita en els extrems de l'arquitectura, de la cuina, sinó en l'excel·lència del seu to general. A posta és tan important un bon govern de la ciutat o del país, perquè pot influir positivament en la creació d'un marc que incentivi i faciliti la millora d'aquest to general.

Que els grans restaurants de Barcelona perdin part de la seva bona fama deu ser una tragèdia, però per a servidor l'important és que, en anar a menjar als restaurants que conec de fa anys, hi redescobreixi la mateixa dedicació de sempre i les ganes de millorar una mica cada dia. Aquest privilegi, lamentablement, és exclusiu dels que coneixen bé el lloc. Els altres estan exposats a asseure's en restaurants de les Rambles barcelonines o en un quiosc de certes platges mallorquines.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
De tant en tant surt algun dels polítics o dels empressaris de negocis turístics dient que hem d'apostar (ara per qualsevol cosa aposten, quina mania!) pel turisme de qualitat, obviant que per tenir turisme de qualitat cal oferir qualitat, cosa que, en general, no hem oferit mai ni n'oferim ara. Però això sí: tot tipus de serveis es cobren com si fossin de gran luxe! Hi ha molts de beneits pel món, però és previsible que el seu nombre disminueixi i en conseqüència disminuirà el nombre dels turistes que triaran la nostra illa per a passar-hi les seves vacances. L'avarícia romp el sac.
Valoració:8menosmas
Per Nofre, fa mes de 10 anys
Una de les múltiples causes del desastre que sofreix ara mateix el sector de restauració de Mallorca anexa a les zones turístiques, és l'abús constant de la relació preu-qualitat. Fins i tot les simples begudes dels bars propers als hotels són caríssimes. Els turistes que venen ara amb euros, tret dels que viuen en zones cèntriques de grans capitals, paguen més aquí que allà.
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris