cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
22°

Els xurros aragonesos (1894)

"La multitud, xocant cistells i senalles, s'amuntegava en la via central; hi havia grans empentes entre els compradors; alguns, en mirar al darrere, topaven amb els pals dels tenderols, i més d'una vegada, els que amb el cistell de la compra al peus regatejaven tenaçment eren sorpresos per l'embat brutal i atropellador de l'agitada mar de caps. Alguns carros carregats d'hortalisses avançaven a poc a poc, trencant el corrent humà i, en sonar el xiulet del tramvia que passava pel centre de la plaça, la gent es decantava a poc a poc, tot obrint pas al cavallot que estirava el vehicle curull de passatgers fins a les plataformes. Sobre el brunzit confús i monòton que produïen les mil converses sostingudes alhora en tota la plaça, es destacaven els crits dels venedors sense lloc precís, aguts i estridents uns, i xisclet d'ocell pidolaire d'altres, greu i fosc, i tots ells com si oferissin les mercaderies de mal humor.

Enmig d'aquest continuat pregonar, entre la descàrrega d'ofertes a crits, s'hi comptaven algunes veus melancòliques i tímides posant a la venda calces i mitjons. Eren els senzills aragonesos, orenetes d'hivern, que en caure les primeres neus que deixen el camp mort i la llar sense pa, aixequen el vol amb el seu carregament de llana, i des del fons de la província de Terol arriben a València per tal de posar a l'abast del públic el que han fabricat al llarg de l'any. Eren éssers plens de paciència, honrats i feiners, als quals la insolència valenciana designava amb el malnom de Xurros, títol a mitjan camí de compassiu i infamant. Robusts, carregats d'esquena, amb el cap cot com a símbol de perpètua situació d'esclavatge i misèria, se'ls veia passar lentament amb el seu vestit de drap bast, estret mocador al cap, i entre aquest i el coll obert de la camisa, un rostre vermellenc, clivellat i llustrós, amb gruixudes celles i ullets de malícia innocent.

Penjant dels braços i en el fons de dues bosses de llenç, duien les calces de llana rústica i asfixiant, els mitjons aspres que un punyal no podria travessar; és el capital de la seva família; el que la dona i les filles han fet de vegades al sol, tot guardant les ovelles, i altres de nit, vora els sarments fumejants de la cuina. Gràcies a les vendes tendrien patates i pa per a tot l'any; i somiant en la felicitat immensa de tornar a casa amb una dotzena de duros, sabates per a les filles i un vestit per a la dona, es passegen trists i resignats pel mig de la gentada, llançant a cada minut el seu crit melancòlic com una queixa".

Aquesta descripció de l'ofici del "mitger", venedor ambulant de calces i mitjons, pertany a la novel·la de Vicente Blasco Ibáñez que du per títol Arroz y tartana i com en altres obres de la seva copiosa producció ens mostra el que representa estilísticament, és a dir, una nova modalitat del naturalisme que parteix de la novel·lística costumista i descriptiva de l'horta valenciana, on retrata i denuncia les condicions de vida de la gent humil. En aquest cas, els xurros aragonesos.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris