nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Turisme i nacionalisme

Aquests dies passats hem seguit, per motius obvis, el desenvolupament informatiu de la ITB de Berlín. Ho hem fet sabent que bona part d'allò que ens arriba respon a les estratègies professionals dels assessors polítics, dels publicistes i dels comunicadors. Potser, hem fet aquesta observació sense massa convicció política, però conscients de la rellevància del sector en el circuit de l'economia local i en seu paper estratètic. Precisament per això, aquestes posades en escena són imprescindibles sobretot perquè en depenem econòmicament i perquè el nostre futur més immediat està associat als èxits i fracassos del turisme internacional. He implementat la lectura de les cròniques berlineses amb una primera aproximació a l'obra d'Arnau González Vilalta dedicada a Joan Estelrich durant la Segona República.

Em referesc al títol De com es guanyen els vots (2010), editat per Lleonard Muntaner. Com se sap, el felanitxer Joan Estelrich i Artigues (1896-1958) va ser diputat, ininterrompudament, durant les tres legislatures de la Segona República (1931, 1933 i 1936), per la circumscripció electoral de Girona en representació de la Lliga. El llibre està centrat precisament en les companyes electorals del felanitxer i en la seva gestió com a diputat a Madrid. En aquests dies de promoció i de debat sobre el futur del turisme a les Illes Balears, aquest llibre potser aporta alguns elements que, tot i les diferències de conjuntura, podrien insinuar alguns temes d'interès, precisament perquè els anys trenta van ser particularment primerencs des del punt de vista de la promoció del turisme.

Joan Estelrich i Artigues probablement va ser el primer que defensà el turisme de les Illes Balears en el Congrés dels Diputats, seguint la intuïció de Miquel dels Sants Oliver, Bartomeu Amengual i d'altres intel·lectuals illencs instal·lats a Barcelona. Un altre mallorquí, Damià Isern, amb residència a Madrid, també s'havia significat com a promotor turístic al començament del segle XX, com a president del Touring Club Hispano Portugués i vocal de la Comissió Nacional permanent per al foment del turisme. Tornant a Joan Estelrich, Arnau González Vilalta n'insinua alguns dels trets que caracteritzaren la seva gestió política a Madrid durant el bienni de 1934-1935, en una conjuntura econòmica particularment crítica.

Arran del crack de la borsa del vint-i-nou, el nombre de turistes estrangers que visitaren l'Estat espanyol havia descendit de 440.000 el 1930 a 190.000 el 1934. És en aquella fase crítica on s'ha d'entendre l'Exposició Internacional de Turisme, de 1934, i la creació del Grup Parlamentari Proturisme, del qual Estelrich en fou secretari, el 1935. Tot i que no es disposa encara de fonts suficients per seguir el compromís d'Estelrich en aquest camp específic, tot apunta que el felanitxer és una peça clau, en l'engranatge nacional, per recuperar una idea i una estratègia que potser enriquiria l'inventari d'idees per entendre millor el present.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per PPCC? No gracis, fa mes de 10 anys
+ nacionalisme = - turisme = + pobresa

Valoració:0menosmas
Per Idossí, fa mes de 10 anys
Segur que a la majoria de polítics mallorquins els agradaria saber això de com es guanyen els vots, però sense haver de llegir el llibre de n'Estelrich. Sabeu que ho és, de feixuc, llegir un llibre! I més si es tracta d'un text tan estantís. Ui!, quina por! No hi ha com la ciència infusa.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris