nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
22°

Botànica torçada, illa invisible

El viatger, així el coetani nostre que anomenam turista, com l'aventurer més remot, quan es veu projectat damunt Menorca, hi experimenta la mateixa impressió punyent: descobrir un niell de pell depilada i rasa; una illa barbamec turmentada pel vent, d'una peculiar faiçó sense orografia digna, amb poca vegetació de creixement aeri i vertical. L'ull nouvingut de seguida se n'adona: Menorca, rea del mar, és bastida de pedrenys i codines seques, de mineralitat ciclòpia fins a la follia. Malgrat l'equilibri ambiental de ser reserva de la biosfera, apareix empobrida fatalment de vegetació; i tanmateix, les banyadures de tardor la vesteixen d'un verd densíssim molt galaic. Però, fet i fet, la notam rasurada i fosa d'una qualsevol pilositat sobre la dermis geogràfica. Menorca impressiona sobretot en veure-li les formes fantasmagòriques que poden acabar assolint les espècies aèries.

Les que hi prosperen produeixen una botànica arbòria vinclada, torçada fins a rictus dramàtics -bonibé capficada de genolls. Sí, resulta incontrovertible: Menorca és terra de regne vegetal pobra, esclarissada, de boscúries poques i reduïdes. De boscos, s'hi donen de tres tipus: alzinars, pinedes i ullastrars, que són arbres, en realitat, capaços de tolerar els cops de falç dels vents. Presenten fulles minúscules, coriàcies i dures, amb un borrissol pubescent, en el cas de l'alzina, i el cobertor dels líquens que en diem "barba de frare" en els ullastres. Tot plegat, crea ambients fascinants d'obaga fonda, mullada, de conte llegendari. Però, ai!, si l'arbre viu solitari... Llavors, els bufs energúmens torçaran el tronc fins a agafar perfils onírics i despietats. Enteneu, idò, que el menorquí, en un medi així, esdevengui un ésser esquerp, distant, però atiat pel deler associatiu. Sempre el trobareu disposat a fer noves associacions que l'ajudin a l'orgull mínim de no viure torçats com la botànica autòctona.

Entretant, Menorca ha romàs velada per l'enigma de ser una illa invisible. Inefable arcà! Mentre al Mediterrani el transport es practicà per mar -i més encara en els segles de navegació a la vista-, Menorca passava per alt als mariners. Emproant les rutes d'ací i d'allà, podien no adonar-se'n, de la imminència de l'illa. Bastida com un roc de topografia rasa, de placa de suro estesa com una desferra, Menorca, dic, no és percebia, llevat que hom tingués visibilitat radiant i solqués ran del litoral: per davall dels cinquanta quilòmetres de distància. No estranyem, idò, que hagi estat el territori prehistòric de poblament més tardà de l'arxipèlag. Sobretot el transport aeri, en els nostres dies, ha contribuït definitivament a una fàcil, perfecta localització del suro bronzí a la deriva que és l'illa septentrional, alhora la que cau del cantó més oriental dels niells als quals pertany.

I açò no obstant, als primers navegants els devia semblar que Menorca era un topant de jaient geogràfic aspre, gens hospitalari. Encara ara, els roquissars bituminosos de tramuntana salten als ulls del viatger (contemporani o remot) com a perfils ungulats foscos, un punt hostils, només remarcats en jorns esquerps en què l'escuma de mar blanqueja la costa. La sensació difusa, just insinuada, d'una terra que gairebé no sobresurt en mar, infon encara major perplexitat si hom fa la singladura pel sud rectilini -sense tantes ziga-zagues com hi ha al nord-, format per una mineralogia blanca blanquíssima, deguda a la constitució geològica calcària dominant en el rompent meridional. Va costar que, a Menorca, s'hi assentés vida humana. Minúscula, més tost desforestada -desarborada, potser-, de superfície esvinçada pels vents, irrellevant com un palmell i amb tres pics esparsos que no depassen els 350 metres d'alçada, l'illa invisible fa de mal entrar. Quan hi has desembarcat, però, t'apressa com Ítaca i ja no en marxaries mai.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per VVV, fa mes de 10 anys
ep! després d'ara hi toca anar "amb"
Valoració:2menosmas
Per VVV, fa mes de 10 anys
Limón, has de saber que ara el dic de son Blanc ho arreglarem...
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris