nubes rotas
  • Màx: 24°
  • Mín: 24°
24°

El professor i la utopia

A pesar de tot, ell manté una seguretat granítica en el progrés general de la Humanitat i en el de la nostra tribu en particular. Minimitza els efectes de la vida política domèstica o de la crisi global en el nostre dia a dia, no el preocupen les nuvolades de tempesta que cauen a plom damunt de l'horitzó, no el neguiteja res del que angoixa el comú de la gent. Diríeu: és un neocon, creient irremeiable, un optimista temerari, per ventura un inconscient o un alienat. Segurament hi ha un poc de tot això i més en la personalitat d'aquest professor de literatura catalana, però hi seria en unes dosis que no alterarien la seva figura de nacionalista radical, oficialment ateu i políticament a l'esquerra de qualsevulla esquerra que pugueu conèixer. El seu optimisme per ventura no és enraonat, però el raona amb solidesa entorn d'uns pilars bastits amb la reflexió històrica i amb les immenses possibilitats que té l'espècie de transformar el món.

Es queixa que, davant d'aquest panorama engrescador, el poeta d'avui encara es lamenti pel passat que ja no roman en el present, en lloc d'explorar amb la seva imaginació el futur i començar a construir-lo. El poeta, diu, ha de crear el futur abans que hi arribin, amb les seves màquines de destrucció massiva, aquells que l'entenen com la fi de la història. Res a veure amb l'optimisme que se'ns ve demanant des que la crisi s'establí entre nosaltres amb vistes a romandre-hi una llarga temporada. L'optimisme que ens demanen els governants i que combaten, amb tota la seva artilleria, els croats de l'oposició és una espècie de placebo profilàctic en l'estratègia per mantenir el sistema contra els seus grans abanderats, la cobdícia i l'especulació. Els governants ens demanen un optimisme com qui et recomana un ansiolític o una tisana encalmant.

L'optimisme del professor ve de molt lluny i va molt més lluny encara. La Humanitat no ha deixat de conquerir espais de dignitat i de progrés en el territori de la Gran Infàmia, i consolida les seves conquestes de manera heroica. En lloc de valorar que ara aquesta mateixa Humanitat està, per primera vegada a la Història, en condicions de destruir-se i de desintegrar el planeta, ell posa l'èmfasi en una tecnociència que ens ha menat a les portes d'un poder tan immens que, per a fer-nos-en una imatge, necessitàvem la figura de Déu totpoderós. Anuncia que és arribat el moment de la creació del món per la mà de l'home. I el poeta d'avui, insisteix, el músic, el creador ha de crear aquest nou temps i ens hi ha de convidar perquè ens mereixem de participar en la glòria d'aquest nou cel i aquesta nova Terra.

Tu l'escoltes i et preguntes com pot, el professor, enlairar-se d'aquesta manera malgrat el llast amb què els mals del país ens fan esclaus de la gravetat. Però no pots deixar de sentir per ell una secreta admiració entintada d'enveja; ni pots evitar que el teu olfacte detecti el perfum euforitzant de la utopia. I penses que ens aniria bé posar-ne en dosi suficient a la nostra dieta cultural, política, ciutadana: just per mirar de donar sentit a allò en què no en trobes: per redimir fins on sia possible l'embrutidora vulgaritat on han anat a parar tants de somnis, il·lusions, esperances, ideals o sigui com sigui que en vulgueu dir, de la fe en la nostra capacitat d'anar tirant.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per La lluita és l'únic camí cap a Utopia, fa mes de 10 anys
Sense lluites no hi ha derrotes. La deixadesa no marca camí .La derrota a partir de la lluita si el marca i genera saber per tal d'afrontar els envits del demà, perquè sense lluita mai no hi haurà victòria possible.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris