cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Entre dos focs

Cada vegada que sent afirmar que les nostres societats tan modernes, tecnològiques i benestants han deixat enrere les supersticions i les actituds primàries de les societats d'antany, faig un cop d'ull ràpid però conscienciós al diari i confirm que, tal com em temia, aquest pensament tan optimista no acaba de ser del tot veritat -almenys jo no som capaç de trobar res que justifiqui una afirmació tan contundent i esperançada. No negaré que, en certs aspectes, hem fet algunes passes més que considerables en la bona direcció. És un fet irrefutable, per exemple, que ja no cremam ni lapidam a la plaça pública aquells que dissenteixen de les nostres opinions polítiques o de les nostres conviccions religioses (ara només els massacram verbalment en tertúlies radiofòniques o televisives, o bé tergiversam tot el que fan i tot el que diuen amb perfecta mala llet i sistemàticament).

També és un fet inqüestionable que, avui dia, tampoc ja no són gaires les persones que, per assolir un qualsevol objectiu, prefereixen encendre una espelma al sant de torn o encomanar-se a còpia de pregàries i rituals a qualsevol ídol impenetrable en comptes de treballar i esforçar-se o fer tot el que estigui a l'abast de la mà per assolir-lo (tot i que cada vegada és més freqüent trobar persones que, per obtenir el que sigui que desitgen, deixen l'assumpte en mans de la casualitat o de la sort i, quan a la fi no ho obtenen, en donen la culpa a indemostrables conspiracions ordides per presumptes adversaris que, segons ells, els volen molt de mal).
De notícies i fets que diàriament posen en entredit la nostra suposada modernitat d'occidentals racionals, pragmàtics i realistes, n'hi ha hagut a balquena durant aquests darrers anys.

D'aquests, un dels més greus i lamentablement importants és el que té a veure amb la contaminació religiosa de la política. Sembla que fa una eternitat, però en realitat no fa més de dues dècades que, al món occidental, donàvem per fet que, a partir d'aquell moment, els grans moviments de la història -les guerres i les disputes de tota mena entre països i territoris- ja només serien un efecte de discrepàncies ideològiques o d'enfrontaments entre interessos econòmics oposats. Per a sorpresa de molts, però, a principis d'aquest segle XXI hem hagut de començar a fer front a les envestides de l'integrisme islàmic, el qual sobretot respon -per molt que ho negui el bonisme oficial- a una qüestió de doctrina teològica i no a un greuge socioeconòmic i històric.

Per acabar de rematar la cosa, a més, davant de l'integrisme islàmic hi ha hagut molts sectors de la societat occidental que han reaccionat, no distingint-se'n tant com fos possible, sinó imitant-los en l'actitud i en el fons de les proclames. Així és com els neocons dels EUA, els racistes ultraconservadors d'Itàlia i els carques espanyols, entre molts altres, estan fent servir l'amenaça islàmica com a pretext per treure de l'armari els fantasmes més arnats i reaccionaris del cristianisme. Tampoc no es tracta de fer sensacionalisme d'opinió ni de propagar un ambient d'alarma imminent i generalitzada, però és evident que molts dels valors i conceptes que fins fa quatre dies els occidentals més moderns donàvem per segurs, consolidats i ja immutables -el dubte ponderat i intel·ligent, la capacitat de matís, la voluntat esforçada i exigent de diàleg i de concòrdia, la tolerància entesa no com una festa kumbayà sinó com una assumpció de la complexitat- estan en una situació extremament difícil. Entre dos focs. ¿I què estan fent aquells, els suposats progressistes, que haurien d'apagar-los o de construir un tallafoc al seu voltant? Val més no respondre.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Dins des món islàmic trob que hi ha d'haver algun Jaume Santandreu o algun Pere Casaldàliga; ara com ara no hi ha cap Joan XXIII (i en es món cristià tampoc)
Valoració:-1menosmas
Per Mallorquí, fa mes de 10 anys
Perdona Oreta però el teu darrer comentari és molt avorrit. Són 20 paraules sense cap punt ni cap coma. Des de quan l'estil és millor pels punts que hi poses. Hi ha obres pèssime sper fer les frases tan curtes. I d'altres de pèssimes per fer-les tan llargues que perds el fil. Sóc lector habitual dels articles de Pere Antoni Pons i crec que té un molt bon estil, que segurament anirà a millor amb els anys. Crec que la seva prosa és clara, entenedora, comprensible, bona de llegir, fàcil. En definitiva: bona. Tant de bo molts escriptors escrivissin com ell.
Valoració:4menosmas
Per Oreta, fa mes de 10 anys
A A.L.M. (i final, perquè em també m'avorreixes): tot això que dius potser tindria una mica de sentit si aquest al·lotet fos francès i es digués Marcel Proust.
Valoració:-1menosmas
Per Rafel Carles, fa mes de 10 anys
Ai collons julianet, ara resultarà que hi ha mil milions de persones incapaços de dialogar! No hem de confondre l'islam en la seva totalitat amb l'islamisme integrista. Em sorprèn el simplisme d'alguns comentaris. Els millors promotors de l'islamisme integrista han estat els sionistes i els neocons.
Valoració:5menosmas
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
Ai Oreta, que et mostres de curteta. Què és, que jutges els mèrits literaris pel nombre de punts? A una frase hi pot haver tants de mots com es requerixin per fer-la entenedora i no necessitar-hi cap punt, o coma. I a una prou curta pot ésser que n'hi hàgim de ficar molts, de punts i comes.
Pel que fa a les opinions de Rafel Carles i de Julià, les compartesc, amb alguns matisos. Dialogar amb els islàmics em sembla que ha d'ésser molt, però molt difícil, quasi tan difícil, si no més, que dialogar amb els integristes cristians. I els progressistes, que en devem tenir pocs, creus Pere Antoni, que estan preparats per a un diàleg intercultural i interreligiós? Recorda que Ramon Llull es preparà durant anys i anys per discutir amb els doctors de l'Islam i, que sapiguem, no en va convèncer gaire, si és que en fa convèncer algun. Més que intentar convèncer-los de què van errats, cosa gairebé inassolible, el que hauríem de fer és mirar de convèncer els integristes de tots els costats de que necessitam ésser més tolerants i respectar-nos uns als altres, cosa que tampoc no és gens fàcil.
I si provàssim en primer lloc, per entrenar-nos una mica, de convèncer dels avantatges de la tolerància els nostres catòlics més radicals? Jo no m'hi veig amb coratge, però potser qualcú més sabut i coratjós que jo podria intentar-ho.
Valoració:4menosmas
Per Julià, fa mes de 10 anys
Dialogar? Quan has vist que un islamista dialogui de temes relacionats amb la religió? I d'altra banda: saps d'algun tema que per un islamista no estigui relacionat amb la religió? Que països com Holanda, Suècia o Dinamarca estiguin reaccionant inesperadament contra les pressions i exigències de l'Islam ens ha de fer pensar molt seriosament en el tema.
Valoració:1menosmas
Per Rafel Carles, fa mes de 10 anys
Pere Antoni jo no sé qui són els "suposats progressistes" que esmentes. Et refereixes a la pretesa esquerra social-liberal a l'estil Zapatero? Et refereixes als intel.lectuals i escriptors autoproclamats d'esquerra? Et refereixes als ciutadans que voten l'esquerra? Caldria que ho procisassis ja que a l'hora de repartir responsabilitats en un assumpte tan greu com el que manifestes hem de saber de què parlam. Jo no veig en absolut cap tolerància dels progressistes cap a l'integrisme islàmic, sionista, hindú o cristià. Ara bé, sí que veig molt clara una maniobra molt bruta dels neocons i els sionistes més agressius d'assimilar l'islamisme extremista amb tot l'islam. Els fets de Palestina, Irak o Afganistan escarrufen perquè posen en perill el futur de la humanitat. No anam bé si no som capaços de dialogar amb el món àrab.
Valoració:5menosmas
Per Oreta, fa mes de 10 anys
Com no ha de ser un plom un escriptor que escriu frases amb gairebé cent vint mots sense un sol punt? Per favor, prou de llaunes! No és qüestió de ràbia, sinó d'estil.
Valoració:-5menosmas
Per Mallorquí, fa mes de 10 anys
Si d'una cosa no es pot acusar els Pons és d'avorrits. No entenc la ràbia que certes persones els hi tenen. Perquè totes lescrítiques són personals, no intel·lectual. Puc entendre el pensar diferent, però l'atac personal de cada setmana no el puc entendre. De tota manera, es desqualifiquen sols i mostren la seva capacitat argumentadora i intel·lectual.
Valoració:6menosmas
Per Oreta, fa mes de 10 anys
Nin, ets més avorrit que ton pare!
Valoració:-9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris