cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Una carta del passat, com totes

Abans la gent escrivia cartes. A molts els semblarà, ara, un costum estrany i enrevessat, però així era. Agafaven un paper i després d'escriure-hi el posaven dins un sobre i el duien a una bústia (encara n'hi ha algunes, pel carrer) o a l'edifici de correus, després d'aferrar-hi un segell, que prèviament havien comprat a un estanc, i un parell de dies després, si tot anava bé, la carta arribava al destinatari (el nom del qual, amb l'adreça completa, figurava a l'exterior del sobre), que l'obria i llegia. Els extractes dels bancs i la publicitat que arriba encara en paper a casa nostra són el que més s'hi assembla.

Ho dic perquè les notícies sobre cartes són inusuals, i cada dia ho seran més. Aquesta setmana s'ha divulgat la carta que Jacqueline Kennedy dirigí a una dona anglesa, en resposta a la de condol que aquesta li adreçà el 1963, després de l'assassinat de John F. Kennedy. Jackie Kennedy, aleshores una de les dones més famoses del món, va rebre aquells dies més d'un milió vuit-centes mil cartes de gent de tot el món, i una selecció d'aquestes cartes s'ha editat ara sota el títol de Letters to Jackie, Cartes a Jackie, incloent la d'aquesta dona, Doreen Thomas, que ha estat divulgada per la seva néta, que du el mateix nom que la seva padrina.

Doreen Thomas néta ha recordat que els seus padrins havien anat a veure els Kennedy quan viatjaren a Londres, i que els van seguir fins a la casa que la germana de Jackie tenia a Westminster, només per veure el seu rostre, i recorda també que la seva padrina es negà a engegar el televisor quan s'assabentà de l'assassinat del president nord-americà, i que corregué per enviar un telegrama a la Casa Blanca, i més tard una carta, escrita des de la simpatia i la llàstima. Ha recordat també la carta de resposta que rebé tres mesos després, quan el carter (el carter era la persona que tenia com a ofici distribuir les cartes, i dur-les a les cases dels destinataris) tocà la seva porta i li demanà si allà hi vivia Doreen Thomas.

Quan obrí la carta, es fixà que estava escrita a mà i signada amb una "J" ben estilitzada, que també figurava al sobre. La carta i el sobre les rebé de la seva padrina anys més tard, i ara han tornat al seu record quan ha confirmat que la carta que la seva padrina dirigí a Jacqueline Kennedy figura en aquest llibre que s'ha editat.

Les cartes són avui una cosa desconeguda, excepcional. Amb el temps desapareixeran definitivament de la nostra memòria i tot allò que hi vam escriure caurà en el mateix oblit que els signes de les pintures rupestres i dels pergamins medievals. I els llibres de cartes constituiran un gènere literari que ens posarà en contacte, potser per últim cop, amb el passat, en lloc de donar-nos notícies del present.

Llegirem aquest llibre, de les cartes que va rebre Jacqueline Kennedy, pensant qui llegirà d'aquí a uns anys els reculls de precipitats correus electrònics i de tartamuts missatges de mòbils que enviam ara.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris