cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

El tren de Capote (1948)

"Des de l'era de l'inventor Stephenson la figura del ferrocarril ha passat per milers d'evocacions afortunades o malignes. Hi ha hagut trens de plaer, trens blindats de guerra, trens de refugiats, trens de mercaderies que han salvat ciutats assetjades, trens per dur jueus a l'escorxador... Direm, tanmateix, que els trens no tenen esperit, que són només màquines. No poden simbolitzar ni el bé ni el mal".

"Era hivern. Una filera de bombetes elèctriques, desproveïdes de tota escalfor, il·luminava la petita andana fuetejada pel vent. Havia plogut aquell capvespre i les gotes penjaven de l'ala de teulada com les dents malignes d'un monstre de vidre. L'andana era deserta, llevat d'una al·lota jove i alta que duia un vestit de franel·la grisa, un impermeable i una bufanda de quadres escocesos. Els seus cabells, acuradament pentinats amb ratlla central, eren d'un relluent color castany. Tot i tenir un rostre prim, resultava atractiva, però no massa. Entre les seves coses, a més d'unes revistes i una bossa de pell, era visible una guitarra. El tren emergí de la fosca, llançant vapor encegador, i s'aturà a l'andana. L'al·lota reuní totes les seves coses i pujà al darrer vagó.

El vagó era una relíquia amb l'interior molt gastat, amb vells seients de pelfa roja molt rascada i unes motlures de color de iode i d'envellida escorça. L'antiga làmpada de coure que penjava del sostre semblava fora de lloc i li donava tints romàntics. Dins l'aire flotava un fum totalment llòbrec, i la calefacció accentuava l'olor rància d'entrepans abandonats, cors de poma i pells de taronja. La brossa -passes de cartró, ampolles i refrescs, periòdics arrugats- s'amuntegava en el llarg passadís.

D'una garrafa d'aigua penjada en un dels costats gotejava per terra, sense parar, un doll finet. Els passatgers que miraren amb avorriment Kay quan arribà, no semblaven estar conscients de tota aquella manca de confort. Va resistir la temptació de tapar-se el nas i caminà, anant ben alerta, pel passadís, i topà una vegada, sense majors conseqüències, amb la cama estesa d'un home gras...".

Curiosa descripció, aquesta. El vagó d'un tren nordamericà de rodalies en els anys quaranta i una al·lota solitària que porta una guitarra. Les preguntes de rigor assalten la ment del lector. D'on ve i on va? Qui és i què vol? L'autor del relat és Truman Capote, novel·lista, narrador i periodista d'ascendència espanyola (Nova Orleans, 1924-Los Angeles, 1984), les quals obres es caracteritzen pel virtuosisme del seu estil. Hi observam la influència de Faulkner, encara que la seva narrativa, amb la truculència i l'explosió passional característiques del gran mestre de la Generació Perduda, apareixen temperades per un personal sentit del que és poètic.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris