nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Veritat i desencís

Michael Mansfield, el famós advocat anglès -defensor dels "sis de Birmingham", dels "quatre de Guildford" i de Mohammad al-Fayed, pare del boyfriend que acompanyà en la mort la princesa Diana de Gal·les- és tota una estrella de relleu mundial. Els casos que just ara s'han ressenyat figuren en una llista ben atapeïda d'intervencions d'aquest home, que, davant la insinuació malèvola de ser un socialista del xampany, respon que, efectivament, és socialista i li encanta el xampany.

Altre temps, per aquí, d'aquesta mena de personatges en dèiem gauche divine, perquè sabia fer compatible una actitud antifranquista amb el gaudi dels avantatges rebuts per herència o assolits per l'èxit professional. La gent de la gauche divine, una tropa que conegué la major notorietat a la Barcelona del decenni del 60 del segle passat, ja és morta o molt vella: però, als que, des dels postulats de l'ortodòxia més disciplinada, acusaven aquelles persones de frivolitat i vagància, ara se'ls pot mostrar com, per exemple, deixaren empremta en la ciutat amb uns edificis magnífics, com bona part de la música o del cinema que feren no acusa el pas del temps, ni l'humor que vessaren en aquell panorama tèrbol, ni molts dels llibres que escrigueren.

Però, en fi, anàvem a parlar de Michael Mansfield, qui, entrevistat recentment a Barcelona en El periódico, diu que "la veritat, per molt difícil que sigui, sempre acaba sortint a llum". Sortir a la llum és una expressió que ens remet a un part, que, a més, pot ser molt difícil. Pot causar estralls en l'organisme de la mare. Està bé que Mansfield registri la dificultat que pateix la veritat per fer-se a la llum. Podria completar tal vegada aquesta mena de diagnòstic dient-nos que res no és tan difícil com aconseguir la resplendor de la veritat. Així i tot, encara continuaria sent aquest home de natural optimista que sempre ha estat.

Perquè, just que despleguem discretament les possibilitats de la nostra memòria, podríem establir unes classificacions en els graus d'aparició de la veritat que ens farien ser més escèptics. A grans trets, i començant per l'optimista visió de Mansfield, la veritat se'ns manifesta o se'ns oculta en formes més o menys escalonades: la veritat; quasi tota la veritat; una part de la veritat; indicis de veritat; nul·la veritat; mitja veritat; mentida; mentida podrida; mentida política a la mallorquina.

El missatge optimista de Michael Mansfield tendria el seu origen en la convicció que és impossible imposar -o enterrar- la mentida o la manca de veritat indefinidament, la qual cosa implicaria que la veritat està sotmesa a una llei natural que, finalment, i malgrat els obstacles que hi posem els humans, arribarà a nosaltres. Hi ha una visió més, potser, realista, que ens presentaria la veritat com a un bé pel qual és menester lluitar aferrissadament i l'obtenció del qual en cap cas no ens és garantida. Forma part d'aquest lot una altra qüestió: tot allò que es perd, de la veritat, en el llarg camí cap a la llum -cas que hi arribi. No és un tema menor.

Però no ens ho hem de prendre a la mala: en el nostre panorama actual, per ventura no tothom podria suportar tota la veritat. La capacitat per suportar-la ens dóna la mesura, ens diu Nietzsche, del valor de la persona. També ens pot passar com a Jean-Paul Sartre: "Com tots els somniadors, vaig confondre el desencís amb la veritat": fruita del temps.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Veritat certa, fa mes de 10 anys
Un dels nostres refranys més coneguts diu que "la veritat sempre sura", No trobareu ningú, o quasi ningú, que no digui que això és ben cert, però que s'ho creguin ben de veres no en trobaríem tants. Són multitud els qui confien poder mantenir una veritat ben enfonsada, i sembla que en molts de casos ho aconsegueixen, però de tant en tant se n'escapa alguna, puja a la superfície, surt a la llum... i aleshores no tan sols aquell que la tenia amagada, sinó també molts d'altres que havien contribuït a fer-la desaparèixer en surten escaldats. Però si han aconseguit mantenir-la oculta durant el temps suficient, gràcies a la beneïda prescripció poden lliberar-se dels seus més perjudicials efectes
Valoració:24menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris