cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Camps o les lliçons d'estalvi

Fa unes setmanes es va saber que el president valencià Francisco Camps només tenia 900 euros al compte corrent. A més d'això, un cotxe de fa quinze anys i un pis barat, valorat segons el cadastre en 120.000 euros. Fet i fet, poca cosa. Conec adolescents que no han treballat mai amb estalvis més quantiosos, i això sense considerar l'enorme sou del qual gaudeix Camps en el seu càrrec institucional.

¿On són els diners, senyor president? Si anem al treure el compte de totes les nòmines ingressades segons el sou que públicament s'embutxaca, Camps ha percebut en els últims set anys ni més ni menys que 500.000 euros! D'acord que tingui despeses, i que la vida està pels núvols -han apujat l'electricitat- i que també podem donar-nos un caprici, encara que no un cotxe, una finca, un piset o una casa vora el mar, ja que tot això hauria de constar al Butlletí Oficial de les Corts Valencianes.

És ben curiós: el senyor Camps cada dia deu menjar llagosta, arròs amb llamàntol, anguiles fregides amb tomàquet del jardí de les hespèrides, coses delicioses, de gurmet pornogràfic, i deu saber el gust dels millors vins de França, i deu pagar-se efectivament els vestits ell tot sol, els quals deuen ser d'Hermès, de Tom Ford o d'Armani, només així s'explicaria el dispendi, sempre que també porti sabates de Lottusse o de John Spencer, o potser se les fa cosir a mà a Saville Row, Londres, allà on se les feia Winston Churchill. No sé: 900 euros són molt pocs, una misèria.

Potser Camps té una addicció al joc -o convida sempre als amics més gorrers-, o s'encapritxa de la pell de lloguer de certes fèmines negociables, o potser és aficionat a les primeres edicions de les millors obres de la literatura universal, encara que no en fa cara, perquè més aviat fa aspecte de jugar un doble joc comptable amb testaferros i esposes i paradisos fiscals, empreses fantasma i tot aquell monopoly infame al qual ja estem massa acostumats devers Costitx.

Però bé, això tan sols frega la difamació -jo no sé res-, i tampoc no vull que Camps em demandi i que li hagi de pagar una multa, amb la qual potser seguiria pagant la benzina del seu tren de vida. Sigui com sigui, anem pel terreny conegut, i demanem-nos si un senyor amb aquest balanç personal d'ingressos i despeses és el més idoni per manejar un pressupost públic.

Sempre s'ha dit que un piròman no hauria d'acabar sent bomber, o, com diu el refrany mallorquí, que una escriptora mediocre no hauria d'acabar de consellera de cultura, però: ¿com és que un home que malbarata d'aquesta manera el seu sou pot acabar regint el destí d'un país, poc o molt valencià? Almenys els nostres polítics tèrbols demostren que saben vetllar pels seus propis interessos! Jo em negaria a ser dirigit per un santet amb les mans foradades, encara que pugui lluir un historial netíssim de tripijocs.

Amb aquests 900 euros que li resten, Camps podria venir fins a Mallorca i fer una ruta per Palma i els pobles, i li podríem mostrar com és possible fer-se un raconet acollidor i fastuós només amb la paga d'una institució.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Na Mariona, fa mes de 10 anys
Aquest refrany de l'escriptora mediocre no el coneixia, conec l'escriptora però no el refrany.
Aquest senyor deu ser un mans foradades de pilotes, jo som mileurista i tenc un munt de doblers estalviats.
Valoració:13menosmas
Per Jordi, fa mes de 10 anys
En Camps ha aconsseguit el que semblava impossible: ser més vividor que en Zaplana.
Valoració:22menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris