nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

La normalitat, la naturalitat, la finesa

Com que no hi havia manera de trobar una taula dins del bar habitual, vaig esperar una estona assegut a una cadira que una benèfica senyora em va oferir, sense demanar res a canvi, ni tan sols explicar-me l'esplendor de la seva vida passada, de les estranyes inclemències del temps, de la crisi econòmica, ni tan sols de la conveniència de fer cas als anuncis de biolaxants o de iogurts reductors del colesterol dolent, perquè es veu que n'hi ha almenys un, de bo. Res. Després de somriure boirosament, va continuar llegint el diari que tenia sobre la taula i fent glops del seu cafè amb llet. Una senyora perfecta.

Jo mirava la meva taula habitual amb melancolia. Estava ocupada per uns sis o set postjubilats i vaig deduir que era dimecres. Si no hagués estat perquè qualque altre dia mercurial anterior jo m'havia assegut a la meva taula abans que hi arribassin només per costum i també pel gust d'emprenyar-los, no hauria recordat quin dia era. Des de la proximitat vaig sentir amb avorriment les seves deprecacions habituals i setmanals contra el pacte de govern i tots i cada un dels seus components personals i col·lectius, els seus ditirambes a les èpoques glorioses de Mates i fins i tot de la Dictadura.

Amb el temps he deduït que alguns d'ells eren militars de l'època de Franco, d'altres, un o dos, missers; tots, però, emèrits lingüistes de l'escola del círcol baleá, i de la d'alguns membres d'una coneguda família de negres escrivans i municipals, nassuts i incontinents verbals. Aquest dimecres tots estaven particularment feliços i xerraires. Qualcú havia demanat un brandi de nom borbònic, i tots celebraven que les facultats intel·lectuals del darrer engominat elegit en el darrer congrés de la setmana.

"Mirau", deia un d'ells, "a mi m'hauria agradat més en Delgado", però aquest almanco sap i diu que noltros deim moix i no gat, i tassó i no got". Tots estaven contents, hiperactius, prejubiladament eufòrics. "Ara veuran tots aquests", varen afegir dos o tres alhora.

Vaig esperar debades que se n'anassin per poder seure a la meva taula ocupada i usurpada i, finalment, amb un sospir, vaig decidir anar-me'n jo. Vaig acabar el meu cafè, el meu whisky sense gel, em vaig abrigar amb parsimònia. Em vaig acomiadar de la senyora que llegia el diari, ella em va somriure un instant i va continuar llegint el diari. Vaig sortir al carrer i nevava amb normalitat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per pere, fa mes de 10 anys
Aquesta opinio Miquel, angloba totes les altres que es puguin fer.gracias Miquel
Valoració:9menosmas
Per miquel, fa mes de 10 anys
Aquesta "normalitat", aquesta "naturalitat" és la que escarrufa,esgarrifa
i fà por, molta por, És la normalitat i naturalitat que es tradueix en els
vots que fan possible l'aberrant corrupció política, económica, llinguistica i identitària d'aquest poble.
Valoració:23menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris