cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

Els horts de Pissarro (1887)

Camille Pissarro (1831-1903), el pintor francès nascut a les Antilles, impressionista, mestre del puntillisme, especialment en el tema paisatgístic, fou un gran enamorat dels horts. Així, el 1884 es traslladava a Eragny-sur-Epte, on residí fins a la seva mort. Allà va pintar el llenç titulat Dona dins un hort o sol primaveral en el prat d'Eragny, on obert a noves tècniques i havent tingut fortes diferències d'opinió amb altres membres del grup, decidí plasmar un paisatge típic amb una petita figura, tan integrada en el si de la naturalesa, que segurament passaria desapercebuda sota un sol radiant si no fos per la bufanda roja que porta. George Seurat era el creador del divisionisme o el puntillisme, consistent a aplicar sobre la tela els colors purs en forma de petits tocs per tal que sia l'ull de l'observador el que mescli el color.

Sempre a Eragny, la dècada dels 90 fou un temps de gran activitat per a l'artista, puix que s'havia fet més o menys famós gràcies a les gestions del marxant Durant-Ruel, el qual havia exhibit algunes obres de Pissarro a l'Exposició Universal de París de 1889. En aquells dies Pissarro anà a visitar el seu fill a Londres i el 1894 hagué de fugir de la localitat que ja tant estimava per a translladar-se a Bèlgica, ja que era perseguit políticament per les seves idees anarquistes. Tornà a Eragny i pintà molt, veient-se en els seus llenços un nou clima de calma i tranquil·litat. Les escenes són plàcides. Les composicions, ben equilibrades. Els colors, harmonitzats. Abandonava a poc a poc el puntillisme i retornava a un impressionisme que pretenia evolutiu.

Són hermoses les pintures que representen la plaça del teatre Francès, amb els òmnibus sota el brancatge d'esponerosos gegants vegetals, la dàrsena de Duquesne a Dieppe on els colors apagats i els niguls arrodonitses barregen amb el fum de les fàbriques, els castanyers de Louveciennes que semblen estremir-se sota la fredor hivernal, els camps de la mateixa contrada coberts de gebre, el camí que travessa els sembrats de Pontoise que amb la seva sinuositat contrasta amb la posició vertical dels arbres propers i la ratlla ampla dels pujols rebaixats, les voreres del riu Oise sota un dia grisenc i més evocatiu encara, el camp de cols prop de Pontoise on el ritme de les ratlles i les formes enllaça perfectament amb el que mostren els colors.

El pintor triava, ben sovint, panoràmiques tancades i envoltades d'arbres, que no solen destacar per la seva majestuositat ni grandesa. Però si pel seu intimisme i Pissarro tractava aquelles escenes amb un sentiment, diríem, casolà, definitori del que és un hort, és a dir, un fragment de natura treballat per la mà de l'home. No és doncs estrany que a un hort li diguin també els francesos "un jardin potager".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris