cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

El món potser és un lloc horrible

En Denis Avey té noranta-un anys i un ull de vidre. Ell va ser una de les Rates del Desert, la Setena Divisió Brindada que operava contra els nazis a Egipte durant la Segona Guerra Mundial. L'any 1942, els alemanys el van fer presoner; l'estiu de 43 se l'emportaren a Auschwitz, Polònia, però en un camp especial per a soldats, a la perifèria d'una zona industrial on se'ls feia treballar en una fàbrica. Els principals camps amb jueus estaven a uns quants quilòmetres de distància, però ell sabia que no tots els presoners estaven en les mateixes condicions: "l'olor que arribava dels crematoris era terrible; civils de llocs tan llunyans com Katowice es queixaven; tothom sabia què estava passant, tothom ho sabia...". Però Avey era intrèpid, i estava disposat a tot: "Sabia que algun dia aquells porcs nazis haurien de donar explicacions, i que llavors les proves serien de gran importància". ¿Què va fer Avey? Va aconseguir entrar al camp de concentració d'Auschwitz.

El seu company a la cadena de muntatge era un jueu que tenia una germana a Anglaterra, la qual, gràcies a Avey, va poder saber que el seu germà era viu, fent-li arribar 200 cigarrets, un botí que, un cop introduït dins el camp, va salvar-li la vida, a més de permetre alguns suborns perquè Avey entrés al camp disfressat d'un altre jueu alemany, a qui físicament s'assemblava. Avey va afaitar-se el cap, va intercanviar-se la roba amb el company i va poder entrar a Monowitz, el camp únicament per a jueus a l'entrada del qual hi penja encara el lema 'el treball us farà lliures'. Avey ho va veure tot: els forns crematoris, les forques, els prostíbuls, les orquestres de jueus forçats a tocar Wagner, i va tastar el menjar: sopa de col podrida, pa negre amb margarina pudent. Durant la nit, a les lliteres amb polls, els altres presoners li van donar els noms dels oficials de la SS que manejaven els crematoris, li descriviren la rutina de les càmeres, les ordres i les normes que regien l'infern.

L'endemà va canviar els papers amb el company i va tornar al seu lloc al camp de presoners. Quan l'any 45 els alemanys abandonaren els 60.000 presoners que encara quedaven a Auschwitz per escapar de l'exèrcit rus, Avey va poder arribar fins a les línies aliades. Dos dies abans del Dia de la Victòria, va tornar a Anglaterra, a casa dels seus pares, gairebé mort de tuberculosi. Gràcies a la fundació d'Steven Spilberg -Shoah Foundation- que enregistra testimonis de l'Holocaust, va poder saber que l'home a qui va fer arribar cigarrets havia sobreviscut, i que havia mort a l'any 2001 a Nova York, després de donar fe davant d'una càmera de l'ajut que havia rebut d'aquell soldat anglès. Si no fos per Spilberg i la seva iniciativa, la història d'Avey no tindria altra corroboració que la seva pròpia veu. Avey ha estat gairebé cinquanta anys sense que ningú volgués escoltar-lo; ara Israel li donarà una condecoració. Diu: "el món potser és un lloc horrible, però no ho és pels qui fan el mal, ho és pels que ho veuen i no mouen un dit". L'ull que li falta li va treure un oficial de la SS amb un cop de culata.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Si en Denis Avey no fos anglès sinó d'un país mediterrani sense anar més lluny, potser no podria obtenir un reconeixement, totalment merescut per altra banda, com es que tendrà
Valoració:0menosmas
Per Aleix, fa mes de 10 anys
A Marieta: que Comes sigui culte i guapo no t'ho discutiré, però tolerant i assenyat... Que no llegeixes els seus articles?
Valoració:11menosmas
Per Lector, fa mes de 10 anys
Sense llevar cap mèrit a Llorenç Capellà, el que està clar és que Melcior Comes no pot ser més que el restaurant francès. Si no es reconeix així, és que no se l'ha llegit bé.
Valoració:-8menosmas
Per Miquel, fa mes de 10 anys
Melcior Comes és a Llorenç Capellà el que una hamburguessaria a un restaurant francès.
Valoració:8menosmas
Per L'Observatore, fa mes de 10 anys
No se poden comparar els articles del senyor Comes amb els del senyor Llorenç, el senyor Llorenç ha quedat enquilosat a la guerra civil, el senyor Comes és savia nova i diversitat de temes.
Valoració:-5menosmas
Per Xesca, fa mes de 10 anys
Jo ho veig com na Marieta.
Valoració:-17menosmas
Per Llorenç, fa mes de 10 anys
No Marieta, no. El que passa, és que qui te la coa de palla, aviat s'encén. Lo de guapo li dona bastant més de raó al arguments del sr Comes. En Llorenç Capellà és força més lleig.
Valoració:0menosmas
Per Marieta, fa mes de 10 anys
Segons aquest Llorenç que escriu aquí, idò, a na Rosa Díez l'haurien d'haver penjada pel coll, com feren amb Eichmann els jueus a Israel, o això entenc d'aquesta frase: "M'imagino un dirigent d'un partit d'extrema dreta alemanya anant a una universitat de Jerusalem a donar una conferència sobre pau i fraternitat entre els pobles." Em qued amb en Comes, tolerant, assenyat, culte i guapo
Valoració:10menosmas
Per perito moreno, fa mes de 10 anys
n'hi ha molts de funcionaris que no han mogut un dit a les illes, es ben hora que el jutges els facin envant!! o només els politics han de ser empresonats.
Valoració:20menosmas
Per Llorenç, fa mes de 10 anys
Els qui ho veuen i no mouen ni un dit.
M'imagino un dirigent d'un partit d'extrema dreta alemanya anant a una universitat de Jerusalem a donar una conferència sobre pau i fraternitat entre els pobles.
Bé, sembla que això és demagògia pura. Aquí no hem patit mai un règim totalitarista com el de Hitler. De fet el nazi i el Caudillo quasi bé no es coneixien.
Res idò. El que cal, es ser tolerant, assenyat, bon al·lot i feiner.
Bon dia tengui, Sr Comes.
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris