lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
21°

Llibertat i llengües

A partir de la substitució de Cristòfol Soler per Jaume Matas (recordem que una de les raons que s'esgrimí per criticar l'inquer era que havia posat de consellera de Turisme una dona que parlava sense dir barbarismes), el Partit Popular està immers en una espiral que el du a fer uns plantejaments cada vegada més espanyolistes i cada vegada més contraris al procés de recuperació de la llengua pròpia de les Illes Balears. Matas va inflar de doblers públics les associacions i mitjans espanyolistes i va delegar l'elaboració de discurs en un sector minoritari del partit, l'ultraespanyolista, que a poc a poc ha anat amarant la resta. Un xoriç amb pretensions de botifarra i el circo(l) de Nuevamallorca han bastit el que ara és el discurs del PP balear, segons reconeixia ahir mateix, en aquest diari, el seu secretari general a Palma: "El PP ha assumit el programa lingüístic que Carlos Delgado va proposar l'any 2008.

Va ser el PP qui va assumir aquesta llibertat de llengua que ara tots proclamam. Ja vaig dir a Delgado que el seu discurs estava obsolet, perquè tothom defensaria el mateix. Jo ja ho vaig dir a Palma. Si veu el meu programa, veurà com diu el mateix que diuen Bauzá i Delgado: lliure elecció de centre i llibertat per a ús de la llengua".
Més interessant resulta encara l'entrevista feta pel company Pep Verger al nou president del PP a Balears, de la qual ens hem permès rescatar el següent fragment:
"-Però és català el que parlam o no?
-És mallorquí. Per mi, és mallorquí.

-Fins ara, parlàvem de normalitzar l'ús social del català. El PP parla ara de normalitzar el castellà. És necessari?
-És necessari no crear problemes on no n'hi ha i que la gent es pugui expressar lliurement en qualsevol de les nostres llengües.
-Entenc, idò, que ara n'hi ha, de problemes?
-Sí, per descomptat.
-Quins?
-El català, per exemple, és un requisit quan jo propòs que sigui un mèrit.
Estam prescindint de molts professionals sanitaris, docents... com a conseqüència que es valora més una formació lingüística que una formació professional".
Les paraules de Rodríguez i Bauzá són un perfecte exemple del discurs imperant en el PP balear. Un discurs tan aparentment liberal, com fràgil i inconsistent si s'hi aprofundeix mínimament.

Deixau-me remarcar, en primer lloc, que en Bauzá comet la mateixa impostura que ja vaig denunciar que cometien habitualment Jaume Matas i Rodrigo de Santos: anomenen "mallorquí" a la llengua excepte quan n'han de parlar malament. Aleshores no tenen cap dubte a anomenar-la "català". En segon lloc, diu que allò que parlam "Per mi, és mallorquí". Mala estrena per a un president de la sucursal balear d'un partit. Està segur que menorquins, eivissencs i formenterers parlen mallorquí? Anem a la "llibertat". Rodríguez i Bauzá parlen de llibertat de llengua, de "llibertat per a ús de la llengua" i que "la gent es pugui expressar lliurement en qualsevol de les nostres llengües".

És necessari explicar que, perquè "la gent es pugui expressar lliurement en qualsevol de les nostres llengües", la gent ha de conèixer aquestes "nostres llengües"?, però encara molt més: la igualtat d'oportunitats passa (entre altres coses) perquè tots els joves de les Balears adquireixin un bon nivell d'expressió en català. I, en l'actual context sociolingüístic, només una escola en català pot proporcionar als alumnes (i especialment als de llengua inicial diferent del català) la base necessària per desenvolupar-se amb la seguretat necessària, sense ocasionar cap perjudici als escolars que tenen una altra llengua inicial. Així ho avalen diversos estudis solvents (per exemple, l'informe de setembre de 2006 del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i el darrer informe PISA).

I si parlam de llibertat i de no-imposició referides a les llengües, també és bo recordar que, a les Illes Balears, històricament, la imposició del castellà ha anat sempre vinculada a règims totalitaris, mentre que la normalització del català s'ha fet sempre en contexts democràtics. Recordem també que la constitució espanyola és l'única de la Unió Europea que no fa oficial de l'Estat una llengua tan parlada com el català. Que el congrés dels diputats espanyol és l'únic parlament de la Unió Europea que prohibeix l'ús d'una llengua pròpia tan parlada com el català. Que hi ha 189 disposicions diferents que obliguen a etiquetar els productes en castellà a Ca nostra i, que com explica l'informe de la Plataforma per la Llengua (que podeu consultar a la web de l'OCB), hi ha centenars de lleis que imposen el castellà a les terres de parla catalana sota administració de l'Estat espanyol, la majoria amb sancions lingüístiques.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ca eivissenc, fa mes de 10 anys
Com és que són tan ignorants els dirigents del PP? On han estudiat? O s'han format? O millor, encara: on s'ha deformat? Quin poc sentit del ridícul que tenen!
Valoració:5menosmas
Per Perquè?, fa mes de 10 anys
A mi m'agradaria saber una cosa: és o no és una característica dels polítics del PP defensar les modalitats dialectals de totes les províncies o comunitats autònomes, siguin de parla castellana o d'altra llengua present a l'Estat? Promouen, posem per exemple, l'ús de l'andalús, o de les seves nombroses modalitats, a tots els nivells de comunicació o de cultura? O l'ús del lleonès en contra del castellà?
Si això fan, és natural que ho vulguin aplicar també a la nostra terra, però si no ho fan enlloc més, perquè aquí sí i a la resta de l'Estat no?
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris