nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

A qui interessa el que diu Zapatero?

Vist com estan les coses en general, amb una economia que fa aigua pertot arreu, amb unes expectatives que s'obstinen a no deixar-nos treure el cap fins que els veïnats ja s'hagin refet de la malmenada; i vista la fragilització de les institucions principals de l'Estat, amb un Tribunal Suprem aplaudit fins al deliri per la dreta i esbroncat per l'esquerra a compte del jutge Baltasar Garzón; vist l'afebliment de l'acció governamental en quasi tots els fronts, els dubtes, les indecisions, les rectificacions, la desorientació general; i, d'una altra banda, vist el setge hooliganesc del PP, previsible i puntual fins al tedi còsmic; l'obstinada aplicació de l'estratègia de la terra cremada:

Tot plegat feia pensar que l'entrevista que mantengué el president Rodríguez Zapatero a TVE amb tres periodistes de la casa constituiria un document apassionant, seguit amb fervor per milions i més milions de persones, i, sobretot, amb una gran projecció social a través dels mitjans de comunicació de tot l'Estat, especialment els escrits, que són, diuen -s'hauria de veure amb més deteniment- els alambins de l'actualitat. En moments de tribulació, sobretot en moments de manca d'expectatives, la gent és molt sensible als liderats, perquè pertany a l'esperit de l'espècie la necessitat de tenir fe en la millora de la vida o d'alguns dels seus aspectes. No vol dir que aquesta necessitat sigui satisfeta per l'ordre natural de les coses, per tant pot esdevenir-se que s'arribi a apagar per l'esgotament de la cera, que tenim en quantitat limitada.

Però, en tot cas, és admirable l'aferrissada adhesió de les persones a l'esperança, que servidor assimilaria de vegades a l'heroic i caparrut assentament d'aquestes miserables poblacions perdudes enmig d'un desert d'aridesa incontestable, o en un replec dels Atlas, unides a una terra que les ha maltractades, sense pietat, durant segles. Però, mentre ens quedi un alè d'esperança, cercarem maneres de canalitzar-la: és habitual que la dipositem en un líder -i és quasi segur que ens equivocarem.

Sigui com sigui, en aquest temps en què la rosa dels vents ha enfollit per mor del vendaval, sembla que hauríem d'haver escoltat amb expectació les paraules de Rodríguez Zapatero, en cerca d'un polsim de conhort. La veritat, però, és que, en l'entrevista de despús-ahir, el president espanyol es va mostrar com un home abatut pels cops que li vénen de fora, però, sobretot, per aquest cop letal que, quan menys t'ho esperes, reps des de dins de tu mateix. L'entrevista mostrava un home que ja sap que ha perdut la capacitat de convèncer-nos, i que l'ha perduda per la sensació de desgovern que ha projectat a la ciutadania. Cert que el PP només té el sentit de l'Estat quan governa i que, des de l'oposició, ho posa absolutament tot al servei de la recuperació del poder. Però hauran estat, finalment, els errors de Zapatero i els seus ministres la causa que els ciutadans ja hàgim perdut l'interès pel que ens pugui dir. Capgirar aquesta inèrcia no és feina de manyà ni d'alguns ministres que, a tot estirar, semblen preparats per optar a un Erasmus.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Desenganyat, fa mes de 10 anys
Malhauradament, a quasi ningú li interessa allò que diu el senyor Zapatero perquè ha perdut quasi tota la seva credibilitat. Dels qui governaren anteriorment ja ho sabíem, que no podíem creure allò que predicaven, però molts ens havíem fet la il·lusió que l'actual president seria més creïble. En una cosa voldríem que ens digués una mentida ben grossa: en això que privaran de dos anys de jubilació els pobres treballadors. Si fos així, li perdonaríem altres mentides i que en moltes ocasions no ens digui tota la veritat.
Valoració:8menosmas
Per gerret, fa mes de 10 anys
guillemet tornes a pixar fora del test, amb aquest comentari tú que ets l´angelet i estàs per damunt del bé i del mal i al mateix temps vous aptituts, estats animics, certifiques coses com el futur d´aquest pais només perque no son dels teus ni el sr. zapatero i els seus ministres , arribaràs a arcargel de la politica del univers, llastima que el director del wahsinton post no et contrati com a col.lunista del seu diari , aixi tendries resonancia mundial, el que es perdent els lectors de casi tot el món , és una llastima guillemet
Valoració:-12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris