cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

El passat, el present i el futur segons José Ramón Bauzà

José Ramón Bauzà repeteix molt que té criteri propi, de manera que no podem atribuir a males amistats ni a bones influències el seu ideari o, per dir-ho en minúscules, les seves opinions. Òbviament, una qüestió tan complexa com és la cosmovisió d'una persona no es pot encabir en un article -o servidor me'n sent incapaç. No obstant això, darrerament ha mostrat alguns pilars d'aquesta cosmovisió que ens poden orientar sobre la personalitat de qui ha estat confirmat com a president del PP a la nostra regió. No hi ha hagut sorpreses.
Així, José Ramón Bauzà va deixar anar una declaració de principis una mica decebedora, perquè afecta una actitud d'humanisme depauperat, culturalment molt feble i d'una politiqueria vulgar. Va dir que ell mira al futur i no al passat -pel mirall retrovisor.

La imatge és deplorable des de qualsevol interpretació que en vulgueu extreure. El passat hi és tractat com un material que només ens pot dificultar l'acció present, però no com el llibre del qual podem aprendre, perquè hi són escrits els nostres orígens, els nostres encerts i els nostres errors. D'alguna manera, el passat és allò que ens dóna identitat, i renunciar-hi ens condemna a començar des del buit. És clar que el passat del PP illenc presenta capítols incòmodes, sobretot relacionats amb la l'etapa de corrupció més gran de la nostra història recent. Com menys se'n vulgui parlar en el si del PP, més creix en la memòria popular. Per posar-ne un exemple, que el PP es desentengui de Jaume Matas no farà oblidar, ans al contrari, que Jaume Matas fou el PP i que, durant els seus mandats, tot el partit li retia diàriament el dubtós homenatge de la unanimitat.

(Igualment, com més s'oposa el PP a la restauració de la memòria històrica, més s'expandeix el terreny que suposadament pretendria mantenir ocult). Però el passat també és aquest paratge que podem redimir -amb humilitat, amb l'autocrítica, que no confondríem mai amb l'autoflagel·lació. I, de la redempció, n'eixim purificats i enrobustits. Fins en Rouco Varela ho admetria. Les frases d'aquest estil -no voler mirar al passat- es completen amb la consideració del futur com a territori a conquerir, com a ideal de perfecció. I, així, on queda el present? El present és la babèlica confusió de llengües en el si del PP: realitat i metàfora, alhora, d'una formació que, per sumar, es deixa arrossegar cap a les línies que limiten amb uns territoris políticament abruptes i equívocs.

Respecte de la llengua, hi conviuen una sèrie d'opcions contradictòries, però, com sol passar en aquest partit, cada dies se senten menys, fins a silenciar-se, les veus coincidents amb les d'aquells fundadors del partit que possibilitaren les bases de la normalització lingüística i l'encaix del català en l'Estatut. El present és que centenars de militants del PP esbronquen Joan Flaquer perquè s'hi adreça en català, i aquests són els que proclamen la llibertat de llengua. D'altra banda, el mateix José Ramón Bauzà no admet que la llengua que parlam sigui català, i aporta arguments d'un admirable calat científic com que gat no és moix ni tassó és got -per la mateixa raó l'espanyol deixaria de ser la llengua que es parla a l'Argentina o a Andalusia.

En fi, amb una base lingüística de tant de pes, treballam el present amb els ulls posats en l'experiència segregacionista valenciana, en la qual el PPV patrimonialitza l'anticatalanisme -amb la qüestió lingüística de punta de llança- com a força electoral: amb majories absolutes. Però la consecució del poder per la via democràtica no sempre implica la democratització de la vida. Darrera oportunitat: algú té confiança en José Ramón Bauzá per regalar-li i comentar amb ell els Quatre Quartets de T.S. Elliot? "El temps present i el temps passat / potser són ambdós presents en el temps futur / i el temps futur contingut en el temps passat / si tot el temps és eternament present..." No és una endevinalla.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Aprenent entusiasmat, fa mes de 10 anys
Per "Cami obert" sabem on va néixer el castellà: a Ca Sant Domingo de Guzmán, però seguim sense saber on va néixer la nostra llengua. Convendria que ens ho explicàs.
Valoració:1menosmas
Per Pere, fa mes de 10 anys
Bauzá= Delgado
Valoració:4menosmas
Per Mateu, fa mes de 10 anys
Som de l'opinió de Nadal Batle= Català per anar per casa i anglès per anar pel món. A mi, a Bolívia no se m'ha perdut res.
Valoració:5menosmas
Per Lector, fa mes de 10 anys
Per a l'Aprenent entussiasmat.
L'escrit signant per "Camí obert" denota mala idea.
Domingo de Guzmán va ser un castellà burgalés fundador dels dominics i és considerat el primer inquisidor. Es va establir a Tolosa (Catalunya Nord) des d'on la Inquisició amb l'ajuda de la monarquia francesa inicià la persecució dels càtars. Durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la inquisició i dirigida pels monjos dominicans. Els darrers nuclis de càtars de la Catalunya Nord es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap al Sud. Lleida, Puigcerdà, Prada o Morella es van convertir en centres de càtars.

http://www.youtube.com/watch?v=sIDfHUeAeLs
Valoració:5menosmas
Per Antoni Martiáñez, fa mes de 10 anys
Si una cosa em va quedar ben clara ahir quan vaig llegir l'entrevista al nou president del PP a les Balears -José Ramón Bauzá- és que no només renega de la llengua com ha fet el PP fins ara, sinó que, a més, ho fa a cara descoberta i "sin complejos". És per aquest motiu que no entenc la postura d'en Pere Muñoz en el seu article d'avui quan afirma que l'elecció d'en José Ramón Bauzá a la presidència del PP en detriment del botifarra Delgado, serà bona per a Mallorca. Com tampoc no entenc que ahir sortís na Catalina Julve d'UM i digués que el PP ha optat per la moderació. Ja ho val, amb aquests dos! No sé si és que s'han posat d'acord per fer-nos creure que tot va beníssim perquè no ha guanyat la candidatura delgadista, com si la diferència ideològica entre aquests dos bergants fos insuperable. Idò què voleu que vos digui? Jo, contràriament al que opinen en Muñoz i na Julve, em situu més en la línia d'en Miquel Payeras i pens que la diferència no radica en el fons, sinó en les formes. I és que en Bauzá no es limita tan sols a anunciar que pensa derogar el Decret de mínims, el requisit de conèixer el català per entrar a treballar a l'Administració o la Llei de normalització lingüística. No, és que a més qüestiona obertament la unitat de la llengua, en contra de l'opinió dels filòlegs i les universtitats de tot el món. No sé què passa que cada vegada que el PP tria un nou líder, aquest és més espanyolista, més fatxa i més gonella que l'anterior. Ja és tot quant es pugui dir!
Valoració:11menosmas
Per Biel, fa mes de 10 anys
A l'exterior hi ha l'espanyol, el francès, l'italià, l'anglès, l'alemany, l'àrab, el xinès, el romanès...
Valoració:6menosmas
Per Martí, fa mes de 10 anys
Estatut d'Autonomia vigent:
Article 4
La llengua pròpia
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears,
tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter
d'idioma oficial.
Valoració:9menosmas
Per Aprenent entusiasmat, fa mes de 10 anys
A veure, com és això, que el castellà va néixer a Santo Domingo de Guzman? M'ha deixat molt intrigat. Mai no ho havia sentit a dir! I m'interessa aclarir-ho, si és ver que assimilar-ho ens ha d'evitar moltes decepcions. I la nostra llengua, on degué néixer? A Sant Francesc d'Assís, tal volta? Vatua el món, quines coses ta útils que s'aprenen a través d'queixs comentaris!
Valoració:7menosmas
Per Camí obert, fa mes de 10 anys
Els pobles no es poden substreure's a la pròpia història, la llengua de Balears ja no és la catalana, ni la balear, ni la llemosina, la llengua de Balears, ara per ara es la que va néixer a Santo Domingo de Guzmán. Assimilar això més prest que tard ens evitarà moltes decepcions. La porta ja s'ha oberta i a l'exterior tambe hi podem trobar roses...
Valoració:-11menosmas
Per Joan Viudès, fa mes de 10 anys
Idò mirau, si lo que volen aquesta gent que demana "poder estudiar en su lengua". Vatua el món!!, les feis escoles a posta per ells, que s'en hi vagin a estudiar, i així al manco no hi haurà tants de forasters a ses nostres escoles. I si després en esser grans, no poden accedir a segons quines feines, perqué no ténen el català, que se caguin en sonpare després!!. Jo les hi deixaria "estudiar en su lengua". A prende pes cul ells i su puta lengua!!
Valoració:15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris