algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

La bolla rodola rara

El passat dimecres 24 de febrer vaig publicar un article que, amb el títol de: "Amb la vènia", mirava de fer el possible per posar a son centre l'ofensiva dels franquistes gens ni mica residuals contra el jutge Garzón. Entre altres, hi comparegué via digital un comentari (després encertadament eliminat pels informàtics de la casa), que deia textualment l'exabrupte: "TOCADME LA POYA!", així, tot en majúscules, signat per un tal John Cobra. La sorpresa va venir després d'unes hores quan, premsa internacional en les mans, em vaig assabentar de qui era el tal John Cobra, l'original vull dir, perquè el que m'havia deixat el comentari havia de ser forçadament una còpia xereca, que ja són ganes.

Resulta que es tracta d'un superfriki valencià cap pelat titina, de nom al DNI Mario Vaquero, que els darrers temps ha assolit una popularitat fora mida, sense mereixement de cap classe per cert, al meu veure, sols amb una barra granítica i una poca vergonya memorable. I que, per a més abundament, comparegué al Diario de Patricia amb un vocabulari i unes diarrees mentals de vertadera antologia de l'esperpent, i que endemés, aquestes darreres setmanes s'ha presentat a RTVE com a candidat al festival d'Eurovisión, i quan el públic assistent als estudis el va siular i escridassar per la ínfima qualitat de la seva actuació i les seves males maneres xulesques i macarròniques, que un no sap on devia tenir el nas l'encarregat de fer-ne una mínima selecció de la cosa, si és que se'n fa cap ni una, l'home s'enfadà i entre altres originalitats orals, agafant-se els testicles amb les dues mans grapada plena, "llargà" la perla aquesta del "tocadme la polla", xupau-me per aquí, bufau-me per allà, no un pic, sinó repetides vegades. Amb una paraula, sediment social de molt difícil classificació. Però què hi hem de fer, és el que hi ha i foris.

Però encara no havia refredat aquesta nafra a les crosteres del seny quan, l'endemà mateix, el dijous, a aquests mateixos papers, a les pàgines 26 i 27 (Estat/ món/ economia/ tendències/ horitzons), m'hi compareix aquest titular: "Escàndol a Toledo pel capellà que oferia sexe a través d'Internet". Ostres, m'he exclamat, amem, i he continuat llegint: "Samuel M.M., que ha estat apartat del càrrec per l'arquebisbe...", etcètera. Era el rector de dos poblets anomenats Noes i Totanés i com que la calentor de baixos quan infla fa fer coses, s'havia gastat fins a 17.000 euros en cridades telefòniques a línies eròtiques, per motivar-se les espolsades de prunera, un suposar.

De tota manera es veu que el seu déu de los cels li havia tocat les aletes dels remordiments, els més íntims esquitxos del penediment, i ja s'havia posat en feina per retornar a la bacina aquests doblers distrets quasi sense voler, de veres, que sí, que sí. Compareix al diari amb la mateixa fotografia que sortia també a Internet. Home fornit i atlètic, una mica grassonet, inflant pit i amagant panxa, vestit únicament amb uns calçotets de coloraines, marcant paquet a les totes que d'això es tractava, fotre, com els placers els dimecres de mercat: les domàtiques més maques damunt de tot, barbeta retalladona i pulcra, mirant la càmera amb ulls entre irònics i viciosos. S'explicava talment: "Héctor, hombre heterosexual para mujeres y parejas, 30 años. En Toledo capital, fotos reales, bien dotado (15 cm) para tu placer y felicidad. 15 minutos 50 euros, 30 minutos 75 y una hora 120 euros, estoy abierto a todo excepto al sado, hoteles y domicilios, 24 horas". Apa, Santa Clara.

I allò que deim per aquí: qui orina clar no ha de menester mà de metge. Encara que en aquest cas un bon psiquiatre potser hi tindria una bona escarada, som del parer.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
La generalitzada manca d'educació i de dignitat i de civisme és una de les més pernicioses plagues del nostre temps. Tipus com aqueixs dels quals parles a l'article n'hi ha hagut sempre, però mai no s'havia donat el cas que fossin presentats pels mitjans de comunicació com a personatges aspirants a una fama que aqueixs mitjans estan disposats a concedir-los. I els ajuden a fer-se "famosos" perquè molts d'aquells qui manegen els mitjans són també uns éssers sense dignitat ni civisme. I això sembla que va bé a molts de polítics. Creuen, certament, en què amb un país més deseducat i pocavergonya hi sortiran guanyant? Jo pens que es podria fer una labor magnífica a través de la ràdio i de la televisió i dels periòdics de paper i digitals, per a promocionar les virtuts cíviques i que un partit que les defensàs podria obtenir un bon rèdit electoral, però sembla que la majoria dels polítics no s'ho creuen. I així és molt difícil progressar.
Valoració:3menosmas
Per Clara, fa mes de 10 anys
Els franquistes, poc a poc, van sortint del forat ben disposats a fer-nos anar al seu pas. Basta llegir periòdics destralers com ABC, La Razon o El Mundo. Els bisbes espanyols, amb més fam de doblers i poder que altra cosa, fan un paperet deplorable.
Valoració:5menosmas
Per Toni Parreta, fa mes de 10 anys
Sediment social de molt difícil classificació aquest Cobra??? no Biel, com aquest pardalera n'hi na molts, son fills de una generació de pares que més o manco han prosperat per fer-se la caseta a foravila i que no han tengut temps ni han volgut educar als seus fills, asusta anar per segons quin llòcs i veure lo que hi ha: vertaders animals.
Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris