cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
24°

A les pàgines fosques de la història

La traïció d'aquells en els quals hem dipositat la màxima confiança, amb els quals hem compartit problemes i rialles i, a més, hem crescut junts, em sembla, a més d'imperdonable, impossible d'acceptar. No és que el traïdor se'ns descobreixi de cop com un ésser vil i desconegut, sinó que, de sobte, ens adonam de la nostra estultícia, de la incapacitat per haver detectat abans la qualitat humana del felló. I això dol més que les conseqüències de l'acció del deslleial.

Pens que Maria Antònia Munar, a jutjar pels comentaris que discretament feia, s'adonà fa temps de la condició inestable de Nadal i del greu i irreparable error comès quan ella mateixa l'elevà a peça bàsica per al futur d'UM. D'aquí a preveure que seria el seu més despietat botxí hi ha una distància sideral. No només perquè la lleialtat a la mare política se suposava, sinó perquè s'ha de confiar que els màxims representants d'una organització, a la qual han servit molts d'anys, tenen una especial estima a les sigles i al que elles representen. Perquè un partit representa una ideologia -o hauria de ser així- i uns votants, anònims la majoria, però també és un teixit de coneixences, de multitud de persones amb cara i ulls als quals s'ha de poder tornar a mirar.

Res d'això no ha semblat importar a Miquel Nadal, l'autèntic catalitzador de totes les disfuncions i els problemes d'aquesta legislatura, la cirereta del còctel que ha ennuegat tots els socis, teòrics amics, inclosos. Trair Munar és una qüestió greu però que podria quedar en l'àmbit personal. Trair UM i esbudellar-la davant dels tribunals és renunciar a mirar a la cara centenars de persones que s'han cregut les sigles, per molt de finançament il·legal que es descobreixi. Persones que tenen motius per no entendre com qualcú pot fer tant de mal a allò que, en teoria, estimaren conjuntament.

Una traïdoria sense atenuants, directa i fins a l'arrel. Una traïdoria que defineix qui la fa però també aquells que posin la debilitat humana com a excusa. És el comportament davant les tragèdies el que ens defineix com a humans davant l'egoisme característic de la resta d'espècies. Si a la humanitat en general se li suposa certa generositat potencial, a un que volia ser líder polític (el Kennedy de Palma perquè per a ser Obama li faltava color) aquesta suposició esdevé, necessàriament, certesa. El líder pot ser egocèntric (si no ho són, hi tornen), però no egoista. Egoisme i traïdoria són característiques suficients per a passar a la història, a les pàgines fosques de la història.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Quina tropa!, fa mes de 10 anys
Segons sembla, dins la nostra classe políca hi abunden els individus que es fiquen dins un partit per treure'n un profit personal, i que si s'adonen que no en podran treure el canvien per un altre que tengui per a ells millors perspectives de lucrar-s'hi. Certament hi ha persones prou desinteressades, pel que fa al seu guany personal, i generoses, amb ganes de fer coses útils per a la societat, però no solen prosperar. De traïdors sempre n'hi ha hagut i amb molt més abundància, i és útil que passin a la història com a exemple d'allò que no s'ha de fer ni s'ha de presentar com a model de conducta.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris