algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

El misteri de la Santíssima Trinitat

L'AVÍS
Amb el març, arriben aires de primavera. Monsenyor Murgui, dalt del campanar de la Seu, va percebre el canvi en l'actitud dels coloms. Van revoltats. I el gavatxut que l'ensinistra en l'art del parrupar, perd el kyrieleison amb una colometa blanca de Capitania.

Va sintonitzar esRadio, Monsenyor Murgui. Jiménez Losantos entrevistava Carlitos Delgado.

-Vamos a acabar con la estupidez del bilingüismo integrador -va anunciar l'Últim Jinete d'Alcalà.

-¿La persecución del castellano es la preocupación prioritaria de los baleares...? -va demanar-li Jiménez Losantos.

-Por supuesto -va respondre Carlitos-. Muy por encima de los problemas que preocupan al vulgo como puedan ser el paro o la corrupción.

Gràcies a Déu siguin dades, va pensar Monsenyor Murgui, perquè quan el poble s'inquieta per coses de la butxaca, l'església acaba pagant el descontent.

Cantava, Carlitos Delgado:

-'Volverá a reír la primavera...!

No va esperar altre avís per abandonar el campanar, Monsenyor Murgui.

-'Que por cielo, tierra y mar se espera...! -va continuar el senyor Bisbe.

I baixava els escalons de dos en dos més content que un Pasco.

LA DECLARACIÓ
José María Rodríguez és feliç. El seu primer objectiu passa per destituir Calvo de Cort. El segon rau a arribar tan amunt com sigui possible.

-Qui ha de dirigir el Pepé -va plantejar-li el Repòrter Tribulete-, Delgado o Bauzà...?

-Ni derechas ni izquierdas, Falange -va respondre.

Va romandre amb el bolígraf alçat, Tribulete, sense saber què escriure. Va prosseguir, Rodríguez:

-Siempre hay una tercera vía.

-Doncs...? -va insistir Tribulete.

-Ni Delgado ni Bauzà, Rodríguez -va respondre.

Va somriure Tribulete.

-O sea -va concretar Rodríguez-, el bien llamado por los vates, "Don Pelayo del suelo balear".

Va sentir-se una veu:

-'Venid y vamos toodooos/ con flores a María...!

Passava Madò Catalina amb un ram de fonollassa a les mans i cantant cançons marianes.

-Catalina, vete a casa -va ordenar-li Rodríguez-. Y, la cicuta, para un sofrito.

L'exbatllessa va posar mala cara. Va donar-li raons, Rodríguez:

-Igual para mayo aún no estamos en Cort y no le damos al Mes de María el boato que se merece. Pero para la Marededeuta de septiembre no han de faltarnos flores de Elche para la Iglesia de San Miguel.

LA RENOVACIÓ
Josemon Bauzà s'ha proposat canviar moltes coses en el Partit Popular. Una perla seva d'aquesta setmana:

-Al que meta la mano en el cajón, le cortamos la mano -va anunciar en un acte públic.

I tothom es va posar les mans a les butxaques en un moviment instintiu de protecció.

Carlitos Delgado va indignar-se.

-'Voto a bríos si le oye el Rey Don Jaime...!

Va comentar-li a Jorge Campos:

-Este tío se ha pasado al Islam. Si salgo presidente lo mando en vuelo directo a Guantánamo.

-Potser en lloc d'una mà, hauria d'ésser una orella i el càstig tendria un aire més taurí -va comentar Maruja d'Espanya a la rotllada de les Tintoreres.

-Sobretot ara que els catalans no en volen, de toros -va intervenir Madame Rosa-. Tan guapo com és un bon puiasso...!

-No me'n parlis... -va comentar Madò Catalina-. Una espasa fa un home.

Va mirar les altres. I les altres hi estaven d'acord. Va demanar-los:

-Que no passaríeu un gustàs de passejar pel Born de bracet amb n'Alatriste...?

Les Tintoreres tragueren pitrera. També en va treure Josemon Bauzà, tot i que acabava de dir un disbarat del pes d'una bóta congrenyada.

LA FOTOGRAFIA
El comentari de Josemon Bauzà sobre la manera de castigar els furts va posar en guàrdia els barons del Partit Popular.

-Encara si hagués estat més precís amb l'amenaça...! -va lamentar-se Jaume Font.

-Podria haver dit el mateix, matisat -va convenir Joan Huguet-. Per exemple: Al que meta la mano en el cajón, si es de los otros, le cortamos la mano. Enteneu...?

Tots hi estigueren d'acord.

-Heu de tenir en compte que si agafam les seves paraules al peu de la lletra, ens exposam a tenir més mutilats que a la guerra d'Àfrica -va al·legar Pere Rotger.

-I tant...! I tant...! -exclamaren tots mentre encenien els havans i paraven esment al cambrer que repartia copes.

Josemon Bauzà els cridava per fer-se la foto de família. Hi havia les Tintoreres, tots els barons, l'escolania de Cort, l'Últim Jinete d'Alcalá mostrant un dit als fotògrafs en la línia del Professor de Georgetown, i un fotimer d'imputats.

Josemon Bauzà somreia als fotògrafs. Va comentar als periodistes:

-La renovación del Pepé es un hecho. Todos con móvil nuevo.

LA PREGUNTA
El President Antich ha estat (i continua estant) sotmès a un assetjament inhumà. De manera que, en arribar la nit, cerca fórmules per a combatre l'estrès i evadir-se dels problemes quotidians.

Contava a Llull:

-vHe cantat amb una coral, he ballat ball de bot amb Aires de Muntanya, he remenat les anques amb les cheerleaders del Reial Madrid...

-I t'ha relaxat...? -va voler saber, lo Ramon.

-No -va respondre el President-. M'han expulsat de pertot als dos minuts.

-Natural -li va respondre Llull-, no tens la cama de perdiu ni lo cant festós de lo pinsà.

-També he conduït un taxi com De Niro a Taxi Driver -va afegir, el President.

Lo Beat menjava una llesca de pa amb saïm i sucre. En sentir-lo, va quedar-se a mitja mossegada.

-I has fet tec amb Jodie Foster...? -va interessar-se, astorat.

Va parpellejar, el President.

-En la realitat les coses mai no passen com a les pel·lícules -va reconèixer.

Va arronsar les espatlles. Va sincerar-se:

-He cercat l'evasió en l'estudi de la mística.

Llull va assenyalar-li una pedra perquè s'hi assegués, mentre ell s'engronsava en el balancí.

-El filòsof -va explicar-li Llull-, sols necessita pensar i beure.

Va beure un glop, i va oferir el barral al President.

Va prosseguir:

-Cal pensar, per a tenir un motiu per a beure. I cal beure, per a oblidar tot allò que s'ha pensat.

Va deixar d'engronsar-se.

-I tu -va demanar-li al President- si em deixes d'una xarrupada lo barral més sec que si l'hagués batut vent d'era, què has pensat...?

-He mirat d'explicar-me el misteri de la Santíssima Trinitat...-va confessar-li, el President.

Va remenar el cap, pensarós, Llull.

-Ni amb quatre tassons de vi de raspat pots arribar a cap conclusió -va avançar-li.

Va reflexionar, el Beat. Va demanar-li:

-Tu entens com los ciutadans de Mallorques poden considerar que lo Pepé ha de governar-nos si el que no coixeja de lo peu dret, coixeja de lo peu esquerre...?

Va parpellejar, el President, confós davant la magnitud de la pregunta.

-Doncs si fa no fa -va concloure lo Llull-, lo Misteri de la Santíssima Trinitat té aquest calat.

Divagava, Llull.

-El comportament de les masses sols és previsible quan comencen les rebaixes d'El Corte Inglés -va afirmar.

Va amorrar-se al barral, i el barral estava buit. Era previsible.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per tonina, fa mes de 10 anys
Amb un panorama tan desencisador com tenim i s´ens presenta es de agraïr la teva ironía.Gràcies.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris