cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Patates de laboratori

Des de 1998, la Comissió Europea no havia autoritzat cap nou cultiu transgènic, però la setmana passada va autoritzar el cultiu d'una patata transgènica coneguda com amflora, desenvolupada per la companyia química BASF, que conté un gen que la fa resistent a determinats antibiòtics. El comissari de Salut hi ha donat l'autorització, d'acord amb el president Barroso, evitant el debat en el Col·legi de Comissaris i sense prendre en consideració raons de seguretat alimentària o d'opinió pública. De fet, la major part de països membres de la UE s'havien oposat a l'autorització. Una vegada més, l'estructura poc democràtica de les instàncies europees ha servit per fer la feina bruta que els estats no volen fer.

Amflora és una patata que té un major contingut en midó i va ser desenvolupada per ser usada en processos industrials com l'elaboració de pinsos i fertilitzants. No obstant això, les patates convencionals no transgèniques tenen gairebé el mateix contingut de midó però sense els gens de resistència a antibiòtics, la qual cosa sembla indicar que la patata transgènica és innecessària. Amics de la Terra, Plataforma Rural, CECU, COAG, Greenpeace i Ecologistes en Acció ja han advertit que aquest cultiu suposa un risc per a la salut de les persones, dels animals i del medi ambient. Són diverses les instàncies sanitàries que també han expressat les seves reserves davant el nou cultiu. Assenyalen, d'una manera especial, que s'han donat desacords sense precedents en diverses avaluacions del nou tubercle, fins i tot dins la protransgènica Agència Europea de Seguretat Alimentària.

Hi ha moltes advertències sobre el tema de la resistència a antibiòtics. L'any 2001 s'adoptà una norma europea que requeria que els gens de resistència a antibiòtics que suposassin una amenaça a la salut de les persones i del medi ambient es retirassin de manera progressiva fins al 2004. BASF va sol·licitar l'autorització de la seva patata com a aliment humà i animal el 2005. Cal recordar que l'Estat espanyol és l'únic estat europeu que tolera el cultiu massiu de blat de les Índies transgènic i que en el si del Govern hi ha representants destacats del lobby protransgènics. D'acord amb aquesta trajectòria, l'Estat espanyol, tot i l'oposició oberta d'Itàlia i la reserva de França, s'ha manifestat a favor de la nova autorització.

L'estratègia de les corporacions agroquímiques va cap a l'objectiu d'empestar l'alimentació humana de transgènics, per a la qual cosa és vital evitar un etiquetatge clar dels aliments. Així el consumidor no coneix la procedència del que menja. Segons dades de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), al voltant del 15% dels aliments a la venda en els supermercats que contenen blat de les Índies o soja estan contaminats per transgènics, sense que aquest fet figuri en l'etiqueta. L'aprovació d'aquesta patata de laboratori afegeix un nou risc de contaminació i inseguretat alimentària, a part dels efectes econòmics d'aquest cultiu que poden perjudicar greument per contaminació les patates de qualitat o de varietats autòctones.

Evidentment, els mercaders transgènics saben que en un moment de crisi és l'hora de fer una oferta que, en tenir menys costos de producció, pot acabar entrant en els sementers europeus. L'agricultor tendrà difícil resistir la pressió de les multinacionals. Després BASF ens tendrà agafats pel coll a tots, tant als productors com als consumidors.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris