algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
19°

Al març la veleta, ni dues hores està quieta

Els penells o veletes no aturen. El març és un mes que té la fama de ser molt variable, ventós i informal, amb bots en la pressió atmosfèrica al pas de les borrasques. Això determina vents canviants i forts. Té molta corda encara el fred. Som a punt de tancar (només ens queda la darrera quinzena) un hivern gèlid. Amb el que s'ha pogut veure fins ara i atesos els pronòstics per als dies que corren, la meteorologia d'aquest hivern duu camí de batre rècords històrics. El mes passat ja va ser molt fred. Des que va arribar l'hivern fins avui, s'ha guanyat més d'una hora i mitja de llum. Això té unes clares implicacions en el dinamisme de l'atmosfera. El mes de març, en aquest sentit, és molt dinàmic, i els canvis de temps se succeeixen amb molta rapidesa.

MARÇ MARCET, VA ENGANYAR SA MARE EN UN MOMENTET. Aquest refrany exemplifica el caràcter canviant d'aquest mes pel que fa a la meteorologia. De fet, són moltes les dites populars que defineixen març com un mes traïdor. Les temperatures pugen tan ràpid com baixen. Els hiverns com el present, amb més nevades del que acostuma, no tenen fama de ser massa bons segons el refranyer: nevades darrerenques, calabruixades primerenques. A partir d'ara, els dies de març presentaran uns amenaçadors canvis tèrmics. Existeix un contrast entre el matí i el capvespre quant a les temperatures. Els matins de març solen ser freds i s'ha d'esperar al migdia perquè s'encalenteixi una mica l'ambient.

MARÇ VENTÓS PEL PAGÈS ÉS PROFITÓS. Els refranys del mes fan referència a les rareses del seu temps i als beneficis o perjudis que reporta. Són més que justificats. A més de molta fredor, s'esperen fortes ventades, que resulten de bon auguri. Els pronòstics a llarg termini diuen que després d'un març ventós el pagès està orgullós. Es diu en relació a la collita. La lluna vella arriba al quart minvant a les 16 hores i 41 minuts de demà diumenge. La Jaia Quaresma perdrà la tercera cama i, dijous que ve, arribarà a la meitat. Ja la podrem serrar per enmig.

QUARESIMA SAGGIA. La jaia apareix eixuta de carn i sempre envoltada de tota classe de vegetals que alternen amb peix fresc i salat. Tant a Mallorca com a Menorca, era tradicional serrar la jaia, tot i que fos dins la simbologia íntima familiar o al carrer, en una festa. Cada dissabte li havien de tallar un peu i això significava un esdeveniment. Era una figura popular, emprada per comptar les set setmanes de penitència quan no hi havia tants de calendaris com ara. La cançó diu que "cada dissabte que arriba és una alegria més...". La Jaia Serrada mallorquina i també la menorquina, segons la iconografia, es corresponen a unes velles beates, amb rosari, ganivet i un bacallà a la ma. A vegades la seva figura es penjava a la perxa, com a recordatori del temps de Quaresma.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris