nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
26°

Crítica als terratinents (1932)

Mallorca va ser molts segles una societat agrícola. Els productes de la terra eren la seva aportació a les riqueses nacionals. Si hi havia quelcom sobrer de la demanda i consum interior era exportat, extrem que donà vida a un comerç marítim amb alts i baixos des del segle XIV fins al primer terç del segle XX. Però els problemes i les situacions econòmiques de la realitat balear d'aquell temps es diferenciaven poc dels d'altres països mediterranis i continentals.

Els latifundis illencs estaven en mans de l'aristocràcia dominant, tal com ho explica Karl Marx en el seu segon manuscrit. La presència entre els grans propietaris d'altres elements, en qualitat d'intrús, és a dir, gent enriquida al marge del sistema tradicional, emigrants enriquits que tornen, indians de grans fortunes, milionaris que han fet els seus negocis fora de la llei, etc., és mal vista pels que ostenten llinatges nobiliaris però, al cap i a la fi, acceptats pels doblers.

Diu Marx: "Com aquell que recorda el seu naixement, el seu origen, el terratinent veu en el capitalista molta petulància, quelcom alliberat i enriquit, però que abans-d'ahir fou un esclau, i es veu d'alguna manera sota l'amenaça d'aquell. Per la seva part, el capitalista veu el terratinent com un home inútil, cruel i egoista, senyor d'ahir, molest, però creador d'indústria i posseïdor d'una actualitzada importància social. Aquest antagonisme molt amarg és la veritat de l'assumpte...

El terratinent va voler l'origen noble de la seva propietat, els records feudals, les reminiscències, la poesia del record, la seva entusiàstica natura, la seva importància política i pinta el seu adversari com un pocavergonya aprofitat, astut, banal, mesquí, trampós, cobdiciós, capaç de vendre-ho tot, rebel, sense cor i sense esperit, estrany a l'ésser comú que tranquil·lament ven per diners, usurer, alcavot, afalagador, estafador, que engendra, nodreix i acarona la competència i amb ella el pauperisme, el crim, la dissolució de tots els llaços socials, sense honor, sense principis, sense poesia, sense res". Alhora, Marx, tot comentant el latifundi, no es priva tampoc de dir que, "com s'esdevé a Anglaterra, la gran propietat de terres ha posat la immensa majoria de la població en braços de la indústria i redueix els seus propis obrers a una misèria total.

Engendra i augmenta, doncs, el poder del seu enemic, del capital, de la indústria, quan deixa a l'altre costat els braços i tota una activitat del país. Converteix la majoria en part del país industrial, és a dir, adversària del latifundi...". Així eren les coses, doncs, quan Marx redactava el seu primer manuscrit, immers en l'economia política, quan a la vella Europa triomfava una burgesia que acabaria, tanmateix, duent a la crisi un sistema de noves estructures. Noves només en aparença. Els manuscrits de Marx sobre economia i filosofia eren redactats el 1844 però restaren inèdits, oblidats en els arxius, durant noranta anys. La seva publicació, el 1932, va dur una autèntica transformació dels estudis sobre el pensament marxista.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris