algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

La presó del porquim (1850)

De vegades els noms de les coses entren en clara contradicció amb l'ús que se'n fa. És el cas, per exemple, de l'escorxador que va construir a Palma l'arquitecte Bennàsser, complex arquitectònic de caràcter modernista que avui és dedicat a espais culturals i d'esplai. I resulta curiós que s'hi trobi ubicat un ambulatori de la Seguretat Social. Així, quan algú d'aquell barri diu que ha d'anar al metge i li pregunten on és el lloc de la visita, respon: "Vaig a s'Escorxador", extrem si no còmic, almanco burlesc. Algunes anècdotes molt semblants devia produir aquella presó de Madrid que havia nom El Saladero. Resulta que a la cantonada que formaven la plaça i la ronda de Santa Bàrbara hi edificà el gran arquitecte Ventura Rodríguez, en temps del rei Carles III, un gran casal que havia de ser destinat a la matança del porc i a la preparació de carn salada amb destinació als diferents mercats de la vila i les rodalies.

Passats els anys, la presó de la capital es trobava en un estat totalment ruïnós i algú, en el Govern, va pensar que seria una bona sortida transformar aquella indústria popular del porquim en presó. Es discutí al llarg de l'any 1848, s'hi feren reformes el 1849 i el 1850 ja hi dormien els presos. S'hi havien fet totes les obres necessàries en matèria de murs, reixes, portes dobles, paviments reforçats, estructures de ferro... i l'edifici, amb la seva nova destinació, seria molt comentat en articles de periòdic, romanços i sainets. Un d'aquells periodistes, Rodríguez Solís, la descrivia així: "És un casalot de dos pisos amb gran portada central. En el pis principal, a l'esquerra, té una porta de rastell amb el seu porter i la seva cadena. Tot seguint cap a l'esquerra, era trobada una pobra i lletja sala amb taules per als jutges i els escrivans, destinada a les declaracions, amb un balcó que guaitava sobre la portassa a la plaça de Santa Bàrbara.

Prenent a la dreta, un llarg passadís conduïa a diferents indrets de tancament i al locutori enreixat de comunicacions; en pujar, sota el sostre, el departament dels menors que es deia, irònicament, dels simis. Per una estreta escala, a la part esquerra, es pujava al pis segon, i en un altre passadís, sota teulada, es podien comptar sis cel·les a cada costat, en el que dèiem el departament dels polítics i també batlia alta. Aquestes cel·les, de devers tres metres de llargada i dos i mig d'amplària, tenien una porta molt sòlida, amb fortes claus i panys, una petita finestra amb barrots i una vella llitera de ferro subjecta al terra. Els presos han de dur de ca seva el matalàs, els coixins i la roba de llit". Sembla que El Saladero tenia fama de ser la més fàcil per fugir-ne i no perquè les instal·lacions fossin defectuoses sinó perquè els guardians que cobraven molt poc sou es deixaven subornar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris