nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
19°

Publicitat descoberta

Pujo al metro camí del teatre. Dissabte. La gent els dissabtes muda de cara, posa un color als ulls més viu i penetrant, i sembla també que respira amb més gràcia, amb les ales de l'ànima ben desplegades: amb un somriure tranquil i ple de premonicions dominicals. A les grans ciutats, la gent no ha treballat en tot el dia i per això surt de casa -ja el capvespre penjat de les darreres llums- disposada a menjar-se el món a petites mossegades, assaborint-lo amb ardor.

Jo em solc fixar en aquestes coses: m'agrada avaluar la qualitat de les cares, i sé positivament que hi ha cares de dissabte, com hi ha cares de dilluns i cares de dimecres a migdia. També hi ha maneres de caminar pròpies de cada un dels dies, un ritme de passos, una manifesta rigidesa de cames, una inclinació del tors pròpia dels inicis de setmana, que es resol amb un caminar més de panxa ostensible en les passejades sense rumb dels diumenges. Doncs bé: això estava jo observant, agafant notes en un paperet, quan m'adono que quatre joves se situen estratègicament dins el vagó del metro. Van ben vestits, a l'anglesa, és a dir, ben elegants, i són joves, guapos, les noies sofisticades, els nois desimbolts.

Tots porten un telèfon mòbil a l'orella i noto que es divideixen a distàncies iguals, un cada dos metres, i així, de cop, comencen a parlar a crits, com si efectivament estiguessin mantenint una conversa telefònica. Em quedo tan parat que no m'assabento del fons de l'assumpte, però m'adono -estupefacte- que estan fent publicitat! Prediquen les bondats de no sé quina companyia de telefonia, o potser d'alguna marca de mòbils. Parlen teatralment, fent ganyotes i escarafalls -una manera d'actuar pròpia dels actors del país, sempre gesticulant i impostant la veu-, però queda clara la intenció de la cosa: fer propaganda. Publicitat disfressada d'una conversa espontània entre amics, parlant fort entre ells entre la multitud que viatja en metro en ple oci de dissabte. La cosa, òbviament, m'horroritza.

¿Quina mena de publicitat és aquesta? Estem acostumats a veure anuncis pertot: penjats de cada paret, a qualsevol pàgina de diari, fins i tot ja hi ha publicitat en els correus electrònics que ens enviem entre nosaltres: és així com Google afirma que 'llegeix' els missatges que surten del nostre gmail -si us hi fixeu, veureu que la publicitat que hi ha en algun racó de la vostra pantalla, mentre llegiu els mails, està relacionada amb els temes dels quals parleu (hi ha una màquina que detecta certes paraules clau: viatges, cotxes, llibres, cases i pisos, etc.).

Tanmateix, que una conversa sentida en veu alta enmig d'un comboi de metro sigui només publicitat hauria d'escandalitzar-nos. A partir d'ara ja res no serà de fiar: ¿qui us diu que si sentiu dues dones parlar bé d'un restaurant a l'autobús no estan a sou del propietari? ¿A on anirem a parar? Algú intentarà la publicitat respirable, o aconseguirà projectar el logotip de la seva marca en els núvols que passen.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Allò que és d'estranyar és que això que es descriu a s'article no s'haja inventat abans, això és, sa propaganda-fems
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris