nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

La supervivència d'una nació

Entre el 1941 i el 1944, la situació de Finlàndia era ben paradoxal. Lluitava al costat de l'Alemanya nazi contra l'URSS, però continuava essent una democràcia multipartidista (si bé el partit comunista era il·legal). A sobre, la minoria majoritària en el Parlament d'Hèlsinki era el Partit Socialista, amb el 39,8% dels vots i 86 escons en els comicis del 1939. A Finlàndia no hi va haver persecució de jueus i d'uns 500 israelites estrangers refugiats en el país bàltic només vuit foren lliurats als nazis. Una sinagoga de campanya va seguir les tropes que comandava el mariscal Mannerheim en la seva lluita contra els soviètics, fet ben insòlit. A més, malgrat els esforços de Berlín, l'exèrcit finlandès es mantengué fora de l'estructura de comandament alemanya i, amb l'excusa de la manca de recursos i de soldats, es negà a participar en accions ofensives.

Però la cara més fosca d'aquesta guerra fou el tracte donat als presoners de guerra soviètics, ja que en moriren uns 19.000 (el 30%), a causa sobretot de malalties i de la malnutrició, però sembla que també hi va haver un milenar d'execucions. A més, a la Carèlia oriental ocupada pels finlandesos, es varen construir camps de concentració per a la minoria russa i uns 4.000 civils hi trobaren la mort. Aquestes dades, horribles, són tanmateix inferiors a les de l'Alemanya nazi, sota la qual moriren el 56% dels 5,7 milions de soldats soviètics presoners. Els presoners alemanys caiguts en mans soviètiques també varen esser delmats. Així, dels 91.000 alemanys capturats a Stalingrad, més de 50.000 ja varen morir de fam i de fred en l'espai d'un mes.

Per cert, que aquesta batalla va fer aflorar els sectors partidaris d'intentar treure Finlàndia d'una guerra inacabable. El març del 1944, el Govern dels Estats Units es va oferir com a mitjancer per fer la pau amb l'URSS. Encara que el Govern finlandès no acceptà la proposta, les relacions amb Berlín es complicaren cada vegada més i els socialdemòcrates s'oposaren progressivament a la col·laboració amb la Wehrmacht. Amb tot, pressionat per Berlín, el president Risto Ryti prometé que no se signaria una pau per separat mentre ell ocupàs la presidència. Però Alemanya retrocedia pertot, el juny del 1944, l'Exèrcit Roig llançà una ofensiva a gran escala contra les posicions finlandeses. L'atac fou frenat, però tard o d'hora la marea soviètica negaria la petita Finlàndia. No es podia ajornar la sortida de la guerra, ja que mentre els alemanys continuassin lluitant, l'URSS necessitava concentrar les seves tropes en el seu camí cap a Berlín. El president Ryti va dimitir, i el Parlament va elegir el mariscal Mannerheim. L'alto el foc fou acordat el setembre del 1944 i poc després es va signar un armistici a Moscou.

Les condicions foren dures. Tots els territoris cedits el 1940 (la Carèlia, part de Salla, les illes del Golf de Finlàndia) havien de retornar a l'URSS, que també s'annexionà en aquesta ocasió tota la regió de Petsamo, en el nord, de manera que els finesos perderen la seva sortida al mar de Barents. El partit comunista havia d'esser legalitzat i les organitzacions de caràcter feixista serien dissoltes. A més, l'exèrcit finlandès havia d'expulsar les tropes alemanyes que encara restaven en el país, sobretot en el nord, prop de la Noruega ocupada. Aquesta clàusula va originar la guerra de Lapònia, durant la qual la Wehrmach lluità contra els seus antics aliats i es va anar retirant mentre ho destruïa tot al seu pas.

Els finlandesos aconseguiren expulsar del tot els alemanys l'abril del 1945 a costa de perdre un milenar de soldats. Aquell mateix any, es varen celebrar eleccions i el partit comunista, tot just legalitzat, aconseguí els millors resultats de la seva història, amb el 23,5% dels vots, però encara fou superat pels socialdemòcrates amb el 25,1% dels sufragis. L'enemistat amb l'URSS havia llançat Hèlsinki en braços de Berlín, però la nació i la democràcia finlandesa varen aconseguir sobreviure a tres guerres en el context de la Segona Guerra Mundial.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris