nubes rotas
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
26°

A la casella de sortida

És la primera setmana a la meva vida adulta que la passaré sense que na Maria Antònia Munar ocupi un càrrec públic, bé sigui associada amb la dreta o amb els d'esquerra. Això, que ja és un fet prou important, perquè jo, precisament, no som cap nineta, m'imagín que és molt més traumàtic per a la persona interessada. Fa un parell d'anys mallorquí una persona em va dir que el poder devia tenir un component molt addictiu perquè totes les persones que coneixia i que s'havien dedicat a l'ofici de l'alta política -és a dir, cotxe oficial i poder de bon de veres- acabaven patint quan ho deixaven una espècie de síndrome d'abstinència.

Amb els anys que ja em pesen sobre les espatlles, a aquesta afirmació li afegiria que, a més de l'addicció, estic segura que acaba generant alguna resistència al sentit comú i a l'ètica perquè, si no és així, no m'explic el que ha passat a aquesta terra els darrers anys. Són tantes les imputacions i investigacions judicials que és impossible recitar a la primera tota la llista de casos de presumpta corrupció. Enginyeria de societats, testaferros i empreses públiques que no fan sinó amagar les distintes maneres de burla i escapisme. Un llista capitalitzada, amb marcada diferència per dues formacions: Partit Popular i Unió Mallorquina. Això fa que, la corrupció, en principi imputada a persones amb nom i llinatges, s'acabi associant inevitablement a determinades formacions polítiques.

D'aquesta manera, i per molta estratègia política i discurs, serà molt difícil que el ciutadà normalet, és a dir el que paga impostos i mai no ha manejat a la cartera 300.000 €, pugui veure normal com, llevat els quatre imputats amb més renom, la resta pacta amb total impunitat una moció, un govern o la dinamita per provocar unes eleccions avançades. Les ferides estan obertes i la partida no pot acabar mai eliminant la reina i els seus alfils si els peons i tot l'engranatge continuen fent feina per engreixinar la gran maquinària. A les Illes necessitam una renovació de bon de veres, el que significa persones noves que siguin capaces de dur endavant una neteja completa. Mentre això no es faci, mentre continuem consentint que els personatges de sempre s'escudin en la suposada ignorància o amb l'encara més ofensiu jo no mirava el que signava? mentre viuen el seu plàcid retir al Parlament Europeu, a Miami o a Costitx, no aconseguirem res de res, tornam a estar com al principi. A la casella de sortida amb les peces de sempre, Rodríguez, Cerdó, Font, Flaquer, Puig, Mulet, Fiol, Estaras... Els mateixos peons de sempre per fer el que sempre han fet...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris