algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Tics predemocràtics

Els presidents autonòmics no se senten a ple mai a Madrid, exceptuant Esperanza Aguirre, que prefereix el Govern central al batle de la cort. La majoria de representants regionals tenen la sensació que Madrid no funciona o actua amb un tarannà predemocràtic. Les darreres manifestacions les hem seguides a través del president Montilla, fins a un cert punt lògiques per la pressió que exerceixen els partits catalans i la ciutadania; però també amb el president José María Barreda quan ha manifestat que alguns ministeris actuen com en l'Espanya predemocràtica.

El president Antich segurament no s'ha atrevit a ser tan clar perquè no ha percebut les amenaces tan clares com Catalunya o Castella-la Manxa. Francesc Antich i d'altres presidents socialistes han preferit callar per no posar-se a mal amb els seus, però la darrera cimera de presidents en el Senat havia estat més aviat de jutjat de guàrdia, sobretot perquè havia servit per escenificar la idea que Madrid té de l'Administració autonòmica, de les singularitats i de les seves reivindicacions. Si la democràcia hispànica moderna té llacunes d'aquest calat i buits negres d'aquesta magnitud, què es pot esperar de reivindicacions històriques, del federalisme, del dret a decidir o de la diversitat? Intuíem que l'Estat no està preparat per acomodar la diversitat, però sosteníem que s'havia avançat en la direcció encertada en tot allò que afecta el respecte institucional i la relació entre l'Administració central i la regional.

Si el cor de la personalitat del nacionalisme espanyol lamenta l'escassa musculatura democràtica de l'Estat, hom no pot imaginar-se quin deu esser el nivell de competència i el registre interpretatiu dels que agombolen l'Administració central. Hem tingut ocasió, durant trenta-cinc anys, de corregir les inèrcies de l'Administració monocolor, però es veu que tants anys després a penes han canviat les formes i es mentenen incorruptes les mentalitats centralistes.

El Govern de l'Estat generalment s'equivoca perquè oferta allò que la ciutadania no demanda i demostra tenir una sensibilitat escassíssima respecte de la demanda dels poders nacionals o regionals. Aquesta política de desgast i de desafecció a la pluralitat i la diversitat acaba aconseguint un gran rendiment de desgast dels radicalismes, però també podreix la ciutadania activa i militant, fins a convertir-la en una societat aletargada o narcotitzada, sense sensibilitat i sense el mínim interès de participar en allò que afecta la vida pública. Entre tots els camins possibles hom té la impressió que sempre acabam elegint la pitjor opció, aquella que ens converteix en bestiar domesticat, avorrit i inactiu.

Per a les generacions d'homes i dones que han cregut en la lluita i han dedicat temps i energies a crear una societat democràtica, lliure, respectuosa i feliç, la frustració actual té una significació especial. El desencís és major en comprovar que els representants de l'Administració central es resisteixen a estrenar les bones pràctiques democràtiques. El tema nuclear ha servit, a tall d'exemple, per mostrar les vergonyes de l'Estat i la insensibilitat dels seus altaveus.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris