muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

Càbales electorals

La dreta política extrema els seus missatges. En uns moments en els quals sembla que la gent està cansada del govern de ZP, on es palesen, per alguns, signes clars d'un cert desencís per les polítiques socialistes, la dreta ha decidit traure de l'armari tot l'arsenal, coneixedora d'un fet que també pareix evident: que els casos de corrupció l'afecten poc electoralment i que els seus votants mantindran una fidelitat clara. Aquesta percepció es troba avalada pels sondeigs electorals que es coneixen per tot arreu: tant els del CIS com els que s'han fet a Andalusia, Madrid i València, el PP manté quotes clares de poder i, endemés, pot provocar un gir electoral a Andalusia, una àrea tradicional del PSOE. Dit d'una altra manera: en Rajoy es veu ja a Moncloa, mogut per la inèrcia del desgast polític que representa gestionar una greu crisi econòmica per part dels socialistes i fent molt poca feina per part dels conservadors, que es deixen dur literalment per l'onada d'un possible canvi.

Enfront d'això, el PP ha decidit, com deia al principi, impulsar nous elements de discussió: la cadena perpètua o la immigració constitueixen, així, factors que s'han posat damunt l'agenda política i que estan provocant rius de tinta i comentaris amplis per part de les tertúlies polítiques. S'esgrimeix, per part dels conservadors, un discurs molt dur que pretén, sobretot, pescar vots en un riu ja molt tèrbol: tant pel que fa a les qüestions de caire judicial com les que afecten el moviment de les persones. El PP ha vist aquí noves possibilitats amb una finalitat molt clara: fidelitzar els corrents més durs de la dreta sociològica, ja que els de centre, els més moderats, semblen estar garantits per la "lleialtat" electoral dels votants conservadors. Passi el que passi: es descobreixin casos com Gürtel, Palma Arena, o d'altres, els votants de dreta, si hem de fer cas dels sondeigos, seguiran acudint a les urnes per donar el seu suport al PP. Mentrestant, molts votants progressistes, més exigents i desenganyats per l'evolució de la política real, poden quedar a casa: l'abstenció pot penalitzar, com sempre, els partits d'esquerra. I per Llei d'Hondt, el triomf de la dreta estarà servit. Aquest crec que és el càlcul del PP: tenim un vot fidel; anam a conquerir definitivament el més extrem de dretes amb un argumentari que li és agradós: la duresa judicial i el "racisme" sociològic, amb la població immigrant com a protagonista central.

Aquesta estratègia es troba, endemés, auxiliada pel comportament de les formacions d'esquerres. Aquí, a Balears, ja s'anuncien separacions dins del Bloc o dins d'Eivissa pel Canvi, amb la qual cosa es posarà més complicat arribar als escons necessaris per mantenir una acció de govern progressista. La divisió de l'esquerra fragmenta el vot, com és obvi, i això, també per Llei d'Hondt, massacra les possibilitats d'assolir els nivells electorals necessaris per tal d'aconseguir escons i sumar-los al PSOE. No n'aprenem, ja que tot això ha passat no fa molt amb resultats negatius per als interessos progressistes, mentre les unitats generades a les seves forces han promogut una tendència a acudir a les urnes més elevada per part de gent que, tal vegada, engrosseria les files de l'abstenció.

És evident que el peix no està encara venut, i que en política els temps són distints, ja que en poques setmanes o en pocs mesos es poden capgirar tendències en funció de les polítiques que es facin. Però els moviments que es perceben haurien de fer veure als dirigents de les formacions progressistes que cal tenir unes mires més estratègiques i elevades, per evitar errades que poden ser irreversibles. El PP jugarà amb aquests marcs de feina per tal de captar votants que li poden fugir des de la seva dreta més extrema. Però a l'esquerra de l'escenari polític les formacions corresponents haurien de prioritzar accions més unitàries, sense divisions cainites, aportant un missatge de tranquil·litat als seus votants que, del contrari, poden quedar a casa el dia de les eleccions.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xisco Mas, fa mes de 11 anys
De Zapatero està cansat tot-hom menys els quatre com vosté que ha xupat i xupen de la politica.
Valoració:3menosmas
Per Diguem les coses pel seu nom, fa mes de 11 anys
La dreta també és el PSOE. Des de que va morir el tirà no ha fet altra política que la de l'engany al seu electorat i prendre les iniciatives més antiobreres i antisocials que es puguin veure.
Valoració:3menosmas
Per predicti, fa mes de 11 anys
queden menys de 480 dies perque tornin els PPs...:(
(el calendari no es tura)
Valoració:6menosmas
Per fogater, fa mes de 11 anys
Vaja, que ens toca menjar morena a tots els que no som del PSOE: tendrem la culpa de tot. Segurament ens mereixem els treballs forçats fins als 67.
Valoració:5menosmas
Per apotekmkin, fa mes de 11 anys
Sra. Salom, feis-me un aclariment, si us plau. Quan xarrau de d'esquerres i forces progressistes parlau també del PSOE?. Aquest partit que treballa a favor dels rics i en contra dels treballadors condemnant-los a treballs forçats fins als 67 tacos. Pugen jubilacions: mentida, els jubilats cobraran menys. La víudetat ?, a partir de les noves genials mesures del govern a cobrar més miseri. Els joves?, no troben feina o si la troben és en precari, això sí, els vells a fer 2 anys més de feina. Amb un poc de sort es moren abans de jubilar-se amb l'enorme estalvi en pensions a pagar que això suposa. Estalvi que es podrà dedicar a subvencioanar els bancs que no fan més que perdre i perdre diners, mentres els banquers no es poden jubilar mai.
Digui'm impertinent però... a quina edat i amb quins estalvis es pot jubilar un farmacèutic ?, i una farmacèutica del PSOE?
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris