algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Son Dureta

Fou Bernard Shaw qui digué un dia que entre un bon metge i un mal metge hi havia una gran diferència, però que entre un bon metge i una persona qualsevol, però en sentit comú, la diferència era mínima. La sentència pronunciada a final del segle XIX, quan la medicina no havia adquirit l'enorme desenvolupament del que gaudeix avui en dia, tenia prou sentit. Avui en dia, no. Però si substituïm la medicina per la pedagogia o la psicologia l'aforisme no deixa de ser prou proper a la veritat.

Entre aquestes coses que saben els bons psicòlegs, però que també saben les persones velles i de sentit comú, és que amb l'edat augmenta la fragilitat o labilitat sentimental. Aquest canvi psicològic és el que vaig constatar ben palpablement jo dissabte passat quan vaig assistir emocionat a l'homenatge a una munió de persones que al llarg de molts d'anys havien treballat perquè Son Dureta tengués la categoria i el prestigi mèdic i científic que sens dubte avui en dia té. La meva simpatia ja se'm despertà en els primers moments, quan vaig sentir la música que acompanyava el lliurament dels premis. Ara ja no era l'acostumada i insuportable marxa triomfal d'Aida -insuportable per triomfalista i militarista-, sinó la meravellosa, cívica i humana cançó que escrigueren en el seu dia Vinicius de Moraes i Tom Jobim.

L'emoció que despertà la musica augmentà amb el record d'aquelles persones, algunes afortunadament presents i altres malauradament ja definitivament absents, com el meu enyorat amic Antoni Obrador, que dedicaren, no sense importants renúncies econòmiques, la seva vida a l'assistència sanitària en el si d'una institució que més d'una vegada fou atacada de manera immisericordiosa en defensa d'interessos poc confessables. Que ho eren de merescudes les medalles que s'hi lliuraren! Que ho eren de tendres i agraïts els records que se'm suscitaren! Vaig intentar que els esmentats sentiments no predominassin massa o que, almanco, no fossin sentiments deslligats de les idees.

Vaig recordar que vaig compartir molts de principis morals amb aquelles persones que estaven damunt l'escenari i els que hi haurien d'haver estat, si no fos perquè la maleïda llei natural ho ha impedit. Alguns d'aquests principis morals han quedat, per ventura, desfasats; d'altres, en canvi, romanen, al meu parer, indelebles. Un d'ells és que tots els homes hem de tenir les mateixes oportunitats pel que fa a la salut i a l'educació. Una societat digna no pot tolerar que, per motius o raons econòmiques, s'estableixin nivells de qualitat diferent quan s'ha de donar educació a un al·lot o assistència mèdica a un malalt. No hi pot haver discriminacions en aquests aspectes! Aquest principi, que encara compartim la majoria dels que eren al Principal dissabte passat, inclou també el de tenir un respecte a tots els drets que tenen els pacients, entre ells, naturalment, el de ser atesos en la llengua amb què es trobin més còmodes.

Un dret que va lligat òbviament al deure que ha de tenir el personal assistencial de conèixer, ara i aquí, les dues llengües oficials de la nostra Comunitat. He de citar Dürrenmatt? En el discurs que pronuncià, el Conseller de Sanitat féu una referència ferma i decidida a la propera Facultat de Medicina. Quina il·lusió li hauria fet sentir-ho a n'Antoni Obrador! Serà una mesura congruent amb els principis abans esmentats: el nostre petit país tampoc no pot ser discriminat pel que fa a la formació dels metges.

En acabar, i mentres bevíem una copa de cava, algú em digué que hi ha una comissió d'experts que discuteix quin és el nom que s'haurà de posar al nou hospital universitari que vendrà a substituir l'actual. Que quina era la meva opinió? Jo li vaig dir que ho tenia clar: "Son Dureta". Em replicà que Son Dureta era un topònim que no correspondria a la realitat. Vaig intentar explicar-li que Son Dureta serà per a "nosaltres" el topònim que donarà nom -una metonímia?- a aquell esperit al qual s'acabava de retre tan just homenatge. Un esperit que no estic segur d'haver donat a conèixer amb les meves, segurament maldestres, paraules.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per C, fa mes de 11 anys
En el 39 ya hubo represión, como hoy, prohibición como hoy, y sanciones, como pasa ahora.
Ese desencuentro muy difícilmente vaya a desaparecer entre nosotros. Observamos diferentes caras en la luna. No vemos lo mismo.
Valoració:-2menosmas
Per Un de la vila, fa mes de 11 anys
Dr. Bujosa, vostè sap ben bé que per liderar una Facultat de Medicina com la que molts desitjam, fa falta una persona com vostè. Aquests auto-impulsats “salvadors” dels estudis de medicina a la nostra comunitat no són només psicòlegs i pedagogs, també hi ha químics. Químics? I el degà un petimetre, no?

Un de la vila.
Valoració:0menosmas
Per Maties O., fa mes de 11 anys
Xesc, El "copyright de transmissió" de la frase de Durrenmat sobre la tristesa dels temps en que cal lluitar per allò que és evident, ja és ben teu. Dommage que encara sia tan vigent. Per cert que aquesta expressió, sense dubte pel seu encert i aplicabilitat, ha tengut molts de pares putatius, tot i que documentada a un llibre del dramaturg.L'emprava molt Vázquez Montalbán.S'ha atribuïda frequentment al Che Guevara i fins-i-tot a Bertold Brecht, possiblement confonent-la amb aquella altra de "són mals
temps per a la lírica". Enhorabona pels teus articles. Maties.
Valoració:0menosmas
Per Sa Paparra., fa mes de 11 anys
A Tinc un Dubte: Sa Paparra no se va embolicar mai amb cap pedagog i a més en té qualcún a la seva familia. Sa Paparra se va cansar de sentir dois sobre l'educació: Que si "traumes", que si "motivacions", que si "marginacions", que si "discriminacions"...

Educar, per Sa Papara, té dues definicions. La de Plató "Donar al cos i a l'ànima tota la bellesa i perfecció posibles", i la casolana i real: "Educar és preparar per a la vida". I d'això, la Pedagogia en fuig com del dimoni.
Valoració:0menosmas
Per el bunyolí, fa mes de 11 anys
Idò això ha passat de veres a Son Dureta

Un sr va anar a fer-se un TAC i esperava a la sala d'espera a que el cridessin. quan va sortir una infermera i va dir “ los de atà!!!”

el sr de devora li va dir “tu que no t'has de fer un TAC? , idò has d'anar cap allà...”

El ficaren dins una ambulància i els cap d'un bon temps aquell exclamà “ i on em duen a fer un TAC?” I el xofer li va dir “ Vostè no va a Artà?
Valoració:8menosmas
Per uns de poble, fa mes de 11 anys
Dos pagesos van a Son Dureta. Els metge visita un d'ells li precriu un medicament per via "rectal".
En sortir el pacient demana al company si ha entés com ho havia de pendre, i resulta que cap dels dos ho ha entés. Tonene a entrar i demanar si li pot repetir que no ho ha entés... i el metge li diu que ho ha de pendre per via anal...
En sortir, un li diu a l'altre: "tu que ho ha entés? i cap dels dos havien entés res... Un d'ells diu.. "No tornis a entrar que s'enfadarà!"...però el pacient torna entrar i el metge li diu que le se posi dins el cul!

En sortir, l'amic li diu al pacient. " Jo ja t'ho deia que s'enfadaria!"

Valoració:8menosmas
Per Es bàmbol, fa mes de 11 anys
En mallorquí, quant un no hi és tot deim: Aquest no té dibuix!
en canvi no deim res d'aquest no parla català
Jo propòs que tothom passi un reciclatge de dibuix...

Valoració:-6menosmas
Per Tinc un dubte, fa mes de 11 anys
Pareix que Sa Paparra se n va embolicar i va sortir escaldat ambs els pedagogs.
Valoració:0menosmas
Per Sa Paparra., fa mes de 11 anys
Tota la meva familia i jo ens hem dedicat sempre a l'ensenyament. Tant a primari, secundaria i universitaria.
Tres generacions de d'ensenyants.
Vull dir una cosa. Un gran professor de pedagogia que vaig tenir el 1960, deia que tota la Pedagogia escolar cabia en un paper de fumar:
"Els nins amb molt d'amor i el pares a ca seva".

Jo posaria com a llibre de text de pedagogia, "Tom Sawyer" i "Les aventuras de Guillermo" de na Richmal Crompton (professora).
Aquestes dues obres ho diuen tot sobre els nins.
Valoració:0menosmas
Per Idò, fa mes de 11 anys
La Pedagogia, va dir el professor Antoni Artigues, és una presa de pèl i una pèrdua de temps.
Idò?
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris