algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

El descobriment d'un plany (1982)

"Amb el cor trist i anellat d'abaltiment/ plorant els meus ulls i trencant els meus cabells, sospir fort, lassa, prendré comiadament/ de fina amor i de tots sos consells,/ puix que ja no m'és grat estimar aquell que al món sia, i no m'haig de refiar de tot bon voler,/ perquè de mort cruel han mort el que jo volia,/ sense saber el perquè, que motiu no n'hi havia." Tot passant per davant de la manacorina casa de ses Puntes he pensat en aquells planys amorosos, "ab lo cor trist", de la vida medieval, uns versos d'autor anònim que descobrí i estudià en profunditat Jaume Vidal Alcover, nascut aquí, a Manacor, el 1923 i que morí a Barcelona, on va viure bona part de la seva vida, el 1991.

Professor de literatura, crític literari, autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística, ens ofereix, en aquest cas, la dramàtica bellesa del fidel amor per part d'aquella dama a qui la mort ha robat el donzell que estima. Sembla ser que el jove enamorat, anant per un carrer medieval, amb cases com aquesta de "les puntes", patí un crim, amb traïdoria i emboscada, per part d'aquells addictes a les malifetes de "capa i espasa". "I per això vaig amb abatiment,/ desesperada i així jorn rere jorn/ amb la cara trista,/ i donaré ben entenent,/ a tots aquells que són al meu entorn,/ car per a mi ja no hi ha cap esperança,/ perquè debades han de cercar per altra part,/ dona que els estimi o els doni amistança,/ puix que de l'amor i del goig m'apart."

Puc imaginar la protagonista guaitant amb el seu dolor per una d'aquestes finestres de població gòtica. La versió que us en puc oferir, per a major enteniment, és la que he modernitzada sobre la ben acurada restauració o reconstrucció del text corrupte i a partir de la transcripció paleogràfica que hi treballà Vidal Alcover. "I si del món jo pogués prendre comiat,/ amb gràcia de Déu així com de fallat amor,/ tots mos parents i encara ma heretat,/ de poc em servien, puix que visc amb dolor..."

I demanava, a causa d'aquell fat advers, la mort, que retardant-se la feia sofrir més i més, soterrat el que estimava i tenint el cor tan desventurat, que els plors, el dol i els sospirs omplien les hores dels seus dies. Mentrestant, era testimoni d'una societat benestant, la seva, que anava a festes ben ornada i vestida, sempre dansant, cantant, alegre i satisfeta. Totes aquelles coses, en lloc de recrear-la, augmentaven el seu enuig i renovaven la seva ferida. Recorda l'amant i veu impossible trobar-ne d'altre amb iguals mèrits, bell, alegre i brau. El defineix també franc, d'honor posat a prova i molt ardit, tan ardit que de la seva ardidesa ha brostat la mort. I acaba dient que és ja una morta en vida, quelcom que li impedeix de renovar tot sentiment en braços d'altri. En resum, el plany medieval de tantes i tantes composicions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris