algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Melià, la política (i la televisió)

No sé si cal anomenar-ho amb el pompós títol d'aquella tràgica òpera, La força del destí, però existeix una llei de la vida que fa que aquelles coses que semblen evidents que han de passar, acabin passant, encara que hi hagi humans que facin tot el possible per tal d'evitar-ho. M'ha passat més d'un pic que davant la consumació d'un fet, he tengut la sensació que allò estava escrit des de feia temps. Això m'ha passat amb Pep Melià aquests darrers dies. Des de fa anys he tengut la impressió que Pep Melià esdevindria el líder d'Unió Mallorquina (o equivalent). De moment, n'ha estat elegit president, que és una primera passa. Des que Climent Garau ens fes coincidir al Grup Blanquerna, amb Pep Melià hem anat coincidint a diversos espais prou amplis perquè persones diferents com ell i jo puguem sentir-nos-hi còmodes. I no cal ni dir que li desitjam molta sort i molt d'encert a l'hora de fer d'Unió Mallorquina un partit fort, que treballi des de l'honestedat i el compromís amb el país, pel benestar dels ciutadans de Mallorca i de les Illes Balears.

No crec que sigui especialment agosarat ni gaire equivocat afirmar que Mallorca ha de menester una força política que treballi des de la centredreta pels interessos de la ciutadania i pel deixondiment nacional. La regeneració d'Unió Mallorquina pot ser una gran passa en aquest sentit. De tota manera, em fa l'efecte que, entre tots, estam perdent una mica la perspectiva d'allò que és important i allò que no ho és gaire quan parlam de política.
Em fa l'efecte que aquests darrers temps parlam massa dels polítics i de la política interna dels partits i forces polítiques i, en canvi, parlam ben poc de Política. De la Política en majúscules, de la que fa referència a "l'ordenament de la ciutat", aquella "activitat humana que tendeix a governar o dirigir l'acció de l'Estat en benefici de la societat".

Tots plegats correm el risc de perdre de vista que les institucions i les organitzacions polítiques (i també la resta) són instruments que han d'estar al servei de la ciutadania i que, sent important el seu funcionament intern, no és la part substantiva de la Política. Allò vertaderament transcendent són les propostes que es fan a la ciutadania, la bona gestió dels recursos comuns i, també, evidentment, la credibilitat que ens mereixen les persones que representen cada una de les opcions. Que cada formació política faci els processos interns que sigui necessari fer. Són imprescindibles. Però que ningú no perdi de vista que la Política és, sobretot, servei a la comunitat, al col·lectiu. A la gent. I que això segon és molt més importan que allò primer.

Però ja que hem començat parlant de Pep Melià, deixau-me acabar reproduint les paraules que va escriure el setembre de 1988 Josep Melià i Pericàs, és a dir, el pare de l'actual president d'UM. Unes paraules que convé tenir presents per si qualcú ens pretén posar impediments legals per tal que puguem veure les televisions del Principat de Catalunya i del País Valencià a les Balears o viceversa: "Si, com assenyala la Constitució en el seu preàmbul, apartat quatre, la seva intenció és "protegir a tots els espanyols i pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions", sembla obvi que si es crea un canal de televisió la base del qual és lingüística (i se situa fora de les normes actuals però dins de l'esperit de la Constitució), allò lògic seria que el seu àmbit fos supraautonòmic i que s'articulàs com a forma d'integració (per via de conveni o de simple dret estatal) com un organisme de servei a la unitat lingüística de l'àrea específica. Res no hi ha a la legislació que s'oposi a això. I sí, en canvi, nombrosos arguments, jurídics, polítics, econòmics i de simple conveniència i oportunitat perquè així es faci".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris