algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
13°

Futur

És obvi que el futur no està escrit, sinó que l'escrivim tots plegats dia a dia. El passat i el present, però, marquen i determinen aquest futur. Des d'aquest punt de vista, no és gens estrany que ens haguem de demanar quins són els principals reptes d'aquest petit país insular. En la meva opinió, el primer gran repte és la superació de la crisi econòmica i l'assoliment d'un model productiu sòlid i de llarg recorregut. Si aquest és el primer repte, hauríem de constatar una enorme realitat: no ho sembla. Què vull dir? El que vull dir és que la reflexió i el debat sobre aquest model, realment, comunicativament, ni ens ocupa ni ens preocupa prioritàriament. N'hi ha prou a fer un cert seguiment dels mitjans de comunicació seriosos per constatar aquesta realitat. Personalment, trob una mica decebedora aquesta tendència. En aquest nivell, ens movem amb quatre estereotips absurds i caducats i amb tres consignes que sonen molt bé però que ningú sap què volen dir exactament.

La nostra principal indústria passa per moments delicats. La competència és ferotge i la minva de rendibilitat dels negocis, alarmant. Davant aquesta conjuntura hem de menester flexibilitat i capacitat d'adaptació. La desitjada modernització o la somniada reconversió necessiten grans quantitats de doblers públics o fórmules imaginatives. Es pot fer la demagògia que es vulgui, però des de posicionaments categòrics i des de la cultura del no allò que està garantit és que no trobarem solucions a uns problemes ben reals i evidents. Si efectivament volem benestar i qualitat de vida, és ben hora que ens posem d'acord en com aconseguir-ho i mantenir-ho.

Com és ben hora que el nostre crit i la nostra posició siguin més forts i més potents en relació amb qüestions tan essencials com el finançament de les institucions i els aeroports, per posar-ne dos exemples clàssics. La nostra competitivitat no només depèn del sector privat o de les nostres condicions naturals (platges, paisatges...). Moltes de les exigències del mercat no les podrem assolir si no avançam en temes tan cabdals com els assenyalats. Els valors afegits (cultura, esport, equipaments...) que se'ns demanen han de ser sufragats en gran part pels pressuposts de les diferents administracions, i si la caixa és buida, perquè els recursos han partit mar enllà, és molt difícil tirar endavant i fer plantejaments ambiciosos.

El segon gran repte del país és la seva preservació, la seva continuïtat històrica. I això tant des d'un punt de vista ambiental com des d'un punt de vista identitari. La cohesió social es troba en crisi, una crisi que probablement és consubstancial a un món multicultural que es resisteix a la interculturalitat. Les Illes Balears han rebut, i encara avui reben, una pressió que posa en risc aquesta preservació. La integració és més un acte de voluntarisme que una realitat empírica. L'ordenació i el col·lapse dels serveis públics no són un fet anecdòtic sense cap tipus de conseqüències.

El tercer gran repte és la crisi de valors i el canvi cultural. Si tothom vol ser funcionari, si no volem assumir riscs ni responsabilitats, si l'esforç és una cosa malvista, aleshores és molt difícil triomfar com a país. Alguns ho consideraran un discurs moralista o elements intangibles sense rellevància. Pens que això en absolut és cert. L'actitud és més important que l'aptitud. I prestam molta més atenció a l'aptitud i al currículum que a l'actitud, que acaba essent decisiva. Com diria aquell, ens cal un canvi de paradigma. Si no tenim una ferma voluntat de guanyar el futur i si no posam en marxa tota la nostra capacitat per assolir l'objectiu, serà molt difícil reeixir-hi.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni Curro, fa mes de 11 anys
que no s'hi arriba... que no s'hi arriba.... y cuant hi havia 8 o nou cerveces ja s'hi arribava!! mirau si era bo de comprar aquest!!!
Valoració:1menosmas
Per Cosme, fa mes de 11 anys
Pep les teves paraules són positives. Au, endavant, i no tenguis por de na Munar i d'en Pasqual. Vendran a per tu ben aviat.
Valoració:7menosmas
Per un d'Entesa, fa mes de 11 anys
Un discurs molt sòlid i interessant. Endavant Pep! i molta sort, si pots dur aquest discurs a la pràctica el país segur que hi guanya
Valoració:13menosmas
Per Plató, fa mes de 11 anys
Sr. Melià, fa temps que no me perd els seus escrits i a partir d'ara molt menys. Trob molt important que inicii la seva nova etapa política parlant d'aspectes programàtics. Hi ha que parlar d'economia, de preservació de patrimoni (cultura, llengua, medi ambient) i d'actituds més que de aptituds. Són, sens dubte, els tres problemes que ara més preocupen. Però, avui, el lector que el segueix li demanarà que ens digui el com fa comptes afrontar aquests tres reptes. Em referiré només al darrer. La gent pensa que en els partits polítics, especialment en el seu, hi ha molta de gent sens aptituds ni actituds. Aferrats a la poltrona i que li posaran pals a les rodes perquè res que les pugui afectar la butxaca es mogui. El panorama que té en el seu propi partit és prou complicat. És fa necessari una renovació ja. No es pot prendre massa temps. Interrelacionar lo nou i lo vell sense esqueixos resultarà complicat. El seu, Sr. Melià, és un partit que ha donat poc valor a les paraules, a les idees, a les actituds. Un partit orfe, en la pràctica, de ideologia. En aquests moments l'únic que el pot salvar és la renovació d'un missatge valent i compromès conduit i avalat per persones amb actituds i aptituds capaces d'engrescar una militància i una ciutadania desabuda i desmoralitzada.
Valoració:10menosmas
Per Pressentiment, fa mes de 11 anys
Tan de bo el vostre discurs tingui l'éxit que es mereix aquest "petit país insular". Que arribi llavors el dia d'esser el país de la nostra gent, amb consciència cultural i històrica del territori que ens és propi.
Assolir esser nació integradora serà llavors més que ser nacionalista.
Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris