algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
13°

Spain is different (1940)

Explicava la historiadora María del Carmen Malaspina que el règim sorgit de la guerra civil actuà sobre el sistema educatiu de manera allant, el mateix que feia sobre els comportaments quotidians de la vida nacional.
La cosa es basava sobre dues columnes principals: l'esperit de la Nova Espanya (que era la més endarrerida i tradicional de totes) i la religió catòlica. Es varen suprimir les aules mixtes, les llengües vernacles i el laicisme. Les matèries de Religió i Formació de l'Esperit Nacional eren obligatòries. Aquestes dues, juntament amb l'Educació Física, que era a molts col·legis i escoles un escaló previ a la formació premilitar, formaven el grup que els estudiants, amb la seva ironia, anomenaven Les tres maries. Això eren realment: intocables, acadèmicament superficials i ben sovint qualificades amb una benevolència paternal.

Creure que Espanya era un país de criatures fidels al Moviment Nacional, que predicaven que Espanya era la nació més important i poderosa del món, un imperi espiritual carregat de valors. Era també un país católic, entregat a la religió única veritable. I hi havia igualment voluntat de tenir una raça forta, sana i atlètica. Amb una paraula, tothom net de cos i ànima. Fora mendicants, ganduls, homosexuals i altres habitants que qualificaven com a "gent de mal viure". Diu l'autora abans esmentada que "fins i tot en literatura els llibres de text foren expurgats d'escriptors més o menys sospitosos o que, dissortadament, havien estat físicament eliminats; els estudiants de batxiller dels anys 40 no podien saber que García Lorca havia estat un gran poeta i dramaturg si no els era explicat pels seus pares o amics fora de classe". I és cert.

Les assignatures que no patien cap tipus de depuració eren les Matemàtiques, Física i Química. Ja durant la guerra civil, l'any 1937, l'Església espanyola havia redactat una carta col·lectiva dels bisbes espanyols per tal d'explicar als bisbes de tot el món els motius de l'Alçament nacional. Aquest document, justificador d'una guerra fratricida, no fou tanmateix signat per la totalitat dels prelats. Hi hagué dues honroses excepcions: la del bisbe de Tarragona, Vidal i Barraquer, i del de Vitoria, Múgica. Un català i un basc. Tot un símbol. Alhora, els representants d'aquella Església, que naturalment exposava com a principals raons el martiri de religiosos, anomenaven la vergonyosa matança entre germans, "la Cruzada de Liberación". Es retornava així a un cert esperit medieval i Franco mateix, en acabar la guerra, entregava la seva espasa al Crist de les Victòries. Per tant, Jesucrist, el Fill de Déu, era feixista i guerrer. O això era la trista imatge que ens presentaven.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per HEIKEN, fa mes de 11 anys
y ahora que nos estas contando que no sepamos ya...
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris