muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

L'imaginari

En aquest segle XXI, potser algú encara es demani que és exactament això de l'imaginari. No és fàcil d'explicar, perquè respon a un concepte abstracte que fa referència a allò que no existeix si no en la imaginació, entès com a imatge mental per explicar o entendre una realitat. Sovint hom es demana pel lloc que ocupen les Balears -i en el nostre cas més concret Mallorca- en l'imaginari dels representants del poder polític, econòmic i cultural de l'Estat. Aquest interrogant assoleix encara més singularitat en un model d'estat cada cop més jacobí, de model de convivència únic, amb tendència homologada, sense franquícies ni singularitats. En aquest paisatge predomina una certa empatia amb el model d'estat centralitzador borbònic i il·lustrat. Doncs per la monarquia espanyola del final del segle XVIII, Mallorca era catalogada, fonamentalment, com a terra per a deportats, com un espai aïllat i controlat, destinat a custodiar contingents de ciutadans desencaixats.

Com a conseqüència de la Revolució Francesa i de les radicalitzacions que se seguiren de manera escalonada, eclesiàstics, burgesos i aristòcrates francesos van passar la frontera pirenaica i es refugiaren en territori espanyol. El març de 1798, l'embaixador francès a Madrid pressionà el Govern de Carles IV perquè expulsàs del territori espanyol els emigrats. Finalment, el monarca espanyol signà una cèdula que obligava a la deportació dels emigrats a Mallorca o a les Canàries, exceptuant els eclesiàstics. Molts aristòcrates i membres de la petita noblesa francesa preferiren marxar a Portugal abans de passar a Mallorca, perquè ho consideraven una ofensa i una infàmia. Aquesta era la imatge que es transferia del nostre país als estrangers, als refugiats o emigrats, en situacions de dificultat.

Alguna cosa ha quedat en l'imaginari cultural, malgrat en quedi més aviat poc en la memòria i en l'imaginari literari. De quan Mallorca equivalia a deportació, d'això a penes no en parlam. Però alguna cosa certa devia haver-hi en la mentalitat de l'autodenominada nació espanyola quan enviaren milers de presoners francesos a les Balears (1809) i desenes de milers de peninsulars, particularment catalans, elegiren Mallorca com a refugi durant la Guerra del Francès. Potser tenim la sensació que tot allò forma part d'un passat del qual no en resta cap rastre ni tan sols cap bri de record en l'imaginari col·lectiu, però sabem que això no és del tot cert. Per comprovar-ho hauríem de llegir els autors que a diari escriuen la història i dibuixen allò que mimetitza la ciutadania. Hom té la percepció que la majoria continuen divulgant una imatge de Mallorca que no s'avé del tot amb aquella imatge mental que tant ens consta educar i reforçar a casa nostra. Hi predomina un llenguatge d'excel·lència sobre tot allò que fa referència a les Illes Balears, però després ens tracten com a exclosos, sense dret a ser iguals a la resta de l'Estat. Només manca que facin una excepció amb Balears amb el tema de la immigració i amb els cementeris nuclears. Millor no donar idees.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris