nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
15°

Katyn com a exemple

En el camp de la història són fonamentals la cronologia, els ritmes, les conjuntures. És molt important no caure en anacronismes ni en visions massa esbiaixades per plantejaments ideològics que no encaixin amb els fets. En el cas concret de l'URSS durant la Segona Guerra Mundial, és més que evident el seu paper clau en la derrota del nazisme a partir de juny del 1941. Encara més, va esser qui va dur el pes de la guerra, com a mínim fins al 1944, i les batalles de Stalingrad i Orel-Kursk són tan o més importants que el famós desembarcament de Normàndia. Però això no lleva que l'URSS de Joseph Stalin no fos una dictadura ferotge, implacable amb els seus enemics interns i externs, i ben poc sensible a les pèrdues humanes pròpies. A més, tampoc no s'ha d'oblidar la sinistra lluna de mel entre Hitler i Stalin que es va perllongar entre l'estiu del 1939 i l'estiu del 1941. Hi ha un consens unànime entre la historiografia per considerar que el pacte germanosoviètic d'agost del 1939 va desencadenar la Segona Guerra Mundial.

S'ha de recordar que mentre els alemanys atacaven Polònia per l'oest els soviètics ho feren per l'est i que, a la ciutat polonesa de Brest Litovsk, soviètics i alemanys organitzaren una parada militar conjunta. El 27 de setembre del 1939, en un context de bon humor i companyonia, el ministre d'afers exteriors nazi, Joachim von Ribbentrop, viatjà a Moscou per signar un segon acord que, a proposta dels soviètics, modificà la zona d'ocupació de Polònia prevista en el pacte anterior. L'URSS renuncià a una porció del territori polonès a canvi de tenir mans lliures a Lituània. És difícil no qualificar els dirigents soviètics d'imperialistes russos quan el mateix Molotov qualificà Polònia com "l'avort del Tractat de Versalles". Però encara hi ha més. El desembre del 1939, Hitler felicità Stalin pel seu aniversari i aquest li contestà esmentant "l'amistat sovieticoalemanya segellada dins la sang". Dels pobres polonesos, és clar. Per cert que l'ocupació soviètica d'uns 200.000 quilòmetres quadrats de l'antiga Polònia poblats per 13 milions i mig d'habitants, aviat va esdevenir un malson. Només alguns ucraïnesos, bielorussos i jueus donaren la benvinguda als soviètics.

Uns 230.000 soldats polonesos caigueren presoners de l'URSS, que no els considerava presoners de guerra, sinó contrarevolucionaris que s'havien oposat a les "legítimes" reclamacions soviètiques sobre la Ucraïna occidental i la Bielorússia occidental. Alguns soldats polonesos varen esser executats tot d'una, com el general Josef Olszyna-Wilczynski, o tot el personal i els pacients de l'hospital de Grabowiec, un poblet proper a Zamosc, en el sud-est. Però bona part varen esser lliurats per l'exèrcit al NKVD, la policia política, que creà tota una xarxa de centres de reclusió. Els soviètics també varen detenir milers de policies, funcionaris, advocats, intel·lectuals, preveres, i fins i tot els escoltes polonesos. D'octubre del 1939 a febrer del 1940, aquests presoners varen esser constantment interrogats pel NKVD, que, de fet, estava decidint qui havia de viure i qui havia de morir. El març del 1940, Stalin i tot el Politburó soviètic signaren una ordre per executar 25.700 polonesos, acusats de "nacionalistes i contrarevolucionaris".

Hi ha un cert consens a considerar que unes 22.000 execucions es varen dur a terme simultàniament a diversos indrets de la geografia soviètica prop dels camps on eren tancats els polonesos. La massacre més gran, i també la més coneguda, es la del bosc de Katyn, a l'oest de la ciutat russa de Smolensk. La matança fou descoberta per l'Alemanya nazi el 1943 i va commocionar l'opinió pública internacional, però els soviètics negaren els fets... fins al 1990! En total, sota el domini soviètic (1939-1941) uns 150.000 ciutadans polonesos perderen la vida i uns 320.000 varen esser deportats a Sibèria. A més, Stalin es va proposar eradicar sense contemplacions tots els signes i símbols de la seva identitat. Fins i tot va prohibir les misses i l'ensenyament de la història polonesa a les escoles. I és que, abans i durant la Segona Guerra Mundial, Hitler i Stalin competien per veure fins on pot arribar la barbàrie humana.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
"¡Polaco de mierda!", mos diuen es espanyols, veritat?
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris