nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Ibn al Nafis contra Galè: hi ha una illa mar endins

Miquel Martí i Pol diu en un del seus versos: "Si nosaltres callem, qui parlarà?".
Parlem doncs de l'assumpte: el monjo Gerbert, l'any 970, abans de ser nomenat papa amb el nom de Silvestre II anà a Toledo per escoltar els savis àrabs. En la mateixa època, Còrdova disposava de la famosa biblioteca de 600.000 volums, que incloïa totes les grans obres de la medicina islàmica.
L'any 1255 succeí un fet científic notable: Ibn al Nafis elaborà una teoria revolucionària sobre la circulació de la sang. La vàlua intel·lectual d'Ibn al Nafis era inqüestionable. Nascut a Damasc el 1210, arribà en pocs anys a ser degà i cap dels metges de l'hospital d'Al-Mansur.

Tots els llibres que escrigué Ibn al Nafis anaven dirigits a discutir, amb molta lucidesa, les assercions de l'autor més indiscutible de la ciència occidental, com és Hipòcrates. El fet científic que esmentem era la negació en rodó de la teoria, propugnada per Galè, de l'existència d'una comunicació entre els ventricles del cor. No entrarem en detalls científics ni en qui tenia la raó. Es tracta d'uns exemples escollits a l'atzar de relacions "civilitzades" dintre del permanent xoc, durant segles, de dues cultures configurades per les seves creences religioses. Un altre cas seria el fet que en Saladino, un cop derrotats els creuats a Jerusalem l'any 1187, va permetre que Ranulf Besacio, metge del Ricard Cor de Lleó, atengués els presoners cristians ferits o malalts. El Ranulf era el precursor de recomanar als creuats mossegats per una serp la pràctica immediata del coit amb una jove verge, bella i atractiva per fer sortir-ne el verí. La penúria de verges, emperò, ocasionà la mort de nombrosos creuats.

La religió, que és un sistema autònom a la societat, codifica les relacions socials dintre del grup i respon a estructures profundes i complexes. Els cristians creuen en la voluntat de Déu, els musulmans acaten la voluntat de Déu. Els cristians incendiàrem la biblioteca d'Alexandria, vàrem omplir el riu de llibres que tiràrem quan conquistàrem Damasc i destruírem tresors irreemplaçables de la saviesa islàmica. No som els únics fanàtics d'aquesta història, quan la veu de Mahoma va fer sortir de les haimes un poble de pastors àrabs, no ho va fer per conquistar territoris, sinó per mostrar la grandesa d'Al·là amb la força de les armes. Després descobriran la ciència i la cultura. La història ha repartit els cicles de brutal ignorància amb els de saviesa entre els dos bàndols. Tots sabem que la història s'escriu molt a poc a poc, anys o segles per a aconseguir un objectiu, però és obstinada , tancada, a vegades massa hermètica. La veritat és que sempre s'acaba trobant una justificació històrica per determinats fets.

L'actual misèria del Tercer Món és el producte del segle XIX, de la política colonial d'explotació i de l'imperialisme comercial militant de les potències europees. La política europea occidental tenia com a objectiu trossejar els dos grans estats multiètnics: l'imperi austrohongarès i l'imperi otomà. Aquests dos estats foren fustigats políticament i comercialment durant decennis, al final vençuts, reduïts al no-res durant la Primera Guerra Mundial. La colossal ironia és que amb el pas del temps, sempre aspre i dur, els estats desmembradors s'han transformat en nacions multiètniques. També nosaltres patim aquesta circumstància, inèdita dins la nostra història. Aquests tres fets: la disparitat religiosa, la misèria del tercer món i la multiètnia són els ingredients que formen el nostre destí.
Hem de ser conscients d'allò que tenim a sobre, dels elements imprevisibles que dificultaran el nostre camí, del que importa i del que no en aquesta vida.

La nostra societat civil, essencialment laica, conviu a la perfecció amb el catolicisme. Aquesta estabilitat es veurà afectada per l'emergència d'una altra religió secularment antagònica i que passa per una etapa de pobresa, tancament social i foscor cultural, però que anirà demanant el seu espai a poc a poc. Per altra banda, no ajuda la sensació, per part nostra, de no tenir espai per a tanta gent. Falten objectius clars d'actuació enfront d'un fet irreversible que ens obliga a deixar enrere el passat i repensar el futur, no s'hi val deixar passar les coses pensant que ja ho arreglarà algú. L'actitud d'espera no du enlloc, no marxaran, almenys la majoria, no tenen on anar.

Fa segles l'islam va ésser l'amo de l'Illa i gaudí d'una certa esplendor. La nostra cultura està plena de vocables, cognoms, toponímia, monuments, marges i tantes coses que ens deixaren. Ara per ara no seria el mateix.
Ha arribat l'hora d'obrir-se al realisme històric, prendre actituds personals, parlar del tema, de com volem que sigui la convivència. Crear un paradigma per ser capaços d'embeure aquest repte, no haver de viure a un món fragmentat, violent i impotent i sí conviure dintre una societat harmonitzada mitjançant la intel·ligència.
Tot plegat, una tasca difícil... plena de dificultats i d'intransigències, però com diu el filòsof: "La voluntat és creadora".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni, fa mes de 11 anys
Bon començament, bon article Sebastià, la cura per la picadura de serps que havien de fer els creuats impressionant, tot molt ben relatat. Sort i endavant!!!
Valoració:2menosmas
Per servet, fa mes de 11 anys
caldria precisar que es tracta de la circulació menor de la sang: la pulmonar. La resta ultrapassa les meves capacitats de comprensió
Valoració:-2menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 11 anys
La Rússia tsarista també era multiètnica i era aliada de les potències occidentals. I l'imperi alemany, el II Reich, no era multiètnic i era aliat dels dos imperis multiètnics, l'otomà i l'austríac.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris