nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Estraperlistes i “fiscaleros” (1935)

Fou una crisi política de certa importància la que encunyà una nova paraula en el llenguatge popular, "estraperlo", que des de llavors esdevindria sinònim de parany, estafa o intriga. Succeí el 1935 i va tenir per escenari el casino muntat a Formentor. L'escàndol es produí quan Daniel Strauss i un tal Perlo volgueren introduir no només en aquell punt de Mallorca, sinó també arreu d'Espanya, una ruleta trucada. Aquell joc fraudulent s'havia fet en un principi possible a causa de l'entrega de diners a diverses personalitats públiques. El descobriment de casos de suborn en algunes esferes governamentals provocà la dimissió del govern Lerroux. La cosa es va destapar, tanmateix, quan Strauss, que va veure prohibides les seves activitats per l'autoritat competent, es decidí a denunciar els seus protectors, tot fent tramesa de diferents documents al president de la República, Alcalá Zamora.

Des d'aquell moment, reflectit en gran manera als mitjans de comunicació, el mot, amb voluntat de neologisme, "estraperlo" entrava en la vida del país, i ja a la postguerra, com a sinònim de comerç il·legal, clandestí, amb sobrepreu en la venda, d'articles intervinguts per l'Estat o sotmesos a taxa. Atès que el mercat negre, a causa del bloqueig econòmic internacional, del dur racionament de la dècada de fam dels anys 40 estava molt actiu, la Dictadura posà en pràctica una fèrria inspecció a tots els nivells, tasca que queia sobre el governador civil, la comissaria d'abastaments i una mena de policies de poc escrúpols, agents de la Fiscalia de Taxes o "fiscaleros". Podent esser sospitós qualsevol que portàs una bossa de farina, una ampolla d'oli o un flascó de sucre, entre molts altres queviures, es mogué una certa resistència del poble vers aquells forasters que posaven multes i detenien gent de manera, moltes vegades, arbitrària.

Havent-se sabut alhora que alguns "fiscaleros" eren terriblement corruptes, que requisaven productes que acabaven en el rebost de ca seva, que imposaven multes sense entregar el corresponent rebut i que cobraven, mitjançant extorsió, comissions dels comerciants, afloraren les denúncies i males contradenúncies, tot posant ben de manifest la mala fama dels funcionaris, una mala fama que esquitxà, fins i tot, el governador Veglison.
Per part seva, la Guàrdia Civil, la Policia Armada i el Cos de Policia, en general, penjaven pòsters de propaganda amb amenaçadors arguments literals i gràfics, com aquell que deia: "Guerra a mort contra els traïdors a Espanya: Llei del 16 d'octubre del 1941. Guerra als acaparadors, als venedors abusius, als ocultadors. El missatge es completava amb un dibuix d'un braç herculi que clavava un arpó en el cap d'un pop de set braços. Es podia dir que hi havia un càstig per a cada braç: multa, clausura d'activitats, confiscació de béns, presó, treballs forçats...
Qui m'hauria hagut de dir que essent jo un infant, un al·lotet de pocs anys, estava destinat a viure, ben de prop, el que aquell vocable de nou encuny, "estraperlo", portava. Però això és una altra història.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mirandet, fa mes de 11 anys
Una altra història per contar es la dels recaptadors / requisadors de joies i or de quant les autoritats del moviment ordenaren les requises i molt de l'or recaptat va acabar a les butxacas dels recaudadors. Per Sa Pobla ho sabem ben clar.
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris