algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

Menorca, illa orfe d'ametllers

Dies enrere he vist, bocabadat, un ametller florit, i açò que la follia de la tramuntana, aquests dies, ens ha travessat l'espina dorsal fins a esvinçar-nos-la. És el primer de la temporada que he observat fent l'expansió botànica serena i elegant. Menorca no és pas terra d'ametllers -a banda el patronímic, que hi apareix ben prou escampat. A la nostra geografia torturada, n'hi ha quatre de mal comptats, disseminats per hortets esparsos sense importància. Formen una insignificança arbòria, en una terra de boscúria pobra, de forestalitat depauperada, en regressió constant. La realitat hortícola de l'illa no és pas millor. D'hortes, en tenim també quatre d'amagades per les anfractuositats dels barrancs i les estretors dels congosts -els canalons, que diem a Menorca.

Si les plantacions hortofructícoles no se situen allí on podran esquivar l'empait immisericordiós de la tramuntana i els vents del primer quadrant, el resultat serà indefectible: ruïna i devastació tard o d'hora, perquè vindrà alguna tramuntanada que ho arrasarà d'arrel. Acabaran, en definitiva, convertides en hortes de paisatge enrunat -exactament haitià, sigui ara comparat amb veritable dol de cor. Sovint, en veure un ametller, i més encara si és florit, pens, com a menorquí, en l'excepcionalitat de trobar-me'l. Experiment el gust d'un bé plàstic rar, una obra d'art exclusiva i única.

Crec, si no vaig errat, que som la terra manco ametllífera dels vols lingüístics. De les Balears, seguríssim. Mai no n'he descobert les causes, però potser els bufaruts nostres tan característics hi deuen tenir alguna cosa a veure. En canvi, la temença de les gelades i d'una qualsevol caiguda del termòmetre a punts gèlids, que tant de càstig fan a la floració primerenca dels ametllerars, és una amenaça de repercussions mínimes. Menorca no és pas terra que el gel cremi. És el vent, més aviat, l'agent atmosfèric que ens castiga, i a vegades ens desola. D'ametllers, n'hi ha arreu del Mediterrani. A tocar de nosaltres, n'hi trobam a la balear major, les Pitiüses, el País Valencià i a bona part del Principat. A Mallorca, per exemple, es feren aclimatar per la política de promoció aplicada a suggerència de la Societat Econòmica d'Amics del País, car els prohoms de l'entitat il·lustrada miraven de compensar els estralls de la fil·loxera. D'açò, és clar, en fa ben bé un parell de segles.

D'ençà d'aquella mesura econòmica, la fesomia del paisatge mallorquí roman encara vestida deliciosament pels tuls dels ametllerars. Hi perviuen d'ací i d'allà admirables extensions que no us caben als ulls esglaiats. Però el biaix rabent del medi rural en aquestes tombades de la història econòmica de l'illa, n'és una altra de ben distinta. A mi, generalment, em fa estremir la medul·la i m'aombra el cor. El que mir de dir-vos, fet i fet, es troba expressat de fa manta dècades. Josep Pla, en les anys seixanta, havia escrit: "S'ha despertat a Mallorca -a totes les Balears- una obsessió del diner, per enriquir-se, per tenir dòlars, i una indiferència per les coses de qualitat, vertaderament impressionant. De tota manera, és impossible de separar els mallorquins del seu passat: tenen un paisatge prodigiós, d'una discreció finíssima, tant el seu paisatge del mar com el de l'interior de l'illa. La floració dels ametllers a l'illa és una de les coses més belles del Mediterrani".

Sí, jo també sent que no té pas comparança possible. Aquesta és, per mi, la nota paisatgística senyorívola i radiant sense rival. En canvi, a la meva esquelètica balear menor el resultat és diametralment distint. I ho dic així malgrat que el fenomen de la floració de l'ametller, en si mateix, és ben igual al de Mallorca: magnífic i superb, d'una elegància suau i vivíssima, tocada de rosa pàl·lid com un maquillatge ingràvid sobre les galtes d'una japonesa sensual. Però l'arbre, en canvi, s'hi dóna aquí, al meu niell, escassament, excepcionalment, ara i en altres èpoques. Pens que les terres tocades, a l'hivern, pels pètals que brollen d'un ametller en flor, ho tenen tot guanyat: així per aguantar la penúria del fred, com per sobreviure a l'explosió boja de l'estiu. Açò és, de la Mallorca de l'aire hialí rosaci dels ametllers en flor.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Kel, fa mes de 11 anys
Sr. Limón Pons, dimitireu del vostre càrrec de patró de la fundació Rubió...
Valoració:-1menosmas
Per VVV, fa mes de 11 anys
Sr. Limón, certament d'ametlers no gaires, qualque ametl·lerar arrecerat encara, no obstant açò, tenim caramuixes...encara. Què m'en dius d'aquella flor blanca violàcia de les caramuixes durant el seu brevíssim esclat...
Valoració:1menosmas
Per nehemies, fa mes de 11 anys
Tens ganes de dir que aquesta crònica de Miquel Àngel Limón m'ha agradat molt. De fet, em plauen totes les que fa. Gràcies, senyor Limón, per fer país... o arxipèlag.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris