muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

Atraccions culturals

La professora Mercè Gambús comenta sovint l'interès que tenen particularment els estudiants universitaris per tot allò que fa referència a l'art religiós i la seva simbologia. Les generacions que no estan vacunades contra la religió, en descobrir els significats simbòlics de l'art i el sentit que s'amaga en cada obra religiosa, senten una fascinació especial. En societats poc contaminades de nacionalcatolicisme i en aquelles civilitzacions més cultes i obertes que no tenen una especial aversió a la religió, els espais religiosos històrics i tot allò que parla de personatges i d'històries singulars té un atractiu cultural extraordinari.

És el cas del monestir benedictí de Nova Núrsia, a l'Austràlia Occidental, fundat el 1846 per una comunitat de benedictins espanyols liderats pel gallec Rosendo Salvado. Entre 1846 i 2010 aquest monestir, que en l'actualitat és una de les atraccions culturals més emblemàtiques d'Austràlia, ha tingut una presència notable de religiosos espanyols que hi han deixat una petjada singular. Aquests dies ha estat notícia perquè hi ha mort Dom Paulino Gutiérrez, el darrer monjo espanyol d'aquella colònia.

Des de Mallorca és notícia per diverses raons. Sabem, i ho ha explicat de forma clara l'historiador campaner Gabriel Reus en les seves obres, que Mallorca també va ser present en aquella missió australiana, atès que comptà entre els primers expedicionaris amb el germà Romuald Sala i Sala (Campos 1821 - Nova Núrsia 1895). Aquest campaner il·lustre s'embarcà amb un grup de monjos benedictins catalans, entre els quals hi havia dos mallorquins més (Joan Ferrer, de Manacor, i Bartomeu Ramis, de Marratxí). El germà de Fra Romuald, mossèn Guillem Sala, publicà a Mallorca, el 1892, una obra titulada El misionero Romualdo, que inclou un epistolari d'un gran interès per a conèixer l'esperit missioner i aventurer dels mallorquins de la segona meitat del segle XIX. En vida del monjo campaner, la missió fundada a Nova Núrsia havia repoblat la zona amb oliveres i ametllers i tenien 18.000 ovelles.

El paper d'aquests indrets en el desenvolupament econòmic i poblacional de la zona ha estat espectacular, però és particularment interessant des del nostre punt de vista perquè no només conserva l'esperit d'un temps difícil i d'emigracions europees, sinó que també amaga racons de catalanitat i de mallorquinitat, molt probablement en el paisatge agrícola que encara avui és un indret de visita particularment signficatiu.

Aquest monjo d'origen mallorquí, el 1868, en arribar la segona gran expedició de monjos joves a Austràlia i comprovar que no n'arribaven de mallorquins, exclamà: "És que han tornat covards els mallorquins?". No sé si havien tornat covards o no, però en l'actualitat hom té la sensació que no passam pel millor moment en tot allò que fa referència a les apostes i a la definició de l'atractiu que el nostre patrimoni pot tenir per als visitants i de com pot ser d'educatiu per als propis residents de Mallorca.

Probablement és més fàcil i més simple parlar de Nova Núrsia i de les seves excel·lències culturals i defugir qualsevol probabilitat d'haver de debatre sobre la realitat de la divulgació i la posada en condicions del patrimoni al servei dels visitants i interessats.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per V.M.R., fa mes de 11 anys
A Nova Núrsia hi havia un molí de vent (d'estil mallorquí) per treure aigua i regar.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris