algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

No li ho explicaren bé?

Qualque pic te n'assabentes d'alguna notícia que et deixa perplex, gairebé incrèdul a la primera lectura. Després hi tornes i comproves que la culpable no és la vista, ni l'alvèol de matèria grisa encarregada d'interpretar el sentit de les paraules i les situacions on et porta la vida, no. Ho havies entès bé. El que passa és que la feta et sobrepassa. O et manca informació, que també podria esser.

Llegeixes: "Multa de 6.000 euros a un pagès per matar dos pollets d'una au protegida". Afegeixen que passà a Girona, que és a prop. Els aucells en concret eren cries de l'aguilató cendrós (Circus pygargus), espècie en perill d'extinció a Catalunya, on, pel que se sap, només en queden setanta-una parelles comptabilitzades puntualment i escrupolosa, i que, per a més inri, com les guatlles i alguna altra espècie, tenen el costum inveterat de fer el niu enmig dels sembrats, de les blateres, de les faveres, dels sementers d'ordi, en terra, enmig del conró... la qual cosa els posa en perill imminent, per poc que s'avenci el segador o es retardi una mica la nierada.

Però aquest pic els eficients agents rurals detectaren el niu en qüestió enmig de la quarterada i ho feren avinent al llaurador; l'avisaren, l'advertiren, afirmen. En aquests casos està previst que s'indemnitzi el pagès amb una quantitat que sol oscil·lar entre els 200 i els 1.800 euros per hectàrea sense segar a conseqüència del inesperat hoste. Ignor de què depèn que sigui alta o més baixa la compensació. Vull suposar que la qualitat de la terra determina aquest darrer rescabalament, però la veritat és que no ho sé, peg a pens.

La cosa tracta del nostre inesperat delinqüent, avisat i vull suposar que vigilat, bons són ells, els encarregats de vetllar per la supervivència del màxim d'espècies de la flora i la fauna actualment en precarietat. El nostre conrador protagonista d'avui, arribat el moment que creu escaient, puja a la cultivadora-segadora i, sense encomanar-se a Déu ni a sa Mare, envesteix el sembrat i també se'n du les vides, els caparrins dels dos aguilots. Incomprensible tan poca sensibilitat. Perquè anem a veure, que tinc el cap tot ple d'interrogants: li havien explicat bé l'assumpte, al pagès? Havia entès amb claredat les motivacions de l'advertència i la importància de tenir cura d'aquells animalons? Era conscient del delicte que es disposava a cometre i de les repercussions que el seu acte podia tenir? No li cabia dins el capoll que per dos ocelletxos dels orgues no havia de segar i deixar perdre tot allò que havia sembrat a aquell quartonet? Es tracta d'un curt de gambals caparrut i closca corretjosa, coriàcia, dels que tots en coneixem qualcun, que s'enganxen com esbarzers a allò tant clàssic de: "A dins ca meva no m'han de venir a dir allò que puc o no puc fer, i ara què s'han pensat?".

Don Emili Santos, el delegat de Medi Ambient de la Generalitat, ha volgut fer un escarment amb aquest cas en concret i ha declarat als mitjans que la sanció ha de valer "perquè aquells que compleixen sàpiguen que el que no compleix no queda impune". Sigui el que fora, vet ací la sanció, 6.000 euros, un milió de les antigues pessetones, ai! I ja et ventaràs germanet, si et puja la calrada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris