algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
14°

La bengala de Salgari (1900)

"Aquí i enllà, entre els massissos d'espines i bambús, entre els aiguamolls i les aigües groguenques, s'amaguen els tigres, aguaitant el pas de les barquetes per tal de perseguir-les, llançar-se al damunt d'elles i destrossar els seus tripulants; allà espien també la presa els terribles i gegantins cocodrils, àvids sempre de carn humana; vagareja per aquells entorns el formidable rinoceront, a qui tot enutja i enfolleix; allà viuen i moren les nombros es varietats de serps indies, entre les quals es destaca la Rubdira Mandali, que amb la seva mossegada fa suar sang, i la pitó, que tritura entre les seves anelles un bou; allà, finalment, vigilatal volta el thug indi, tot esperant amb ansietat l'arribada de qualsevol víctima humana per escanyar-la i oferir l'apagada existència a una cruel divinitat. I tanmateix, aquell capvespre, un foc immens il.luminava les Sunderbunds meridionals, precísament a unes tres-centes o quatre-centes passes de les boques del Mangal,m riu fangós procedent del Ganges i que desemboca a la badia de Bengala.

Aquella claror, que es podia observar vivament sobre l'obscur fons del cel, es projectava en fantàstic resplendir sobre una espaiosa i sòlida cabana de bambús, i al costat d'aquesta dormia embolicat en una gran Dooté di chites estampat, un indi, atlàtica figura, els quals membres, desenvolupats i musculosos descobrien una agilitat de quadrúman. Era un hermós tipus de bengalès; tendria devers trenta anys, la seva pell era groguenca i molt lluenta a causa d'haver estat untada amb oli de coco; tenia hermosa fesomia, llavis frescs, sense esser molt gruixuts, els quals deixaven veure una dentadura admirable; nas ben format, front alt i solcat per ratlles fetes amb cendra, signe especial dels sectaris de Siva."

Ja tenim el paisatge i el personatge. Aquest fragment de novel.la d'aventures té per autor el gran Emili Salgari i deim gran pel que fa a la seva fama i producció. Llegit generació rere generació, present mil vegades al cinema i les cadenes televisives mitjançant pel.lícules i serials, és un curiós patrimoni literari, com Juli Verne, igualment menyspreat i oblidat pels exquisits de càtedra. Literatura de quiosc? Pot ser! Però encara que sia dintre d'aquesta, d'evident qualitat. Es clar que entre Verne i Salgari hi havia una important diferència. Verne tenia una sanejada economia i Salgari lluitava contra la pobresa. Verne pogué fer molts viatges (encara que ni de molt els que narra a les seves novel.les) i Salgari no pogué sortir, sempre amb les butxaques buides, de la badia de Nàpols. L'un i l'altre v aren recórrer amb la seva imaginació el planeta i aquella imaginació arribà a esser per a ells més real que la pròpia vida. Emili Salgari (1862-1911) moriria ceca causa d'haver d'escriure de nit, folis i més folis, amb la única llum d'una pobra espelma..

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris