algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

Sant Pau ennigulat, mal any assegurat

Dilluns és la Conversió de Sant Pau, una data molt emblemàtica entre els pagesos i ramaders. El temps que fa durant aquesta jornada estableix nombrosos vaticinis i auguris. Talment com succeeix amb els comptes de Salomó, els dies d'encoure, els pactes de Nadal i les cabanelles del mes d'agost, també a les Illes -igual que passa a algunes regions d'Itàlia on encara són molt populars- es feien els signes de Sant Pau. Es tracta d'una pràctica de meteorologia popular prou estesa. Consisteix en la predicció dels dotze mesos a partir del temps d'una dotzena concreta de dies, que poden ser els que van de Santa Llúcia a Nadal o de Nadal a Reis, tots dos períodes solsticials, o també els dotze primers i dotze següents del mes de gener.

LES CALENDES DE SANT PAU. Prediuen de manera directa primer del gener al desembre i després a la inversa, del desembre al gener. Totes aquestes jornades van seguides del dia de la Conversió de Sant Pau -"San Paolo dei Segni", en diuen a Itàlia-, que dins el recompte juga el mateix paper de Nadal o dels Reis i que fa prevaler el seu vaticini general de l'any sobre el particular de les dues dotzenes prèvies. Es tracta d'una creença relacionada amb la dels indicis materials, sense perdre de vista que l'agost i el gener són períodes de regeneració de l'any agrícola.

PRONÒSTICS PERDUTS EN LA BOIRA DEL TEMPS. Diu la cançó popular manacorina: "En sortir de les calendes, / a dur fonoi me n'aniré / per sa gent d'es meu carrer / que de mi té mal de ventre". Les calendes són pronòstics coneguts des de molt antic, l'origen dels quals es perden en la boira del temps, fins i tot als segles de l'edat mitjana, quan preveure el clima era vital per a una bona collita. Durant la nit del 24 al 25 de gener, d'acord amb Sant Pau dels Signes, encara es fan a diferents terres mediterrànies els pronòstics dels dotze trossos de ceba blanca ruixada amb sal.

UNA ANTIGA PREVISIÓ. Els pronòstics populars, en forma de refranys, especifiquen que, si plou per Sant Pau, hivern adéu siau i, si fa sol, ve un hivern nou. Una altra dita, en canvi, fa referència a les futures collites i preveu que, Sant Pau de gener, hivern endarrer. En cas que bufi amb força el vent del nord, la sentència també és preocupant: si per Sant Pau fa tramuntana, el pescador passarà gana. La dita italiana diu que "no m'importa la calenda, sempre que per Sant Pau no faci fosca". D'altra banda, si durant la seva nit surten els estels, tot l'any anirà bé.

ELS PAGESOS HI CREUEN. Els agricultors temps enrere creien molt en les calendes, que no han estat completament abandonades. Diuen dels arbres i les plantes sembrades per la Conversió que seran calmants i preventives de moltes malalties. Segons una creença popular, encara ben viva, els alls de Sant Pau, entre altres propietats especials, tenen la possibilitat de curar les picades d'abella i altres insectes. Dels nadons d'aquest dia se sap que tenen la saliva beneïda, que sempre serà més efectiva que els alls. Totes aquestes tradicions són molt antigues i es creu que es remunten als temps pagans.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sant Pau, fa mes de 11 anys
Per sant Pau, una hora hi cau
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris