algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

La cabra de madò Maria Arnava

Són molts i diversos els animals que jo he estimat en aquesta vida des de n'Aribel, aquella egua de carreres de Son Sant Joan, fins a l'esplèndid gall de bregues que em regalà en Pep Busqueneta. Diria mentides si digués que entre aquests amors purs hi hagué la cabra de madò Maria Arnava, el més famós dels animals que hi ha hagut mai a Son Ferriol.

No era un amor platònic el que sentíem per de l'esmentada cabra, sinó una relació amor-odi: ens feia companyia quan d'al·lotells la trobàvem, per carrers o camins excessivament solitaris, però altres vegades ens emprenyava fort quan Madò Maria la fermava a un extrem del camp de futbol i la pilota xocava contra el seu braguer. En l'article de la setmana passada, on jo vaig voler glossar els mèrits artístics del també ferrioler i pintor Joan Vich, deia que en Joan i jo havíem compartit amors per ara inconfessables. També vaig fer esment a aquesta cabra a la qual odiàvem i estimàvem al mateix temps.

En Juan Antonio Briñas, que deu venir de padrins o repadrins que devien ser pastor bascs i ha heretat la seva mentalitat, va pensar, creure i escampar que el que havia passat realment era que en Joan, jo i la cabra havíem practicat un ménage à trois. Coses de bascs! Jo ho negaré tota la vida. És veritat que a mi la cabres sempre m'han semblat que teníem un cert sexi, semblant al de les dones esllanquides que pintava en Modigliani. Però la veritat és que en el meu erotisme interespecífic m'he mantengut sempre fidel a l'espècie equina. Com alguns han de recordar, l'únic menage a trois en el qual he participat en la meva vida ha estat realitzat juntament amb una ase i una somera.

I, tanmateix, el que de veres m'interessaria fer avui i aquí es contar la historia de la cabra i més encara la de la seva propietària, madò Maria. El que sabíem nosaltres d'aquesta darrera era que havia estat una avançada del feminisme. Va demostrar aquests principis envestint amb una destral i ferint de gravetat un "novio" que l'havia agraviada. A la presó on complia la pena Madò Maria va conèixer l'amo Arnau, que era un garriguer que s'havia excedit en les seves funcions repressores de caçadors furtius. També hi feia penitència. N'Arnau era tot un home: gran, feixuc, amb unes manotes d'apòstol i amb una veu fosca, però contundent. L'amor sorgí -mai no s'ha sabut com- entre els dos que complien penes.

En acabar-les es casaren i vengueren a viure a Son Ferriol. N'Arnau s'empleà de garriguer, crec que a Son Sales, i madò Maria duia un cortó a Ses Déu. N'Arnau tenia fama d'home fort i de poques manies. Hi havia en aquells dies un cavall anomenat Davoisin, d'allò més emputat -donava barram, tirava coces, envestia orelles cap enrere- i al qual ningú no s'hi podia atracar sense posar en perill la vida.

Li digueren a n'Arnau que, si el volia, el cavall era seu. Arnau amb l'austeritat de paraules que el caracteritzava va demanar a quina quadra hi havia l'animal. Va agafar uns arpellots i va anar a "conversar" una estona amb en Davoisin. L'acció pedagògica durà poc: menys d'un minut. Quan la porta es tornà a obrir en Davoisin semblava un xotet al qual n'Arnau duia amb una cordeta. Varen fer falta poques paraules perquè en Davoisin es convertís en el cavall més submís de Mallorca.

N'Arnau l'exhibia, aquest extraordinari arego, i a vegades, quan en Davoisin complia les seves funcions de semental i ja havia pujat damunt l'egua, n'Arnau li deia quasi xiuxiuant: "Auuu, Davoisin, baixa", i en Davoisin, sense haver rematat la feina baixava sense la més mínima protesta exterior". Un prodigi! Tots els jovencells de Son Ferriol sabíem que n'Arnau venia a romandre a ca la seva estimada els dissabtes per la nit.

També sabíem que madò Maria li tenia preparat sopar i que, amb el sopar, li donava la mateixa dosi d'estimulant sexual -probablement iombina- que n'Arnau donava a Davoisin. Alguns amics els anaren a espiar per veure o, com a mínim, escoltar quins renous produïen Madò Maria i l'amo Arnau al llit. Digueren que només sentiren els bels de la cabra. Eren, asseguraven, bels d'enveja.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Ana Largo, fa mes de 11 anys
A despistat:
El joven pintor menorquín José Àngel Sintes recibió anoche el premio Ciutat de Palma de pintura por la obra 'Sense Títol (Greenwich, Transport, Obres, L'anell)', lo que le ha hecho merecedor a los 18.000 euros con que el ayuntamiento de la capital balear reconoce anualmente este galardón. Sintes asistió a la gala de entrega celebrada en el Teatre Principal y recibió el trofeo correspondiente de manos de la alcaldesa de Palma, Aina Calvo.

http://www.ultimahora.es/menorca/segunda-me.dba?-1+2010+500569
Valoració:0menosmas
Per despistat, fa mes de 11 anys
Susúrraselo a Sebastià Serra?...el qué?
Valoració:2menosmas
Per XIUXIUEGING, fa mes de 11 anys
Pregaria al Sr Bujosa no tengui en consideració el (molt lloable) suggeriment del Sr. En Pericó. No hi ha cosa més avorrida que xerrar de pintura!.
No seria molt més interessant que fes un enfillol d'articles, el tema dóna per això i més, responen la petició de la opinadora Sra. Cabreada.
Consideri la proposta. Li prego. Sr. Bujosa.
Valoració:0menosmas
Per Gelo, fa mes de 11 anys
Susúrraselo a Sebastià Serra.
Valoració:2menosmas
Per despistat, fa mes de 11 anys
Hi ha premi ciutat de palma de pintura?
Valoració:0menosmas
Per en Pericó, fa mes de 11 anys
Idó, jo crec que l'origen del merder que es va armar la setmana passada no va ser la cançó, no sé exactament que va ser, però la cançó no. Crec que la cosa anava més sobre la pintura, sobre les "fonts" d'inspiració dels pintors, sobre les referències. o directament sobre les còpies d'alguns pintors, sobre la vulgaritat de l'art contemporani OFICIAL(en Ñaco Fabré a la reial acdèmia de les belles arts...je, je). Sr. Bujosa perqué no ens fa alguns articles sobre aixó, a veure si s'arma un merder de debó. El d'aquest dissabte molt bó (m'agradaria l'opinió del Joan Vich sobre el menage à trois).
Valoració:1menosmas
Per Morricone, fa mes de 11 anys
Amb el senyor Bujosa quasi sempre pasetjo la comú bandera blanca, xixiulo. Corchea aprender a silvar de semifusita y no tener grandes problemas .... claro que no silvar haciendo esas marranadas que disir canario.
Pero también gustar mucho La muerte tenía un precio.
Valoració:1menosmas
Per Xiuxiueging, fa mes de 11 anys
Si els opinants es presenten siulant cançons militars, que no xiuxiuejant, hem d'entendre que venen en sò de guerra?. No necessariament.
La "Marxa del Coronel Bogey" o "The Colonel Bogey March", tema de la pel·lícula a la que el Sr./ Sra. Corchea fa referència, es una hermosa peça músical famosa per poder-se interpretar sense acompanyament instrumental ja que el siulo, noble expressió de les habilitats humanes, sobretot si l'humà és mascle, permet interpretarl-la comodament a cateva, ja sigui quan un es dutxa o canvia l'aigua al canari. Les persones que tenen aquest costum solen ser afables i generoses, educades i cultes, especialment netes i no solen patir dels ronyons, Així, cal pensar que una persona adornada amb tan singulars i envejables qualitats va en sò de pau?. No necessariament.
Valoració:2menosmas
Per corchea, fa mes de 11 anys
Pues a mí me gusta más El puente sobre el río Kwai
Valoració:-2menosmas
Per Xiuxiueging, fa mes de 11 anys
Sempre havia pensat que, encara que no es contàs a la pel·lícula, l'home que xiuxiujava als cavalls, cosa tendria a veure amb son Ferriol i la fauna que allà hi habitava.
Probablement, no oh sé, pero no em vendria gens de nou que el que n'Arnau xiuxiuejà a Davoisin fora la cançó del mestre Otis a la que fereu esment la passada setmana. Va quedà palès l'efecte màgic de la cançoneta. O quin vos pensaveu que fou l'origen del merder que es va armar entre els opinants del escrit del Sr. Bujosa, sempre inocents i benintencionats, els escrits, es clar. És del tot evident que basta esmentar la cançó i passen coses inexplicables. Imaginau-vos idò el poder de la peça musical, no ja cantada, xiuxiujada!. Estareu d'acord que una canço xiuxiuejada, no ja aquesta, la que sigui, multiplica infinitament el seu poder de seducció. Això podria explicar la metamorfosi de Davoisin d'animal emputat a animal dòcil i obedient, això és, quasi humà. Pel que fa a la cabra de madò Maria, ja vos podeu imaginar perquè belava. Bé, podria ser que no.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris